La vida té bones i males notícies. Descobertes i per descobrir. La vida té també molts moments per donar les gràcies. Pràcticament tots. Juana Erice és experta en comunicació, assessora de l'Ibex 35 i una apassionada del cinema i la fotografia. Com si es tractés d'una pel·lícula amb final inesperat, Erice ha agafat la seva trajectòria professional entre fusions, road shows, inversions i reunions de motivació per donar-li vida en forma de llibre amb el títol de Gracias. El arte de comunicar malas noticias con Humanidad (Empresa Activa, 2019). Per què va escriure aquest llibre? Per una mala notícia a la qual li dóna les gràcies per l'aprenentatge.
Comença així: "La meva vida va canviar en un segon. Eren les 6 de la tarda d'un 28 de març, vaig portar al meu fill gran al metge perquè tenia molta febre i va veure alguna cosa que no li va agradar. En menys d'una hora, ens van comunicar que tenia les plaquetes pels terres, risc intens d'hemorràgies internes i que havíem d'anar de forma urgent a un hospital i posar-nos en mans d'hematòlegs. Hematòlegs? Havia dit hematòlegs? La nostra vida es va transformar en un precís instant i amb el temps vaig saber que havia estat cap a millor, però això només se sap amb el temps i després de bastants patiments".
La recepta d'Erice a l'hora de comunicar males notícies té tota mena d'ingredients: sinceritat, transparència, humanitat, serenitat, força, tranquil·litat, confiança o empatia. Sense por.
Erice: "La nostra vida es va transformar en un precís instant i amb el temps vaig saber que havia estat cap a millor, però això només se sap amb el temps i després de bastants patiments"
Per què va escollir aquest títol? No va ser per casualitat: "Gràcies resumeix el sentiment que hauria de tenir la persona a la qual se li comunica aquesta notícia. Gràcies ha de representar la conseqüència de tot allò que facis". El mètode més agraït consta de tres passos: comprendre allò que succeeix, buscar solucions i persistir fins a assolir allò que desitgem. Així de senzill, així de complicat. Ghandi professava que "és un veritable privilegi haver tingut una vida difícil". Einstein formulava que "enmig de la dificultat rau l'oportunitat".
Tot i que no sabem com se sentien Ghandi o Einstein quan van deixar aquestes cites per a la posteritat, l'autora s'atreveix a escriure sobre el primer impacte d'aquell que rep una mala notícia. Després, arriba el moment de l'acceptació, d'aprendre a canviar les coses, de viure amb actitud constructiva, de buscar-hi un sentit i prendre decisions o fins i tot, de desfogar-se. Tot plegat, per aprendre i donar les gràcies a tots aquells que ens han acompanyat. Tot plegat, per acabar omplint de tinta de vida allò que fins llavors eren només unes doloroses pàgines en blanc.
El pròleg és del CEO de Nueva Pescanova, Nacho González, que defineix Erice com a comunicadora, però sobretot com a "persona que escolta molt i humanista positiva". També fa seva una cita popular de Galícia: Nunca choveu que non escampara. O el que és el mateix, Mai va ploure tant com per no amainar.
Cada dia hauria de sortir el sol. Gràcies.