A només dos anys d'ençà de l'apertura, l'Stefano Mazza pot dir que la seva petita cuina asiàtica sense pretensions i distesa s'ha colat entre els locals imprescindibles del barri de Sant Antoni. Els pocs metres quadrats de quasi lil·liputenc Last Monkey (si parlem de l'espai físic de la cuina, us asseguro que la de casa vostra és un palau) són a la cantonada entre el carrer Compte Borrell i el Passatge de Sant Antoni Abat. Mazza ens farà viatjar des del seu restaurant del sud-est asiàtic a Itàlia a través de la seva carta per un preu molt raonable, una oferta que sedueix centenars d'estòmacs cada setmana.
De TV3 a la cuina
"Una zona que m'agradava i que ja tenia fitxada abans d'obrir, de fet visc aquí, a dos carrers, des de fa 15 anys. Vaig veure que l'oferta asiàtica encara no s'havia desenvolupat en aquest barri i vaig pensar que era una fórmula que podia ser guanyadora", recorda. "És un local molt petit, però sempre he treballat amb espais reduïts que aguditzen l'enginy. La cosa és no tractar de fer allò que no pots fer i organitzar-te molt bé", aconsella.
Dissenyador industrial de formació i nascut a prop del llac de Como, Mazza fa 18 anys que és Barcelona, deu dels quals va treballar com a grafista a TV3. Però una feina fixa quasi funcionarial i una vida estable no eren suficients.
El naixement del seu segon fill -a 30 anys- va ser un revulsiu. El va fer veure que el temps s'escolava i que havia de tirar endavant un petit somni que havia tingut sempre: muntar-se un restaurant. Uns anys abans havia fet cuina a l'ESHOB i pràctiques a alguns restaurants compaginant la seva feina. Evidentment, la tria era Barcelona, una ciutat de la qual es va enamorar.
De fet n'ha obert dos, de restaurants, però el primer, l'italià La Piccolina, obert amb un soci a Sarrià i traspassat després, no va funcionar. Tampoc un negoci de begudes probiòtiques muntat el 2013 que "era massa pioner per al moment".
De Korea a Emilia-Romanya i la Xina
Al Last Monkey, Mazza va agafar el primat per les regnes i va decidir posar-se sol i cuinar el que vol menjar ell, personalment. "No m'agrada això de definir la meva cuina, intento cuinar el que a mi m'agrada menjar", vindica. No ho farem. Al Last Monkey menjareu edamames, baos, wontons, tàrtars, gyozas, curris....
El resultat és una cuina sense gaires apriorismes amb una mica d'allà, d'aquí i del mig. Els seus viatges i un fugaç stage a la cuina del Me, del famós xef coreà Thang Pham van assentar les bases. Els minsos metres del local donen per assaborir plats que viatgen a Korea, passen per Emilia-Romanya –atenció als gyozellini, uns tortel·lini planxats com si fossin broquetes—i s'enfilen cap a la Xina.
La decisió va ser valenta amb una inversió inicial que no va arribar als 60.000 euros. Ara té cinc empleats, uns 250 comensals cada setmana i factura anualment prop de 200.000 euros. "En realitat, no he recuperat encara la inversió perquè vaig millorant el local i reinvertir perquè cada cop més l'experiència sigui bona", explica Mazza.
De moment, ho és. Als plats ja descrits, se suma en una carta estudiadament curta un interessantíssim tofu extrapicant a la suchuanesa. "Com ha de ser, –defensa- perquè els sabors els emmascaren en moltes restaurants i la cuina ha d'intentar ser fidel als sabors originals". Més del 50% de la nostra carta té un toc picant. Si us entauleu al Last Monkey, veureu que tot és petit, però l'experiència de menjar-hi no ho és tant. A més, abordar una carta en la qual la major part dels preus no tenen dos dígits encisa. Gaudireu d'una melosa galta acompanyada d'arròs o d'una sípia a la tinta en un punt de cocció espectacular. L'albergínia xinesa en confit d'oli i soja és, però, un dels plats emblemàtics des de la seva apertura (en compren 18 quilos a la setmana). Avís! Amb tres plats per barba quedareu ben plens.
Last Monkey
Adreça: Carrer del Comte Borrell, 70, Barcelona
Telèfon: 935 32 89 95
Horaris: 13:30h a 16:00h i de 20:30h a 23:00h. Diumenges tancat. Dilluns horari de tarda.
Preu Mitjà: 25 euros