12 antídots per evitar respostes suïcides a preguntes enverinades

L'expert en comunicació Marcelo Castelo recull els millors consells per no ficar la pota quan algú t'està preguntant

Preparar-se les rodes de premsa pot ser una bona manera d'evitar preguntes enverinades |iStock
Preparar-se les rodes de premsa pot ser una bona manera d'evitar preguntes enverinades |iStock

"Per què creus que t'hauríem de contractar?", "em consideres un cap o un líder?", "compta vostè amb alguna empresa en un paradís fiscal?". Preguntes trampa que, depèn de quina sigui la resposta, ja et pots arrepentir durant molt de temps. Quants cops no t'ha passat que t'han preguntat sobre alguna cosa i no has sabut què respondre? Quan la resposta adequada apareix en el teu cervell, ja sol ser molt tard. Això que en contextos personals pot no tenir grans conseqüències, en entorns laborals pot ser que ens juguem molt, que sigui la diferència entre l'èxit i el fracàs.

Per evitar respostes suïcides, Marcelo Castelo, expert en comunicació persuasiva i lideratge carismàtic, exposa en el llibre ¡Si lo sé, no lo digo! 12 antídotos para evitar respuestas suicidas a preguntas envenenadas (Empresa Activa, 2018), les claus per estar preparat per a respondre qualsevol mena de preguntes i així poder gestionar les emocions, la comunicació no verbal i fins i tot la mentida.

Participa: Sortegem el llibre ¡Si lo sé, no lo digo!

12 consells, 12 antídots

Hi ha quatre situacions en les quals respondre de forma equivocada a una pregunta pot ser més greu que en altres moments de la nostra vida. Aquestes són la conferència professional, l'entrevista o roda de premsa periodística, l'entrevista de feina i quan hem de prestar declaració davant un jutge. Però també a les xarxes socials, ja que un tuit amb la frase equivocada o en el moment equivocat et pot fer perdre la feina. És per això que en la primera part del llibre, Castelo recull els 12 antídots per a sobreviure al moment de les preguntes i aconseguir esquivar preguntes incòmodes. "Una pregunta sempre és inofensiva. L'únic que pot arribar a ser realment perjudicial és la resposta", apunta l'autor.

A continuació, l'obra passa dels consells per respondre adequadament al tipus de preguntes als quals ens podem enfrontar en diferents situacions i com preparar-nos per a cada una d'elles. L'entrevista de feina és una de les situacions on més preguntes personals ens faran, perquè l'entrevistador busca conèixer a la persona que contractarà. Per no caure en la trampa d'aquestes preguntes, Castelo recull les més típiques durant un procés de selecció i dóna consells sobre quina és la millor resposta per aconseguir el lloc de treball.

Castelo: "La roda de premsa sense preguntes no la va inventar el govern de Mariano Rajoy"

A més, és molt important preparar-se les preguntes. "Només qui no està acostumat a preparar-se una entrevista diu que és impossible saber el que et preguntaran", assenyala l'expert. Segons la seva experiència, el nombre de preguntes a realitzar és finit, per la qual cosa el millor és pensar els temes generals que poden interessar i anar cada cop a assumptes més concrets. Val més prevenir que curar.

Fugir o no fugir dels periodistes: el quid de la qüestió

A la tercera part, Castelo se centra en els motius pels quals s'hauria d'afrontar o no el torn de preguntes, l'impacte que aquesta decisió pot tenir en la imatge pública, com influeixen les emocions quan rebem una pregunta incòmoda davant d'altres persones i l'oportunitat o no d'utilitzar la mentida en aquests escenaris. "Sento començar aquest capítol tirant una gerra d'aigua freda sobre l'orgull de la pàtria afirmant que la roda de premsa sense preguntes no la va inventar el govern de Mariano Rajoy", bromeja l'autor.

I és que, si els presidents de Govern rebutgen el torn de preguntes, per què ens hauríem d'enfrontar nosaltres a aquesta situació? No seria més intel·ligent rebutjar la invitació dels mitjans de comunicació? Depèn. Depèn de com penses que serà el resultat, però sobretot de la imatge que vols donar. Segons Castelo, el preu de no admetre preguntes en un entorn en el qual s'espera que aquestes siguin acceptades és ni més ni menys que la teva imatge pública. "No crec que cap militant, simpatitzant o simple votant del Partit Popular s'hagi sentit orgullós en veure la famosa fugida de Rajoy en el Congrés dels Diputats per evitar les preguntes dels periodistes sobre els popularment anomenats 'Papers de Bárcenas'", recorda Castelo.

Així que val més estar preparat per a preguntes enverinades que poden sorgir en qualsevol situació i no haver de recórrer ni a la mentida ni a l'escapada.

Més informació
Think Punk per sobreviure al caos a la vida i a l'empresa
La publicitat en temps d’Alaska i Mario
La millor cistella (i la més amarga) de Pau Gasol
Avui et destaquem
Comentaris