A l'extrem del Port Vell de Barcelona trobem l'únic indret de tota la ciutat on es poden veure taurons en primera persona. Taurons, pingüins, meduses i més d'11.000 animals marins de 600 espècies diferents. Aquest és el repertori d'un Aquàrium que enguany està de doble celebració: d'una banda, pel 30è aniversari que complirà aquest 8 de setembre; de l'altra, per la renovació integral que ha experimentat el centre després de dos anys d'obres i 15 milions d'euros invertits, estrenada aquest mes de maig. "L'anomenem l'Aquàrium del segle XXI", explica amb entusiasme la directora del centre, Maria José Peretó, qui rep a VIA Empresa a les portes de l'aquari per mostrar les grans novetats del que ha esdevingut una icona del litoral barceloní.
Unes novetats que, de primeres, destaquen pel seu component tecnològic: des de l'enorme pantalla digital de 300 metres quadrats instal·lada sota les escales d'entrada, que simulen l'onatge dels mars, fins a la sala immersiva dissenyada per l'estudi creatiu català Layers of Reality, que mostra una pel·lícula de 360° ambientada en la Fossa de les Marianes. Però la innovació no es limita a l'efecte uau, sinó que també té un impacte directe en el funcionament de l'Aquàrium, amb una ampliació dels espais que ha permès incorporar noves espècies, la renovació de tots els aquaris i la reducció del consum energètic fins a un 21%. Tota una sèrie de canvis que actualitzen el centre dins d'una zona que les ha vist de tots colors en els darrers anys, amb l'impuls de l'economia blava i el pas controvertit de la Copa Amèrica de vela, però que no el desvien del que Peretó defineix com el seu ADN: "La protecció dels mars, la divulgació i l’educació". Submergim-nos-hi.
Els orígens de l’Aquàrium de Barcelona es remunten a un partit de rugbi a l’altra punta del món, a Sydney. Expliqui’ns la història.
Va ser un grup de barcelonins que va anar a Sydney, on feia uns anys que s’havia construït l’aquari, i van quedar meravellats. L’Anicet Ciscar va ser qui dir “això ha d’estar a Barcelona”. Juntament amb l’Autoritat Portuària, Caixa Catalunya Invercartera, MZOV i Cubiertas i Entrecanales i Tavora van fundar l’empresa Mundo Submarino, amb la qual van muntar l’Aquàrium. Aleshores encara no en sabien massa, però tenien clar que la Barcelona d’aquells anys, que s'estava obrint al mar i que ja tenia concedides les Olimpíades, havia de tenir un producte tan interessant com aquest. Van intentar arribar al 92, però no ho van aconseguir, i el van inaugurar el 8 de setembre de 1995. L’Aquàrium va néixer amb la idea de divulgar la bellesa del Mediterrani, i en aquests 30 anys encara som el centre més important de temàtica mediterrània.
En aquests 30 anys, la nostra relació amb els mars ha canviat molt.
El mar que hi havia fa 30 anys no és el mar que hi ha ara, i la sensibilitat que tenim ara no és la que teníem abans. Hem evolucionat en el sentit d’explicar millor les espècies que tenim, els problemes del mar, i intentar que la gent prengui com a seu el nostre compromís de salvaguardar els mars i, sobretot, el Mediterrani.
Les expectatives del públic també han evolucionat?
Sí. Abans n’hi havia prou amb explicar l’espècie. Ara, el que volem és explicar l’espècie, el seu ecosistema i el seu estat de conservació. Això abans no calia, perquè no hi havia el mateix perill que hi ha ara. També hi ha més sensibilitat. A l’Aquàrium, la gent ve a passar-ho bé, totalment d’acord, però en aquest moment d’oci també volem influir. Que t’emportis que tu també pots ajudar a salvar els mars.
"A l’Aquàrium, la gent ve a passar-ho bé, però en aquest moment d’oci també volem influir"
Com ho feu, això?
Enguany estem molt contents, no només per celebrar els trenta anys, sinó també per haver inaugurat aquest nou Aquàrium, al qual anomenem l’Aquàrium del segle XXI. Ens aprofitem de la nova digitalització a través de moltes pantalles per fer jocs, per influir i per explicar els projectes que es fan, els problemes que hi ha al mar, les espècies, què és allò que tu pots fer… La tecnologia ens ajuda en tot això.
De quina manera equilibreu el factor d’oci de l’Aquàrium amb les tasques de divulgació, de conservació de les espècies i d’investigació?
Totes estan molt vinculades, cap es menja l’altra. L’Aquàrium no té sentit si no ajudem altres projectes i no prioritzem el nostre equip de biòlegs, que tenen cura d’allò que s’ensenya i tenen el neguit de què poden fer per ajudar en la reproducció de les espècies. La protecció dels mars, la divulgació i l’educació són al nostre ADN. Quan vam sortir fa 30 anys no teníem un programa educatiu com tenim ara. Avui som un referent per al turista, per la ciutat i per al barceloní. És dins del nostre camí, una cosa no interfereix amb l’altra.
Un camí que va començar amb dos taurons i unes poques espècies mediterrànies, i que avui supera les 600 espècies i els 11.000 exemplars. Com s’ha produït aquest escalament?
Un punt clau ha estat la total transformació que hem tingut, que ens ha permès, després de molts anys, agafar les noves tecnologies i tot el que ha evolucionat el món per continuar sent el que érem. Aprofitem les noves tecnologies per evolucionar com ho ha fet el mar i com ho han fet els barcelonins. Un barceloní que, ara, va al mar i el vol veure net, té cura de no llençar-hi plàstics i és conscient dels problemes que té. Ara ens valem de la tecnologia, com la nova sala immersiva, que ens permet fer un viatge a les profunditats de la Fossa de les Mariannes molt interessant que també ens mostra problemes que hi ha al mar. Sempre ho expliquem amb una voluntat positiva, deixant clar que encara hi som a temps: hi ha molts projectes i molta gent treballant-hi, no som els únics a bord d’aquest vaixell per millorar el mar.
"Aprofitem les noves tecnologies per evolucionar com ho ha fet el mar i com ho han fet els barcelonins"
El centre va començar sota la gestió de Mundo Submarino, fins que el 2001 és comprat per Aspro Parks. Quina relació es té amb la matriu i la resta de centres del grup?
Pertànyer a un grup internacional com Aspro al final és un avantatge. És un grup que també té altres aquaris, així que hi ha un saber fer que es trasllada. En la gestió, el dia a dia és molt nostre, confien molt en nosaltres, amb els pressupostos rendeixes comptes i si hi ha coses estranyes, les parles. Estar en un grup així et dona una visió i una ajuda. L’altre dia ens van trucar els de Mallorca, per demanar que els passéssim amb la biòloga per parlar sobre un problema que tenien. Un altre exemple: un pingüí que neix a l’Aquàrium no pot conviure amb els nostres, perquè quan creixi, no pot reproduir-se amb la seva cosina, així que fem intercanvis entre els nostres parcs. També dona seguretat als treballadors, perquè és un grup econòmicament sostenible.
Com és el talent que treballa a l’Aquàrium?
Sempre dic als biòlegs que són la part més important de l’Aquàrium, perquè tenen cura de les espècies. Els aquaristes són unes 15 persones, tots ells biòlegs o biòlegs marins. Fins fa molt poquet el nostre director tècnic era el Patrici Bultó, que continua col·laborant si hi ha algun problema o qualsevol tema. Ara, la responsable de biologia és la Lucía Carulla, i l’equip està dividit entre els que treballen a quarantena i els que són a l’oceanari i a altres aquaris. Cadascú és responsable d’un aquari i s'encarreguen d'alimentar i tenir cura dels animals. És molt divertit venir al matí i veure com alimenten les esponges de mar amb unes pincetes. Són com metges, tenen un amor que te l’encomanen. Després, hi ha manteniment, que és molt important, perquè si l’aigua no està bé, els peixos no poden viure. També hi ha el que jo anomeno el triangle de l’staff, els d’atenció al públic, fotografia i botiga i restauració, que són els serveis que donem dins; i com qualsevol empresa, tenim equip d’administració, comercial i de màrqueting.
Més enllà de les tasques pròpies de manteniment de l’Aquàrium, com col·laboreu amb altres iniciatives d’investigació i conservació marina?
L’equip de biòlegs té molt clares les seves tasques. Al matí s’encarreguen de donar a menjar, netejar els aquaris, vigilar-los… I després, paral·lelament, fan l’altra, que a ells els encanta: estudis, col·laboracions i divulgació. Participem en moltes iniciatives, com el projecte amb l'associació Anèl·lides: ells s’encarreguen de recollir els cavallets de mar que els pescadors capturen amb les seves xarxes quan pesquen, ens els porten a l’Aquàrium i nosaltres els sanem per retornar-los després al mar. Un altre és el Projecte Sèpia que es fa a l’Escala, que el reproduïm aquí, tot i que aquest any no ha estat possible. Sempre estem oberts a participar. L’esperit de l’Aquàrium és estar oberts al món, al Mediterrani i a l’amor al mar. “Voleu participar en…”, sí, sempre sí. A vegades em miren dient-me “no tindrem temps”, però al final sempre el trobes.
A més de les mediterrànies, teniu espècies d’ecosistemes molt diversos, com les mars tropicals. Quines cures i adaptacions requereixen per viure amb normalitat a l’Aquàrium?
El que has de tenir en compte sempre és la salinitat i la temperatura de l’aigua. Si agafem els peixos tropicals i els posem a l’aigua del Mediterrani… bé, ara està tan calenta que potser no els passaria res, però a l’hivern sí. Apugem la temperatura de l’aigua que agafem i en controlem la salinitat. Això varia en funció del sistema: mediterrani, tropical i aigua dolça.
Una aigua que extraieu directament del mar, amb un pou a la platja.
És un dels beneficis que tenim com a aquari, no tots els aquaris tenen la possibilitat de fer-ho. L’agafem davant de la platja de Sant Sebastià, amb tres quilòmetres de canonada; arriba aquí, la tractem, passa tot el circuit i torna al mar neta. Sempre fem la broma amb el Port dient-los que els tornem les aigües més netes de com les agafem. Però en realitat també és una forma de contribuir a la millora del mar. Si hi hagués un problema al mar o ha plogut molt i les aigües estan infestades, podem tancar el sistema i subsistir, de la mateixa manera que podem fer-ho si hi ha una apagada elèctrica. Tenim un sistema paral·lel, perquè si ens quedem sense llum, deixen de funcionar les bombes, no hi ha oxigen i es moren tots els peixos. Podem subsistir encara que no hi hagi llum a tot Barcelona. Encara més, el dia de l’apagada, nosaltres vam estar oberts i la gent venia perquè érem dels pocs llocs que ho estàvem.
"El Port Vell va obrir-se primer al mar, i ara s’està començant a obrir a la ciutat"
El Port s’ha convertit, en els darrers anys, en un ecosistema ple de companyies dedicades a l’economia blava. Quines relacions teniu amb el sector?
Contribuïm en tot el món de l’economia blava, en primera instància, perquè som turisme conscient, que ajuda el mar a través de la divulgació. Tot el que expliquem sobre el mar, la conservació de les espècies i els projectes en què participem. Dins del Port Vell som els més rarets, perquè estem al costat d’empreses i d'altres centres, però som també un motor per donar a conèixer-lo. El Port Vell va obrir-se primer al mar, i ara s’està començant a obrir a la ciutat. Després d’uns anys amb molts problemes per baixar aquí a baix per les obres a la Via Laietana, ara la gent vol tornar a descobrir aquí el Port Vell, i nosaltres aquí estem.
Aviat farà un any de la celebració de la Copa Amèrica de vela a Barcelona. L’esdeveniment prometia revitalitzar la zona del Port i impulsar l’economia blava de la ciutat. Quins han estat els seus efectes?
Hi ha hagut un impacte que es queda a la ciutat, que és tot el que s’ha invertit en el Port Vell. Si no hi hagués hagut la Copa Amèrica, no s’haurien fet. A escala econòmica, es va dir que seria tan gran i van espantar tant que la gent ja no baixava, I no hi va haver gent. Per això, i perquè és un producte que es veu millor a la tele! Per Barcelona, què ha quedat? Les infraestructures. A escala de negoci, nosaltres esperàvem que vindria més gent i que seria el boom, i no ho va ser. Encara més, crec que va ser pitjor, perquè es va crear una expectativa.
"Amb la Copa Amèrica esperàvem que vindria més gent i que seria el 'boom', i no ho va ser"
Entre els vostres veïns també hi ha els creuers i grans embarcacions, com el que veiem des d’aquest despatx.
Va arribar ahir, ho vaig estar mirant, i és d’un ministre de Qatar, un dels vaixells més luxosos que hi ha. Durant la Copa Amèrica vam tenir també un vaixell que ens tapava tota la vista.
És un dels sectors més assenyalats per la seva càrrega contaminant pel mar. Tenint en compte la vostra missió, com hi conviviu?
No ens hi entenem. Tant amb els que estan aquí com en altres zones del Port, no tenim cap poder ni cap paper. Al final, quan ve un creuer, si fa tot el que s’ha de fer, i d’això en tenen cura els del Port, és una qüestió que està regularitzada. El que no pot ser és quan no fan el que cal. És una forma de portar gent a Barcelona, que hi passin un dia i gaudeixin la ciutat; hi estic a favor, dels creuers i de tot el que ajudi a donar a conèixer la nostra ciutat, però sempre des de la cura.
Cada any visiten l'Aquàrium un milió i mig de persones. Com en gestioneu l'afluència?
La covid-19 ens va ajudar molt, perquè va ser una etapa molt dura. Abans et podies trobar dies de pluja a l’agost que venien 9.000 persones al mateix moment. No hi havia overbooking, perquè sempre s’han vigilat les afluències, però els pobres es quedaven esperant a fora. Ara venem les entrades per franges, amb una porció a taquilles, així que entra només la gent que ha comprat a l’hora concreta. L’afluència la portem bé, perquè quan veiem que hi ha molta gent, ho tallem. Ens estimem més tenir 6.000 visitants contents un dia, que 8.000 i que 2.000 estiguin enfadats. I això que 8.000 hi caben, perquè a l’estiu obrim des de les 10 del matí fins a les 9 del matí.
"Ens estimem més tenir 6.000 visitants contents un dia, que 8.000 i que 2.000 estiguin enfadats"
Heu crescut en visitants?
No, els estem mantenint. Ho estem fent en un moment en què Barcelona està baixant, així que les perspectives són bones. I fa 30 anys no hi havia tantes per fer a Barcelona. No tenim competència directa en el sentit que no hi ha més aquaris a Barcelona, però la competència és qualsevol cosa que un turista pugui fer a la ciutat, i l’oferta és molt més àmplia. Nosaltres el que tenim és una oferta molt específica i per a un públic objectiu molt ampli: adults, famílies, nens, sèniors… Cadascú ho gaudirà d’una manera diferent, però és un producte molt vàlid per a molta gent.
Ha evolucionat el perfil del visitant de l’Aquàrium?
És molt variat. Sempre s’ha dit que és un producte molt per a famílies, i és evident, però cada cop més hi ha gent jove que ve a veure’l. Crec que és per la conscienciació de què parlàvem abans, que fa 30 anys no existia. Dins d’aquest públic objectiu, cada cop tenim més gent que ve a banyar-se amb taurons, a demanar la mà, a fer cites a l’aquari… Aquestes coses no passaven abans. Recordo un dia que va venir un noi que va entrar a les 10 i a l’hora de tancar ens va dir “encara soc aquí”. I li vam acabar dient que si volia venir un altre dia, el convidàvem, perquè ho estava gaudint.
Assolida l’efemèride dels 30 anys, quina visió té per als següents 30?
Continuar fent la feina que ja fem. El canvi de l’Aquàrium ens ha permès millorar a escala energètica, estem consumint un 21% menys d’energia per tots els canvis que hem fet en les bombes, la fototèrmia, les plaques… Després, aprofitar les oportunitats que ens permeten les noves pantalles: quina serà la nova pel·lícula que farem a la sala immersiva per poder explicar més coses? Per al terra de l’entrada, ja estem pensant coses com: "Per què no fem un dia mars tropicals i t’expliquem com són?". És continuar treballant com fins ara, amb el nostre amor al mar, amb sostenibilitat i encomanant a la gent aquesta educació per tenir cura del mar. L’Aquàrium va néixer amb una bona idea, que ha anat evolucionant i adaptant-se als temps, i ha de continuar amb aquest ADN: la passió pel mar i, sobretot, pel mar Mediterrani.