La trobada anual d’EADA Business School What Matters Fest 2026 ha acollit la taula rodona Ocupabilitat en entorn canviant, incert i volàtil. El tema central? Els ingredients que ha de tenir una persona acabada de sortir del grau per trobar feina.
Els experts Miquel Roselló, Director Executive Education a EADA, Álvaro Cárcel (KINT), Anna Segarra (TALENGO) i Àngels Barti (Morgan Philips) han posat fil a l’agulla en la qüestió de trobar feina. Però, sobretot, què fa que una persona es converteixi en “El Candidat”. Així com les fines línies que acaben inclinant la balança cap a algú que no som nosaltres quan estem a la fase final d’una entrevista.
“No és el mateix trobar feina que tenir una feina”
Roselló ha iniciat la xerrada fent èmfasi en el tema central de la taula: el concepte d’Ocupabilitat, i així ho ha explicat: “Ocupabilitat no és tenir una feina. És la capacitat que té una persona a l’hora d’obtenir-ne una”. I és, precisament, aquesta facilitat —o complicació— el que forma part dels nous requisits que l’actual context marcat per la IA o la incertesa global empenyen.
No obstant això, el teló de fons on tots els experts estan d’acord és en l’actual escenari de “permacrisi” com a funcionament: “Abans parlàvem de policrisi: diversos reptes simultanis. Ara sembla que estem en permacrisi, ja que n’acaba una i en comença una altra, sense pràcticament espai entre ambdues”, assenyalen.
A partir d’aquestes bases, es construeix el candidat ideal.
“Abans era saber. Ara és saber aplicar”
Anna Segarra ha posat la primera pedra, enfocant el discurs cap a les noves generacions: “Abans pesava el saber fer coses. Ara el que es valora és saber aplicar-les i s’ha de percebre des del minut u que ets capaç d’aportar valor. Tot i que és cert que ara hi ha barreres d’entrada que abans no hi eren, sempre tindran més facilitat —per trobar feina— les persones que siguin proactives, en detriment dels perfils més reactius”.
Tot això, també posant el focus en les noves tendències de contractació per sectors. Aquí Álvaro Cárcel ha assenyalat quines són les activitats professionals que guanyen terreny i quines en perden: “Tecnologia, ciberseguretat, IA, logística o salut estan agafant força. Gran consum i comerç al detall, baixen”.
Més enllà d’on es pot trobar feina més fàcilment, l’aplicació del coneixement també requereix un altre ingredient que els experts d’EADA consideren fonamental: el pensament crític. I no només això: saber aplicar-lo bé. Primers criteris: demostrar que sabem aplicar; ser proactius, pensament crític.
El gran repte transformador de la intel·ligència artificial
S’obre l’escenari de les interseccions: la IA ha canviat tot el paradigma d’operar i de pensar. I és en aquesta línia on Cárcel ha comentat que un dels criteris per guanyar ocupabilitat és “aplicar pensament crític i, sobretot, fer-ho de cara al que es pot fer i al que no amb IA”.
Per què exposa aquest fet concret? D’acord amb el que explica: “Moltes empreses ara s’adonen del risc que implica relegar el pensament crític als algoritmes. I si s’abusa de la IA, llavors la gent pot tenir problemes”. Això sí, adverteix: “Tenir pensament crític no és fàcil”. Tanmateix, més endavant la taula d’experts explica com treballar aquesta habilitat —i d’altres—. Mentre, en el terreny de la IA, la transformació també passa per qui sap fer servir —i qui no— les eines que actualment estan a la nostra disposició.
Més criteris per ser “El Candidat”: aplicar pensament crític a la IA i saber ubicar-ne els usos.
“La IA llevarà la feina a qui no la sàpiga fer emprar”
Àngels Barti no només ha parlat de com i quan fer servir la IA: dona una passa més a l’hora d’aplicar el coneixement crític mitjançant “el fet de plantejar-nos les preguntes adequades” i saber “què pretenem fer amb la IA on ara els entorns de feina es transformen cap a la transversalitat”.
Criteris vists fins ara: no només és saber fer servir la IA, és tenir la mentalitat oberta al reaprenentatge
També ha exposat el fet d“’adoptar una nova Bíblia: el reaprenentatge constant. El que servia ahir potser ja no ens serveix demà i aquí hem de saber canviar els hàbits sense que ens faci mal”.
Totes aquestes premisses deriven en el punt central d’ocupabilitat en l’era dels algoritmes: “La IA llevarà la feina a qui no sàpiga fer feina amb la IA”. Criteris vists fins ara: no només és saber fer servir la IA, és tenir la mentalitat oberta al reaprenentatge.
Com ser atractiu al món laboral perquè et contractin a tu i a l’altre no
La gran pregunta de la taula rodona l'ha formulat Roselló: quina és la diferència d’habilitats entre la persona contractada i qui es queda a les portes? Per tal de respondre-la, Barti ha destacat la importància de les soft skills: “El com fas una cosa i el que saps en l'àmbit tècnic poden ser coneixements paral·lels. Com resol, com pensa o com lidera pot arribar, fins i tot, a desbancar els mateixos sabers”. Però no n’és l’únic aspecte que destaquen els experts d’EADA Business School de Barcelona.
Cárcel hi està d’acord amb el fet que “la diferència quasi mai és tècnica”. I ha fet una passa més: “Es tracta, també, de construir i de tenir una narrativa clara. Això implica tenir un autoconeixement clar”. No obstant això, tot plegat obre una nova escletxa entre generacions: “Molts càrrecs antics no han fet mai aquest exercici, així com tampoc saben reconèixer els errors que han comès. La humilitat ha d’anar per sobre de tot i és el candidat humil al final el que s’acaba fent valdre”.
Barti: “Ens hem de preocupar per les persones, tenir criteri i saber decidir. Ja no només val l’anàlisi de la dada”
Segarra, en aquesta línia, ha explicat que “com més amunt arribes, més humil has de ser. És el líder el que està al servei de l’equip, i no l’equip el qui està al servei del líder. Si no et saps gestionar la intel·ligència emocional, llavors serà molt difícil que sàpigues gestionar la intel·ligència relacional”.
Al seu torn, Barti ha apostat per la gestió dels conflictes interns i tenir capacitat per aprendre ràpidament. Però, alhora, “per saber influenciar, però sense imposar autoritat”: “Ens hem de preocupar per les persones, tenir criteri i saber decidir. Ja no només val l’anàlisi de la dada”.
Així doncs, és saber posar sobre la taula com pensem i com executem. Deixar de banda la supèrbia, saber influenciar i no exercir pressió. Juntament amb tots els anteriors elements que els experts d’EADA han anat esmentant durant la jornada. I per damunt de totes aquestes, tot el conjunt de conferenciants en mencionen dues més: “qui sap comunicar i qui sap donar context del que passa”.
La jornada anual d'EADA va reunir més de 600 professionals el passat divendres 17 d'abril a la trobada anual de l'escola de negocis, on es van organitzar panells de professionals rellevants en onze sessions en què l'ocupabilitat, la mobilitat geogràfica professional i la irrupció de la IA va ocupar el 30% del pes de la jornada. També la sostenibilitat i rendibilitat de les empreses (com Ecoalf), l'emprenedoria jove (Unifit i Studentfy) i, així mateix, el cas Barcelona com a lloc on grans empreses han instal·lat els seus hubs d'innovació (Bayer o HP) també van estar presents. La institució ja està preparant la seva propera jornada anual pel 2027, en què se celebrarà el 70è aniversari de la primera business school de Barcelona