Ramon Comellas és el fundador i president del Grup Circutor, empresa del Vallès especialitzada en solucions d’eficiència energètica que factura 150 milions d’euros l’any i dóna feina a més de 900 persones. La va fundar amb dos companys de feina, professors, i va fer créixer l’empresa familiar fins a convertir-la en un cas d’èxit català, que pot presumir d’exportar més del 50% del que produeix, a 100 països diferents, o d’haver fet les instal·lacions de la torre més alta del món, el Burj Khalifa, a Dubai, o la remodelació de la instal·lació elèctrica de l'Empire State.
Però per a Comellas aquestes fites no són les importants. Qui va guanyar el reconeixement a la Personalitat del 2022 a la nit de la Cecot defuig de contentar-se amb els assoliments més visibles. Ell s'hi fixa en aquells més amagats, en els del dia a dia, en els globals.
El premi de la Cecot va ser el reconeixement de 50 anys de trajectòria, d’un èxit que ha arribat després de grans dosis d’esforç, que ha costat Déu i ajuda… A l’escenari, quins moments d’aquesta trajectòria va tenir presents?
Vaig pensar en el record de molts anys. Per a mi aquest reconeixement no el rebo per haver fet coses importants, sinó per haver-ne fet moltes i durant molts anys.
Comellas: "Si has de prendre una decisió sobre estalvi energètic el primer que has de saber és què fas amb el corrent, on gastes l'energia"
No vaig pensar en cap moment en especial, però, en canvi, sí vaig tenir present a la gent que ens ha acompanyat en aquests anys. Les empreses no les fa una persona, les fa moltíssima gent; i nosaltres hem tingut la sort d’haver tingut molta gent al nostre voltant que ens han ajudat a fer l’empresa.
Quina va ser la llavor d’aquest imperi que avui dia factura 150 milions d’euros l’any?
L’empresa la vam iniciar l’any 1973, tot just després que s’aprovés el Reglament Elèctric de Baixa Tensió. Entre tres professors d’electricitat vam decidir que volíem desenvolupar algunes de les coses que reclamava aquest reglament elèctric, i que en aquell moment no es feien a Espanya, com la protecció del diferencial industrial.
Aquests relés diferencials són com els que tenim a casa?
Però alicats a la indústria. Els relés diferencials de la casa no els podíem fer, però els industrials requerien menys recursos quant a inversió. Així que vam començar a fer prototips de protectors de diferencials industrials, però tot just quan estàvem arrancant l’empresa, l’any 1973, va esclatar la primera gran crisi energètica, arran de la fundació de l’OPEP. El preu del petroli es va multiplicar per tres en qüestió de mesos: el preu del barril va passar de 4 dòlars el barril a 16 dòlars en molt poc temps.
Comellas: "Els projectes cauen més per falta d’agilitat que no pas per falta de recursos"
I davant de l’adversitat…
Vam pensar en els nostres futurs clients. Ja que la cosa s’estava complicant per a ells, per què no els ajudàvem a ser més eficients en l’ús de l’energia elèctrica? Érem conscients que es malbaratava molta energia…
Vam començar desenvolupant eines que ens permetessin saber què estava passant amb la xarxa d’energia elèctrica. La gent no tenia gaire consciència dels punts on malbaratava energia elèctrica.
Si has de prendre una decisió sobre estalvi energètic el primer que has de saber és què fas amb el corrent, on gastes energia. I després, quan ja saps on la gastes, has de decidir què pots fer per fer-la servir millor, reduir pèrdues..
Comellas: "Allò que tens parat, no hauria de consumir"
Abans que no res, observar.
És molt curiós, però les pautes per estalviar energia elèctrica, de vegades són molt senzilles. Quan vam començar en aquesta fàbrica, aprofitava quan venia els dissabtes a treballar per mirar bé els quilowatts que gastàvem. En gastàvem 70-80 quilowatts l’hora. I on anaven? Cap a les màquines de cafè que es quedaven endollades i enceses, les fotocopiadores, els ordinadors… Coses que no feien cap falta. Llavors els hi deixava paperets amb recordatoris: “Apagueu l’ordinador quan no l’utilitzeu…”
Com els que hi ha actualment per tot l’edifici, de fet.
És que només fent això redueixes molt de consum. Ara els dissabtes consumim 7 o 8 quilowatts l'hora, que corresponen als servidors dels ordinadors. La resta, el que està parat, no hauria de consumir.
També s’han de veure quines coses no funcionen bé en el corrent elèctric i que provoquen pèrdues, com l’energia reactiva o els harmònics.
Què se’n va fer dels altres dos socis que el van acompanyar en l’aventura?
Un dels dos es va retirar en els dos primers anys per problemes familiars i l’altra justament s’ha retirat a principis d’aquest any: la segona generació s’ha venut la seva participació i ha comprat un parell d’empreses que no estaven lligades directament amb Circutor.
Comellas: "Wallbox es dedica a vendre accions, nosaltres productes d'eficiència energètica"
Ara és 100% de la família Comellas. Com està distribuïda per l’empresa?
Sí. I tinc a dos dels meus quatre fills dins de l’empresa, com a consellers delegats.
El producte estrella de Circutor?
El que està més de moda és el carregador de bateries elèctriques de cotxe. És el que es veu més, però en tenim d’altres molt importants: aquells que vetllen per la qualitat de la xarxa elèctrica, com els filtres d’harmònics.
Consideres a Wallbox la vostra competència?
No. Per una banda, ells s'han orientat a la llar. I nosaltres també fem carregadors de bateries per a la llar, però per a nosaltres és una branca del nostre negoci relativament petita. A més, ells es dediquen a vendre accions, nosaltres productes d'eficiència energètica.
Recentment us heu llançat a les bateries de liti també, de la mà de l’alemana Intilion.
Hem signat un acord amb Intilion per tal que ells produeixin la bateria i nosaltres fem la part electrònica. Ells fan les cel·les i nosaltres afegim l’electrònica, el control de la bateria.
Comellas "Si no podem fer les cel·les de les bateries perquè es fabriquen on hi ha liti, fem els paquets de les bateries, fem la part tecnològica"
Dins del context europeu i de l’Aliança Europea de les Bateries, impulsada per la Comissió Europa des de l’any 2017, quin paper juga Catalunya? En quin punt de la cadena de valor pot destacar?
En el final de la cadena de valor. En la construcció de la bateria. Si no podem fer les cel·les de les bateries perquè es fabriquen allà on hi ha liti, fem els paquets de les bateries, fem la part tecnològica. Hi ha moltes oportunitats de negoci. També en altres tipus de bateria: ara tots pensem en les bateries de liti pels cotxes -perquè el liti pesa poc-, però quan el pes no és important, hi ha altres bateries que agafen més sentit, com les de sodi, que permeten guardar grans quantitats de corrents.
I hi som en aquesta fase final de la cadena? Tenim una bona posició en aquest compromís estratègic global?
L’hauríem de tenir, però ens hem adormit en els últims anys. No estem avançant en solars ni en energia eòlica. I tenim un problema amb les nuclears: si anem aturant les nuclears de Catalunya, ens quedarem pràcticament sense font d’energia. Per tant, si no ens espavilem en fer energies renovables, ens podem quedar a la cua.
I en el camí cap a les renovables, en quin punt estem com a país?
Estem avançant, però encara ens queda molt. Hi ha molta consciència, especialment perquè han apujat el preu del corrent i la gent busca alternatives, com posar-se una placa fotovoltaica. Però és complicat, posem moltes traves.
Falla el sistema?
Definitivament. Alemanya, per exemple, genera més quilowatts amb les plaques solars que té instal·lades que Itàlia, Portugal i Espanya junts. I en principi allà no hi fa tant de sol…
Comellas: "Els fons són importants, sí, però si no hi posem agilitat en els tràmits, no arribarem a més"
Però els fons Next Generation…
El problema és el mateix. Els fons són importants, sí, però si no hi posem agilitat en els tràmits, no arribarem a més. Els projectes cauen més per falta d’agilitat que no pas per falta de recursos. Potser no necessitem tants recursos, però sí que sigui més fàcil. Hi ha molta gent que està disposada a fer canvis, però es desanimen amb les complicacions del camí.
Quan parlava d’eficiència energètica fa 50 anys, m’imagino que se sentia una rara avis. Ara, en canvi, està en boca de la gran majoria de representants polítics.
A principis dels 70 la gent no sabia ni què era. Va ser difícil fer-se entendre.
I d’aquí a 50 anys? Quin escenari s'imagina?
No sé on estarà Circutor, però estic segur que el corrent elèctric continuarà sent molt important, encara que funcionarà diferent. Me la imagino com la xarxa d’Internet, amb una línia a la qual tothom estarà connectat. A aquesta línia després se li podria treure o posar corrent i el cost més important per al consumidor serà, justament, el fet d’estar connectat, i no tant la quantitat d’energia.
I aniran sortint més productors, més gent amb plaques. És la tendència. De fet, si omplissin totes les teulades d’Espanya de plaques solars, probablement no necessitaríem res més.
El corrent del futur va cap a una xarxa compartida, amb molta gent connectada, que posarà i treurà energia i que s’autogestionarà. També gastarem l’energia en funció del preu que tingui cada hora i, per tant, deixarem d’entendre el corrent energètic com un recurs que està a l’endoll i no ens interpel·la, a una cosa que l’anirem a comprar específicament i que serà important el moment en què es compra.
Això ja està passant… oi?
Sí, per exemple, en aquells llocs del món on no pot arribar cap xarxa elèctrica es creen xarxes aïllades que produeixen energia (habitualment renovable) i la distribueixin entre els ciutadans. El consumidor va al distribuïdor del poble, com aquell que va a comprar el pa, i li compra el nombre de quilovatts concrets que vol, “i posa-me'ls a la tarjeta”. Si gasta més li tallen, si gasta menys, li deixen guardar l’energia uns dies.
Quanta gent hi ha sense corrent elèctric actualment?
Gairebé 1.000 milions de persones no tenen corrent elèctric avui dia. De fet, hi ha més gent que té telèfon que no pas accés energètic. Però en veritat, la quantitat d’energia que es necessita per fer un salt quantitatiu i que aquesta gent tingui accés no és tanta. Tenir un ordinador o llum són vitals per a la vida personal i professional de les persones, i no suposen una despesa elevada d’energia. La clau està en distribuir-la. I saber-la emmagatzemar.