Recordo un Nadal on la meva parella del moment em va fer el que després vam anomenar "el millor regal del món". Estava nerviós, somreia molt i m'anava repetint que si no m'agradava ho podia canviar, que havia pensat que potser m'agradaria i que un amic nostre havia comprat el mateix per a la seva parella. Jo no entenia d'on venia tant misteri; al cap i a la fi, ell sempre havia estat bo amb els regals. Encuriosida, vaig obrir la caixa i va aparèixer una cosa que, si bé no esperava, em va fer molta il·lusió: el meu primer satisfyer.
A Catalunya, el mes de l'amor és l'abril, per Sant Jordi, però per a la majoria dels països del món, el mes de l'amor és el mes de febrer. I com que un dels temes dels quals menys s'ha parlat (obertament) històricament quan parlem d'amor és el plaer femení, no hi havia millor manera de celebrar el mes més rosa que parlant de l'objecte que més el caracteritza: la joguina sexual. Actualment, el vibrador o el succionador de clítoris són les joguines sexuals femenines més populars arreu del món, i han revolucionat la concepció del plaer femení no només socialment com un fet del qual cal parlar i conversar, sinó també de cara endins, de cara a dones que, per tabús, estereotips o altres raons, no s'haurien atrevit mai a comprar-ne cap.
A Catalunya, el mes de l'amor és l'abril, per Sant Jordi, però per a la majoria dels països del món, el mes de l'amor és el mes de febrer
Encara que el seu origen està discutit per diferents teories, les joguines sexuals han estat sempre al nostre entorn, en fóssim conscients o no. Des de sempre totes les persones han trobat maneres d'excitar-se més enllà del contacte humà, de maneres més o menys creatives i segons les necessitats. Tanmateix, fins fa unes poques dècades no ha pogut ser un tema compartit de manera pública, ni un tema de conversa que poguessis compartir amb la teva mare i la seva millor amiga en una sala d'espera, com aquell que llegeix les revistes per fer temps. Les joguines sexuals poden ser bones per gaudir en parella, per gaudir del sexe en edats avançades, per masturbar-se i millorar l’autoconeixement o per moltes altres raons. Parlar sobre plaer femení va molt més enllà de parlar de sexe pur i dur o de parlar de relacions de parella, també representa una alliberació de la dona com a agent passiu en qualsevol mena de relació sexoafectiva o per permetre a les dones explorar la seva sexualitat més enllà dels límits socialment imposats. Per això, encara que el terme sigui "succionador de clítoris", m'agrada dir-ne satisfyer, perquè trobo que, en la mateixa paraula s'hi amaga la seva veritable realitat: la satisfacció.
Però compte, al contrari de les polèmiques que hem vist a les xarxes socials en les últimes setmanes, satisfacció no significa obligatorietat, i el fet que existeixi la possibilitat no vol dir que s'hagi de fer realitat necessàriament. Com va dir una gran feminista, el feminisme va de tenir opcions. Per això, quan parlem de plaer femení és important que l'entenguem com una finestra que s'obre, com un ventall de possibilitats l'èxit del qual dependrà del seu ús responsable i de les voluntats de cadascuna. Com un recurs que tenim sempre a mà a la tauleta de nit, al costat dels llibres, el desodorant i la caixa de records, que espera pacientment ser necessitat per satisfer i aportar plaer quan es desitgi. Perquè al final del dia, el més important de tot, és que estiguem satisfetes.