No seria lògic esperar que els grans festivals tornin igual que van marxar. Dos anys després del darrer Sónar a Barcelona, l'estiu del 2019, un dels certàmens musicals que més celebra la transformació com a continuïtat al seu programa havia de reformular-se per a un dels que serà, segons el seu codirector Ricard Robles, "un dels bons anys". La creació artística, especialment aquella que opera amb les noves eines tecnològiques al centre, ha fet de la necessitat virtut amb els anys de la pandèmia, acabant amb els límits entre disciplines i projectes –que s'han esvaït a l'aire més que enderrocat, perquè mai havien estat tan sòlides com molts altres espais donen a entendre. La nova integració del Sónar+D en la programació general del cap de setmana, que apunta cap a una comprensió conjunta d'art i pensament que aporta performance a les ponències i experimentació a les actuacions, fixa al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona aquesta transmutació.
Les propostes que recollirà el Sónar+D, amb la caiguda de les parets que el separaven de la part central del festival, s'escampen en l'edició d'enguany –la 29 de Sónar, la desena de la seva vertical d'innovació i tecnologia– per tots els racons de Fira. La seva concreció espacial passa enguany al Palau de Congressos del recinte barceloní, amb un escenari central que multiplicarà per quatre l'abast i la capacitat del d'altres anys. L'objectiu d'aquesta expansió, segons Robles, és clar: rebutjar l'exclusivitat dels continguts especialitzats per al públic professional i portar-los a tots els assistents; amb apostes integrals de formació i entreteniment que superen els límits de la conferència performativa. "Ens agrada aprendre coses, que la gent que en sap ens les expliqui; i si podem ajudar a fer-ho més atractiu, millor", reflexiona la comissària del +D Antònia Folguera.
Vicente: "El nou Sónar+D és la conclusió lògica del que feien ponents i creadors"
La programació d'aquest +D, que compleix una dècada amb bones expectatives d'assistència, respon a la necessitat, segons Robles, d'integrar la potència del Sónar en les transformacions, ja no tècniques sinó socials i culturals, de les societats que l'envolten. "Tenim una vocació i consciència del nostre impacte social i cultural; volem transmetre missatges importants i interessants no només per als artistes, sinó també per al públic". Amb un nou escenari immersiu amb set pantalles, l'organització pretén oferir als artistes, però especialment als ponents especialitzats –tot i que és molt assumir, de nou, que hi ha distinció entre ambdós– el comissari del +D José Luís Vicente considera la nova iteració la "conclusió lògica del que els artistes fa anys que fan". "Volem donar als experts els recursos i eines per explicar les seves històries, igual que als creadors; són ells mateixos els que han demanat amb les seves propostes" aquesta transformació.
Amb tot, el Sónar de 2022 tanca un aforament d'unes 17.000 persones en la seva edició de dia, a Montjuïc, i unes 32.000 al certamen de nit, allotjat a Gran Via. Segons confirma el mateix Robles, les autoritats permeten una ocupació més gran, però l'organització prioritza "la comoditat dels assistents", especialment en el trànsit entre escenaris. Per la diversitat de formats de venda d'entrades i abonaments, els organitzadors no s'aventuren a fer estimacions d'assistència, però "el ritme és alt", així que esperen escenaris plens. El pressupost de l'esdeveniment arriba als 9,45 milions d'euros, una xifra en línia amb l'edició del 2019. Segons les xifres comunicades pel director, el 77,86% venen de fons propis; amb un 5,87% d'aportacions de les administracions, especialment Ajuntament i Generalitat, però també el Ministeri de Cultura i la Comissió Europea. El 16,26% restant, uns 1,5 milions d'euros, venen de la col·laboració amb els patrocinadors i espònsors del festival, amb destacades firmes com Damm, Patreon o la criptomoneda Tezos.
Hi ha escenari?
Després de dues edicions que van "investigar la distància entre presencialitat i formats híbrids" també en el discurs, el racó dedicat al pensament i l'acció del certamen s'articularà al voltant de tres propostes: l'ecologia, la intel·ligència artificial i la implantació de la Web3. La consciència ecològica del Sónar es concretarà en una potent xarxa de ponències, peces i performances al voltant de l'ecoacústica. El projecte Sound of Life, de l'artista Michel André, portarà a Fira els sons dels confins del planeta recollits amb la sensorització d'icebergs, boscos, deserts o el fons del mar. L'apartat audiovisual de la peça corre a càrrec dels barcelonins Hamill Industries, col·laboradors habituals d'artistes com el productor Floating Points i que ja van estar presents al +D del passat octubre, en aquella ocasió al CCCB. Per la seva banda, l'històric de la disciplina Bernie Krause portarà al festival els seus milers d'arxius sonors de la natura.
Dins de l'Àgora, l'espai organitzat de la mà d'Hac Te –hub d'Art, Tecnologia i Ciència que agrupa centres culturals i tecnològics del país per buscar la unió de les seves disciplines– s'oferiran masterclasses sobre el minting d'NFTs, així com les peces de la DAO Botto, de Mario Klingemann, amb obres en format token generades de forma descentralitzada per la mateixa blockchain. L'alemany explora la capacitat de les tecnologies de la web3 per desplaçar l'artista del centre de la creació i la capacitat estètica de l'automatització en xarxa i de la col·lectivitat vehiculada per les noves capacitats tècniques. També Andreas Refsgaard presentarà una instal·lació amb l'eina GPT-3, una IA generadora de textos, que escriurà l'entrada de wikipedia dels assistents segons una sèrie d'imputs i una fotografia; així com una masterclass sobre el paper del joc –en el sentit, si es vol, sicartià– en el machine learning.
"Els temes del festival no són caixes tancades, hi ha vasos comunicants entre uns i altres", defensa Folguera, sobre la base de peces com el Liminal Lands, de Jakob Kudsk, una instal·lació audiovisual de realitat virtual al voltant dels aiguamolls de Le Camarge, a la Provença francesa, que explora l'habilitat de la tecnologia immersiva per recollir i ampliar l'experiència que es pot viure en ecosistemes diversos. De la mateixa manera, l'artista Trevor Apglen i la investigadora en el camp de la intel·ligència artificial Kate Crawford col·laboraran per mostrar els biaixos dels algoritmes en la seva lectura i classificació d'imatges, i com aquests "reforcen els sistemes de poder existents" amb sonats exemples de reproducció de tendències racistes en aquestes tecnologies, entre altres.
Barcelona és el món
En un any de conflictes amb algun dels altres grans festivals que posen la capital del país al centre de l'actualitat musical cada primavera, el Sónar reivindica un caràcter arrelat al fet i l'ésseer barceloní. Tot i que el Sónar compta amb grans edicions a Lisboa, Istambul, Buenos Aires o Rejkiavik, "aquest és un festival absolutament arrelat a Barcelona". Robles celebra la capacitat internacional de l'esdeveniment –com ha demostrat la recent edició a la ciutat turca, un rotund èxit d'assistència i crítica–, però l'essència es manté en totes les seves sucursals. "Ens encanta anar a Lisboa o Istambul, però ens pensem com ambaixadors d'un caràcter" propi de la ciutat. "Exportarem, però sempre tornarem aquí", aclareix.
Robles: "Ens encanta anar a Lisboa o Istambul, però som ambaixadors del caràcter de Barcelona"
Amb aquesta ambició de projecte de ciutat al cap, el Sónar d'enguany no només trenca les fronteres temàtiques dins el seu propi programa, sinó que posa sobre la taula una aposta expansiva en termes territorials que supera els confins de Fira i arriba a enclaus urbans que encaixen amb la seva estètica. Un dels exemples d'aquesta aposta per Barcelona és l'Hyperorgan, una instal·lació al Palau Güell que combina els trets arquitectònics de l'edifici amb un òrgan amb un accés MIDI que permet la seva activació amb eines informàtiques. La reformulació de la que Robles considera "la màquina més important de la història de la música" amplia les seves possibilitats creatives cap a altres camps i especialitats, i permet "fer coses que un humà no seria capaç de fer".
El festival també porta la seva programació cap a l'Hotel ME de Melià, on l'artista Quayola presentarà la seva instal·lació audiovisual massiva Transient, part del tríptic de propostes que porta al festival. L'italià repetirà la peça dins el mateix recinte de Fira, i oferirà en el marc del +D una conferència en què explora la barreja entre les darreres tecnologies, especialment en el camp de la robòtica, amb les tècniques i referències d'alguns dels grans artistes plàstics de la història del país mediterrani. El certamen aprofitarà també la presència a Barcelona de l'International Symposium of Electronic Arts, amb un programa d'activitats específicament audiovisual que se celebrarà al CCCB i que comptarà amb la presència, entre d'altres, del que fora keynote speaker de l'ISE Rafik Anedol, un dels grans artistes digitals contemporanis, encarregat de la mostra híbrida amb què va inaugurar el congrés a la Casa Batlló.
La mediterrània catalana del Sónar creix enguany cap a Mallorca, on el festival presenta enguany una nova programació sota el títol Un SónarVillage a S'horabaixa, amb tres jornades de música electrònica amb aforament per unes 5.000 persones a l'Antic Aquapark de Calvià. Es tracta del recinte on també se celebra el Mallorca Live Festival, la promotora del qual col·labora ara amb el certamen barceloní. El nou cicle s'emmarca en la renovació, així, d'un festival en una posició inigualable per estendre la potència creativa de Barcelona per les capitals artístiques del seu entorn.