Terraza Martínez: 10 anys de la millor terrassa en la faldilla de Montjuïc

A la Terraza Martínez, enfilada a la faldilla de la muntanya de Montjuïc, no s'accedeix amb facilitat. El jardí de l'entrada és un somni. Les kenties i strelitzies vesteixen l'espai. També a dins on la vida reneix en aquesta ciutat lliurada a la calor de juliol.

“La gent no ve per casualitat. Cal fer-ho ex professo. Així que és un goig que sempre estiguem plens”. Juanba Agreda esbossa un somriure en verbalitzar la frase perquè sap com és de difícil que això passi en l’hostaleria i perquè està de celebració: la guingueta més famosa d'aquesta part de Barcelona bufa les espelmes dels seus 10 anys de vida.

Juanba Agreda: “La gent no ve per casualitat. Cal fer-ho ex professo. Així que és un goig que sempre estiguem plens”

Les millors vistes des de Montjuïc

Una dècada amb vigorosa salut que celebren amb un menú (75 euros, 90, amb xampany) que rescata els plats insígnia del seu ADN culinari en una nova posada en escena: sense estovalles i estrenant mobiliari. Fustes, ràfies, marbre i cristall en un entorn d'exuberant tropicalitat, encara que és la vidriera que emmarca l'skyline al port i Ciutat Vella (del dit de Colom, fins a la llunyania multicolor de mar de contenidors) la vista que empresona la mirada. Les taules enganxades a aquesta llunyania sobrevolada per gavines són les més cobejades. És una panòptica difícil d'obviar que, esquitxada per llumenetes de nit, encara reclama més ser admirada.

Costa d’imaginar que això fos un quiosquet, veritat? Ara, vestit d'aquest hedonisme informal que només tenen els grans llocs, el servei de la Terraza Martínez (un intangible del qual emmalalteixen tants restaurants) millora l'experiència. Ho sap Agreda, xef executiu, i Mar Martín, directora general de Los Reyes del Mango (l'empresa que gestiona l'espai). Ella va viure la inauguració i ara, la celebració d'aquesta primera dècada: “Martínez és una festa. Sembla que te n'hagis anat de la ciutat perquè ets a la muntanya, però continues aquí”.

El celler del restaurant ofereix 150 cuidades referències | Cedida

Bons arrossos, brasa i la brisa marina

Buscant un dels millors arrossos de Barcelona? Esteu en el lloc. Agreda, que ha treballat amb grans de la gastronomia com Dani García, Quique Dacosta o PacoRoncero, i la seva mà dreta, la directora executiva, Ani Pignatta, s'acuren en una cuidada selecció local i estacional de producte que doni solidesa a la proposta. L'estiu incandescent acaricia la finestra i l'antídot en la Riedel és una simpàtica garnatxa madura de Wineissocial. El celler del restaurant ofereix 150 cuidades referències on, s'intueix, ha fet mossa el vi natural i biodinàmic. Entre els entrants per compartir destaca la seva ja mítica amanida russa amb ventresca i piparres, la saborosíssima croqueta de pernil ibèric i pollastre o uns seitons a la malaguenya –amb un escabetx ben lleuger-, amb sàlvia i un punt just de fritada i breu arrebossat -tots tres formen part de l'anunciat menú d'aniversari-.

La Terraza Martínez és coneguda, no obstant això, pels seus nou tipus diferents d'arrossos (entre ells, el negre amb calamarsons i all tendre, el seu senyoret o el caldós de llamàntol) i per la graella (carn selecta com el bou de El Capricho o peix salvatge). Tot, amb poca alteració, però sí amb molta cura. En l'aposta del menú ofereixen el clàssic Martínez (pollastre i conill). Homenatge de reüll a la tradició arrossera valenciana amb tot el respecte i distància. 

La justa evolució

“La nostra intenció és oferir bon producte sense deixar d'evolucionar, amb una evident cuina clàssica, però fent-li una volta, un lloc en el qual un ve a ser feliç”, resum Agreda. El Pa de Coca de Cal Mossèn amb tomàquet de penjar (ratllat) i el suau Tàrtar de tonyina vermella Balfegó amb shiso i all blanc serien l'efectiu contrapunt a aquest ahir i avui. La carta es completa amb suggeriments diaris segons oferta (aquest dia provem les gambetes cristall; estupendes).

Entre aquests plats més demandats durant aquesta dècada (en aquest cas, postres) també figuren la refrescant Pinya amb gelat de coco i dauets de gingebre i el Mini braç Martínez, farcit de cremós de xocolata blanca. Un dolç final que pot acompanyar-se amb un còctel (també sense alcohol) mentre la calor cau sobre l'horitzó i la brisa comença a refrescar per aquí a dalt.