Molt abans que La Gran Renúncia copés els titulars de l'extint 2022, algunes persones havien passat ja per un trànsit vital que els va portar a gestionar un canvi en el seu dia a dia, deixant de costat la professió que van somiar exercir en els seus primers desitjos juvenils.
Ana Illueca era directora creativa d'una de les agències de publicitat més importants del panorama nacional. Treballava per a entitats com Banc Sabadell, IKEA o Amstel. Li encantava el seu dia a dia. Però també, de sobte, va començar a no omplir-li com ho feia al principi. Perquè una vegada que compleixes la teva aspiració, a vegades t'adones, internament, que potser no cal dedicar el temps a una sola d'elles durant la resta de la teva existència.
Avui abandera, des de la capital del Túria, la reivindicació d'una tradició que es remunta segles enrere, però que amb la tendència industrial havia quedat relegada a un segon pla que ella s'ha encarregat de revertir.
"Em vaig adonar que el ritme de vida que portava m'estava emmalaltint i vaig buscar prendre'm un descans. Em relaxava poder treballar amb les meves mans, dedicar-me a crear objectes tangibles. Ja tenia, des de feia algun temps, la ceràmica com a hobby, però em vaig plantejar si podia convertir-la en un ofici. Al cap i a la fi, era alguna cosa que em permetia continuar expressant, de moltes maneres, la inquietud creativa en la qual viu de manera constant", assenyala la valenciana.
Diversos perfils poden creuar-se en projectes tan diversos que amb prou feines tinguin punts en comú entre si
En un món líquid com l'actual, de fet, són cada vegada més apreciades les habilitats que els títols o els càrrecs. Fins al punt que, partint de professions molt diferents, diversos perfils poden creuar-se en projectes tan diversos que amb prou feines tinguin punts en comú entre si.
Un exemple clar ho constitueix la seva definició pròpia en Linkedin. Artista. Directora creativa. Consultora creativa amb grans habilitats en la gestió d'equips. Formadora. Comissària en la indústria del disseny, la creativitat i l'artesania contemporània. Gran coneixement de la comunicació i els seus mitjans per impactar. Alts coneixements de ceràmica i porcellana. Una evidència de com des d'un mateix punt es pot transcendir a llocs molt diferents.
"Vaig descobrir molt ràpidament la llibertat de treballar per compte propi, però no vaig voler fer-ho hipotecant-me de cap manera. Ni tan sols pensava en quin i com anava a vendre els meus productes. Simplement, vaig tirar d'estalvis i vaig emprendre el camí. Vaig aprendre d'un mestre artesà, amb qui vaig compartir el meu primer taller i de sobte les coses van començar a rodar", recorda.
Tal va ser el punt d'equilibri que la següent decisió va venir gairebé per afegiment. "En aquest moment vaig decidir cremar les naus amb la meva vida anterior. No volia iniciar alguna cosa tenint sempre en el pensament que podia tornar com a salvavides quan volgués. Així que vaig demanar un préstec, vaig llogar una nau, vaig comprar la maquinària i vaig decidir que no hi havia marxa enrere".
Ana parla que, possiblement, tot va fluir més de pressa perquè fa 10 anys el seu camp "gairebé era un desert. No havia de cridar molt alt per fer-me sentir. Tenia els contactes que a més exercien d'early adopters i que donaven difusió al meu missatge. I l'única cosa en el que no trobava la comoditat completa era no poder comparar idees amb altres persones. Aquí sorgien alguns dubtes des de la solitud, acostumada a discutir amb la meva project manager sobre la visió de qualsevol iniciativa".
Però va descobrir la calma de la qual moltes vegades no podia gaudir en una ocupació d'alta exigència. I com aquesta li permetia afrontar d'una altra manera el procés creatiu. No hi havia data de lliurament obligatori que tenses la capacitat de crear el millor producte possible. I va afavorir poder plasmar el que realment volia.
"A la ceràmica, moltes vegades no passes de la conceptualització a l'acció. Fer les coses et permet anar descobrint aspectes que no sortirien a la superfície si no haguessis iniciat un treball manual. En l'execució radiquen moltes de les idees que després es converteixen en el que realment s'acaba reflectint en una peça", comparteix.
El reconeixement d'un producte que des de la Comunitat Valenciana s'ha exportat a tot el planeta
Des de fa gairebé una dècada, aquesta filosofia l'ha portat a irrompre en diversos aspectes: la tornada al fet artesanal, el reconeixement d'un producte que des de la Comunitat Valenciana s'ha exportat a tot el planeta i la certesa que un bon disseny es paga, independentment que el mercat s'hagi pronunciat anteriorment sobre aquest tema.
"Quan València va ser nomenada Capital Mundial del Disseny, els hi vam presentar un projecte a dos anys vista i els va encaixar. Des d'aleshores, vam engegar una plataforma per al posicionament de la ceràmica a escala internacional. Això m'ha donat més treball del que soc capaç d'assumir, la qual cosa també m'ha fet més selectiva. Les comandes petites continuen estant disponibles, a través de la meva pàgina web personal, però gairebé m'he convertit en un B2B. Ara mateix, per exemple, gestiono diverses exposicions en una galeria de Miami, ajudo amb conceptes a una fàbrica de joieria, estic a peu d'obra supervisant un mural…", comptabilitza.
De fet, assegura que el que busca des de fa algun temps són projectes "on tingui llibertat creativa i pugui participar, com dues exposicions que tindran lloc el 2023 a Madrid, una de les quals està destinada a la sostenibilitat, un dels temes que més em preocupen. Estic estudiant com aconseguir reutilitzar fins a l'últim gram dels residus que genero i incorporar-ho a l'obra final. I crec que ho estic assolint, per exemple, amb el fang que deixem anar en rentar-nos les mans o netejar els pinzells".
"Estic estudiant com aconseguir reutilitzar fins a l'últim gram dels residus que genero"
Com a conclusió, si bé Ana Illueca afirma que òbviament no és aliena a la inflació, sí que contextualitza com conviu amb ella. "A mi no m'afecta tant la pujada de preu de les matèries primeres com el canvi químic d'aquestes, perquè per exemple l'òxid de coure que utilitzo per al meu color verd personal no ve del mateix lloc i això em genera reprendre recerques que m'havien costat mesos. Òbviament, a més, fent servir forns que arriben fins als 1280 graus, pagues molts diners en llum, però el meu valor no està en la producció sinó en la conceptualització. I aquí el preu encara és percebut de manera positiva pels clients que busquen alguna cosa diferent", conclou.