La Cambra de tothom

Els pròxims dies es duran a terme les eleccions per renovar el plenari de la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquestes eleccions no són pas una qüestió menor atès el pes que té aquesta institució i el cens d’empreses i autònoms que hi estan cridades a votar, que superen les 425.000 a tota la demarcació. Aquest cens demostra, per si mateix, la vitaliat del nostre teixit econòmic i empresarial, i totes aquestes empreses i les seves necessitats han d’estar al centre del debat i la nostra atenció. Vaig ser candidata fa quatre anys per Eines de País i em torno a presentar amb Eines de País - Un Pas Més, i és amb aquesta condició que escric aquest article.

Quatre anys després d’aquelles eleccions i de la nostra victòria electoral, no és aquest el lloc per fer balanç detallat de la feina feta. Ja n’hem parlat àmpliament durant la roda de premsa de balanç de la legislatura o durant les presentacions dels projectes, dels balanços econòmics i de progrés i benestar, i de les memòries econòmiques que es fan cada any. Tanmateix, però, sí que voldria remarcar alguns eixos que han marcat la nostra acció de govern i dels quals me’n sento orgullosa. Hem democratitzat la institució, eliminant la immensa majoria de “cadires de plata”, que garantien un lloc al plenari a canvi d’una aportació econòmica, i per tant hem augmentat el nombre de vocalies escollides per sufragi. Hem descentralitzat la Cambra, obrint i reforçant les delegacions territorials a tota la demarcació, fet que ens ha permès acostar els nostres serveis a les empreses, entitats i autònoms. En paral·lel, hem multiplicat per 10 els convenis signats amb Ajuntaments.

Eines de País farà, també, Un Pas Més per fer-ne de la cambra, la Cambra de tothom, i per treballar per la millor política econòmica per aquest país, que és, sens dubte, un estat propi

Hem obert les portes de la Cambra de bat a bat. Donem més serveis a més empreses que mai, i ajudem els nostres empresaris i empresàries a digitalitzar-se, a modernitzar-se, a formar-se, a exportar més i a obrir nous mercats. Posaré un exemple ben concret: de les nou plantes de la seu corporativa de la Diagonal, els serveis de la Cambra ara n’ocupen dues i mitja; la resta són espais a la disposició d’empreses, entitats i autònoms per a treballar, formar-se, reunir-se i fer contactes, i gaudir dels serveis que els ofereix la cambra. Quan hi ha problemes també ens hem arremangat. Durant la pandèmia la Cambra no es va recloure en si mateixa, sinó que va sortir a ajudar totes les empreses en el moment que més ho necessitaven. Puc afirmar avui, quatre anys després, que la Cambra de Comerç de Barcelona ha deixat de ser la Cambra d’uns quants per esdevenir la Cambra de tothom. Ho podem explicar i defensar amb el cap ben alt, i és el que volem fer quatre anys més.

Per aquesta raó, ens agradaria molt debatre amb l’altra candidatura sobre programes, propostes i projectes. No tenim res a amagar, ben al contrari. El dret a la informació és vitalitat en una societat democràtica. Tanmateix, ens hem trobat sols en aquesta petició i no hem pogut debatre i contrastar, fet que sens dubte perjudica la participació en les eleccions. Un debat hauria servit, també, per defensar-nos d’alguns atacs que hem rebut basats en falsedats i informacions esbiaixades. En tot cas, Eines de País continuarà tenint, fins al darrer moment, tota la disponibilitat per a debatre i atendre qualsevol petició d’informació perquè no podem entendre que, ben entrat el segle XXI, no es puguin debatre idees i programes per facilitar la informació als electors per tal que es puguin crear la seva opinió abans de votar. Eines de País farà, també, Un Pas Més per fer-ne de la cambra, la Cambra de tothom, i per treballar per la millor política econòmica per aquest país, que és, sens dubte, un estat que defensi els interessos de les nostres empreses i les nostres persones autònomes.