Als anys noranta, un grup d’empreses tèxtils i institucions va detectar la necessitat de formar professionals del disseny que Catalunya no tenia. Des d’aleshores, l'Escola Superior de Disseny (ESDI) s’ha consolidat com un referent en educació creativa i en la vinculació amb la indústria. La seva trajectòria ha estat clau per ajudar les empreses a afrontar els reptes del sector. Els seus líders, Georgina Bombardó i Carles Casanovas, han repassat des de les primeres dificultats dels anys noranta fins al desplegament de l’actual pla estratègic d’ESDI, que posa el focus en la internacionalització del sector tèxtil, la innovació en teixits i el repte que representa la intel·ligència artificial per a la indústria. Tots dos són els últims convidats de La Indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria.
Segons ha explicat Casanovas, la indústria vivia aleshores un “problema de competitivitat”, una situació que va impulsar la col·laboració entre ESDI, el Gremi de Fabricants i la Fundació per la Indústria. “Hi havia una obertura del mercat a Espanya que evidenciava dificultats competitives. El Gremi de Fabricants ho va detectar i va impulsar la idea d’una escola de disseny que fins aleshores no existia”, ha recordat. A aquesta iniciativa s’hi van sumar el Consejo Intertextil, la Caixa de Sabadell, el Banc Sabadell, l’Ajuntament de Sabadell, la Cambra de Comerç i prop de 90 empreses que van donar suport al projecte.
L’evolució d’ESDI
En els primers anys, ESDI es va centrar especialment en el disseny tèxtil. Posteriorment, el centre va adquirir l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda (EATM) i va fer un pas endavant incorporant una visió més transversal i innovadora. Aquest procés va permetre diversificar l’oferta i reforçar àmbits com el disseny gràfic, l’interiorisme i la moda, consolidant la institució en el sector.
A parer de Casanovas, la vinculació amb la Universitat Ramon Llull aporta "prestigi", connexió amb el món acadèmic i interrelació amb altres facultats. També destaca la importància d’uns plans d’estudis que aporten rigor i "credibilitat" al projecte.
Després d’arribar el 2017 al mínim històric d’alumnes, amb 350 matriculats (després d’haver assolit un màxim de 750), es va impulsar una nova governança. El canvi va comportar la renovació del patronat i l’aposta per un nou equip de direcció. Aquest equip està encapçalat per Bombardó, peça clau de la nova etapa, segons Casanovas. En aquest context, aquest segon ha subratllat que “la capacitat d’internacionalització és essencial. "Hem revisat moltes coses per reforçar i revalorar allò que ja fèiem”, ha afegit.
Projectes industrials i connexió amb les empreses
Amb el nou patronat es va crear una comissió d’empreses per reforçar el vincle entre el món acadèmic i l’industrial. “Hem posat en marxa dues comissions on presentem projectes i les empreses ens traslladen les seves necessitats. Això ens permet actualitzar els plans d’estudi de manera contínua”, ha explicat Casanovas.
Bombardó ha destacat la col·laboració amb empreses com Roca, Cupra, Mango o IKEA, així com la creació de programes conjunts. Entre aquests, sobresurt el màster en User Experience desenvolupat amb la multinacional japonesa NTT Data.
L’escola també manté una estreta relació amb antics alumnes, que contribueixen a generar nous programes formatius
A més, ESDI treballa en projectes reals vinculats a reptes empresarials. “El disseny és una disciplina que integra molts coneixements i parteix d’una base orientada a resoldre problemes”, ha apuntat.
L’escola també manté una estreta relació amb antics alumnes, que contribueixen a generar nous programes formatius a partir de la seva experiència professional.
Diversos estudiants d’ESDI han estat guardonats amb el prestigiós The James Dyson Award. D'acord amb la institució, aquests reconeixements donen sentit a la seva tasca i ajuden a donar visibilitat al talent emergent. També han tingut presència destacada en els premis Laus, en els Premis David Delfín de moda i en els premis Yamaha.
Disseny sostenible
La sostenibilitat és un eix transversal en la formació. Bombardó ha explicat que es treballa al llarg de tot el programa i en col·laboració amb empreses com Pronovias o tallers locals de Sabadell, com ara Filatures Jesús Rubio, que faciliten teixits per a projectes de reutilització i redisseny.
D'altra banda, Bombardó ha destacat la capacitat de l’escola per fomentar el pensament crític i la integració d’eines digitals i d’intel·ligència artificial en totes les assignatures. “Fins i tot hem impulsat un màster en disseny de continguts amb IA”, ha assenyalat.
“Per reforçar la internacionalitat, disposem d’un edifici al campus de 7.000 m² i estem treballant en la creació d’una residència d’estudiants de 130 habitacions per generar un entorn més cosmopolita”
Internacionalització
ESDI ha disposat actualment de 12.000 m² d’instal·lacions amb laboratoris especialitzats, entre els quals destaca un espai de tecnologia 3D. El centre compta amb un 38% d’alumnat internacional procedent de 61 països, fet que aporta diversitat i riquesa al projecte.
Per reforçar aquest perfil global, es preveu la creació d’una residència d’estudiants al campus, pensada per afavorir un entorn més cosmopolita. “Disposem d’un edifici al campus de 7.000 m² i estem treballant en la creació d’una residència d’estudiants de 130 habitacions per generar un entorn més cosmopolita”, ha expressat Casanovas.
Els principals reptes d'ESDI impliquen consolidar la internacionalització i avançar cap a un model educatiu més digital i globalitzat
D'acord amb el líder d'ESDI, els principals reptes de l'entitat impliquen consolidar la internacionalització i avançar cap a un model educatiu més digital i globalitzat. La futura residència d’estudiants es planteja com una peça clau en aquest procés.
Bombardó ha adreçat també un missatge als joves: estudiar allò que realment els apassiona i considerar ESDI com un espai de proximitat i d’alta especialització.
El paper d’ESDI en el món actual
Al patronat hi participen figures com Genís Roca, Leila Raiteri (Mango) o Bruno Serrano (NTT DATA), entre d’altres, fet que configura un ecosistema que contribueix a orientar el projecte educatiu.
En aquest context, Casanovas ha subratllat que “el repte és entendre l’impacte de la tecnologia abans d’aplicar-la”, i ha remarcat que el treball previ se centra especialment en els aspectes sociològics. També ha citat el llibre La revolució inevitable, de Roca, com a exemple de la necessitat d’adaptar-se a un entorn en transformació constant i d’incorporar eines que permetin mantenir la competitivitat.
Per la seva banda, Bombardó ha posat el focus en el capital humà i ha conclòs que “el talent és el gran element diferenciador”, i ha afegit que avui les empreses requereixen professionals amb actitud proactiva i una predisposició contínua a l’aprenentatge.