La indústria catalana viu un moment clau amb molts reptes com transformació tecnològica, talent, sostenibilitat, relocalització, però amb oportunitats per fer un salt endavant. Per entendre com s’està preparant el país per transformar el model productiu Pol Gibert, secretari general del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, ha estat un dels últims convidats de La Indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria.
La indústria catalana, en procés de recuperació i de transformació
Per Gibert, la indústria es troba immersa en un procés de recuperació i de canvis estructurals. “La recuperació ja la vivim aquests dies… Veiem com la indústria torna a ser el motor econòmic del país, però és evident que el moment que vivim també requereix reconfiguracions profundes del sistema”.
Segons explica, sectors com l’automoció evolucionen de manera natural, mentre que en sorgeixen de nous. “El món actual és molt complex i avancem en diferents direccions alhora”, afirma.
També destaca el context en què es mou avui la indústria: “Abans era un paradigma de certesa i de planificació a llarg termini. Actualment, ens trobem en un paradigma molt més orientat al curt termini, basat en la resiliència, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació”. Hi ha sectors clau, com el metall i la química, però també considera que la indústria ha de ser més flexible per adaptar-se a nous mercats que generen oportunitats emergents.
En aquest escenari de transformació i nous reptes, iniciatives com el Pacte Nacional per a la Indústria esdevenen eines clau per orientar i reforçar el futur del sector.
El Pacte Nacional per la Indústria
En aquest context, Gibert posa el focus en el nou Pacte Nacional per a la Indústria, que vol esdevenir “un gran acord de país” per “traçar les línies de fons que han de marcar la indústria del país en els pròxims anys”.
Recorda que el darrer pacte ja contenia línies que encara avui són aprofitables i que es poden continuar mantenint. Tot i això, insisteix que el món ha canviat molt en els darrers temps i, per tant, cal definir nous rumbs.
I marca la innovació com una de les prioritats d’aquest nou pacte. “Si una cosa ha de prioritzar aquest nou pacte, segurament és la innovació. La innovació és el tractor que ha de tirar la indústria cap al futur”, afirma.
“La indústria, que havia estat objecte de certes crítiques, ha recuperat un paper protagonista"
Segons explica, redefinir el pacte és necessari perquè han passat moltes coses en els últims anys. “La indústria, que havia estat objecte de certes crítiques, ha recuperat un paper protagonista. Europa, de fet, ha situat la indústria com a pal de paller de la sobirania tecnològica”, comenta. Per això, considera imprescindible donar més potència a un sector “essencial”.
Per a ell, la indústria és clau per l’ocupació de qualitat que crea, per l’esforç important que està fent per descarbonitzar-se i per la seva capacitat d’innovació. Tot plegat en una situació complexa, “amb moltes arestes”, que cal combinar perquè la indústria del país “agafi força” i pugui evolucionar al ritme que demana el sector.
Pel que fa a l’avaluació de l’impacte del pacte, Gibert assenyala que aquesta també ha d’adaptar-se al nou context. Avaluar-lo conjuntament entre tots els actors implicats i a curt termini. “Abans els pactes els podies avaluar al cap de cinc anys. Actualment, s’han d’avaluar any a any, perquè el context evoluciona ràpidament”, apunta.
Portar el coneixement al mercat
Un altre aspecte fonamental és la relació entre universitats, centres tecnològics i empreses per potenciar la innovació. Un dels grans reptes identificats és aconseguir que el coneixement generat al país, “de primer nivell mundial, com ara en el Biotech”, arribi al negoci. “Tenim una inversió pública molt important en recerca, però a vegades ens costa que acabi arribant a mercat. Aquest és el potencial que volem desenvolupar”, explica.
I sobre les eines per facilitar la transició cap a una indústria més digital i tecnològica, destaca mesures com la simplificació administrativa, ajudes financeres directes i un acompanyament econòmic i institucional per impulsar la transformació que ha d’afrontar el sector.
Les startups i la seva supervivència
Catalunya és una de les comunitats amb més startups industrials i tecnològiques. “El que vol el Govern és assegurar que arrelin al país, que el coneixement es quedi aquí i que puguin seguir creixent”, assegura Gibert davant el risc que aquestes empreses emergents marxin.
Per fer-ho, explica que el Govern compta amb eines de capital risc per acompanyar les empreses i reforçar l’ecosistema empresarial perquè aquestes companyies trobin a Catalunya les condicions per consolidar-se.
Amb un 35% del PIB vinculat a les exportacions industrials, la internacionalització és estratègica
Fons europeus i transformació estructural
Els fons europeus han estat una eina clau per impulsar la digitalització i la descarbonització industrial. Ara, segons Gibert, arriba el moment decisiu: “Han ajudat a fer aquest salt d’escala que feia falta. Tot i que ha dit que encara queden alguns fons per acabar de desenvolupar-se, però ens trobem en la fase d’execució dels fons i en els pròxims dos anys veurem com la indústria se’n beneficia directament. Serà un moment important per al país per veure com aquesta quantitat ingent de recursos que han vingut transformen els nostres polígons, la indústria del país i la fan més eficient, resilient i neutra quant al canvi climàtic.
Internacionalització en un món convuls
Amb un 35% del PIB vinculat a les exportacions industrials, la internacionalització és estratègica. En un context geopolític “convuls”, el Govern aposta per diversificar mercats més enllà d’exportar als socis europeus:
“Tenim els Estats Units, que també l’hem de cuidar, però no ens neguem a obrir altres mercats. Tenim països que estan creixent molt i que estan negociant acords de lliure mercat amb la Unió Europea com el Mercosur, tenim l'índia que també està molt avançat, o Austràlia. Tots ells, mercats molt importants que poden generar noves oportunitats de negoci per a la indústria”, segons comenta Gibert.
Innovació com a identitat catalana
“Crec que la innovació és el tret diferencial que tenim i que hem de poder posar sobre la taula. En un context en el qual veiem inversions molt importants tecnològiques amb IA, en temes d’espai en diferents àmbits la innovació és el que ens farà ser més eficients”, explica el secretari d’Empresa i Treball.
També destaca altres elements diferencials com el preu de l’energia, el talent, però la innovació és el que ens farà diferents”.
A més, subratlla, en l’àmbit de la internacionalització, el Pla Responem de la Generalitat, que inclou ajudes per obrir filials a l’estranger, participar en fires internacionals, i ajudar al fet que les empreses estiguin presents en els mercats mundials.
“Que una sola persona mori a la feina no és tolerable al segle XXI. Ens hem de posar al cap que ningú s’hi pot deixar la vida”
Productivitat, conciliació i reducció horària
Sobre com pot afectar a la productivitat de la indústria la reducció horària afegeix que hi ha molts estudis sobre el tema de com podria afectar, però es deté a parlar d’un dels debats de fons, la conciliació de la vida laboral i personal. “És un debat que hem de saber combinar: com som més productius i com donem condicions laborals dignes i que també vulguin venir a aquest país.”
També diu que el teletreball canvia el paradigma, sobretot en la indústria que tradicionalment ha ofert un treball molt presencial. Però també afegeix que la indústria ha evolucionat molt i ha dit que hi ha elements que poden ser no presencials i que es poden tirar endavant.
Diàleg social i seguretat laboral
Apunta que en un context d’evolució constant és important que els acords que els prenguem “de manera col·lectiva”, ja que si fem un acord conjunt tots estem involucrats i ens mou el mateix i afegeix que això el Govern s’ho ha pres “molt seriosament” i subratlla la direcció general específica per al diàleg social.
I en l’àmbit laboral, destaca que “mentre hi hagi un aturat, la preocupació màxima és que trobi feina”, i afegeix un nou repte que enguany està creixent, especialment, que és la sinistralitat laboral. “Que una sola persona mori a la feina no és tolerable al segle XXI. Ens hem de posar al cap que ningú s’hi pot deixar la vida”, expressa Gibert després de subratllar que des de principi d'any han mort 62 persones a la feina.