CA | ES

Dia 58: Ciència als mitjans de comunicació de Catalunya

El manifest "Més ciència als informatius de la CCMA" assenyala l'elefant de la sala: els esports

Ciència als mitjans de comunicació. | iStock Ciència als mitjans de comunicació. | iStock

El Dr. Ramon López de Mántaras és una autoritat mundial en intel·ligència artificial i gaudeix d’una intel·ligència natural privilegiada. L’una deu portar a l’altra però això és un altre debat. Llicenciat en informàtica i doctor en física actualment dirigeix l’Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial del CSIC. El recordo com un dels millors professors que vaig tenir quan feia informàtica a la UAB els anys vuitanta. Ara com llavors, quan em parla de ciència, d’intel·ligència artificial o d’història del pensament escolto, callo, prenc apunts i estic molt atent per si entra a l’examen.

Sovint m’envia lliçons magistrals per whatsapp en forma d’articles, vídeos o webs. La darrera ha estat el manifest que porta per títol: MÉS CIÈNCIA ALS INFORMATIUS DE LA CCMA, així amb majúscules. Veient el títol i qui me l’enviava no em calia llegir-lo per córrer a signar-lo en forma de tuit.

"Constaten que la ciència no té presència en els informatius i denuncien la manca de periodistes especialitzats dedicats"

El manifest el signen professionals i institucions científiques i socials, que davant de la crisi del coronavirus SARS-CoV-2 han comprovat la manca de pes social que la ciència té en la societat, a tots els nivells, tant polític com mediàtic.

Els signants exposen la tradicional organització dels informatius: un primer bloc d’actualitat política nacional, estatal i internacional, de societat, de cultura; un segon bloc d’esports i un bloc final del temps. Constaten que la ciència no té presència en els informatius i denuncien la manca de periodistes especialitzats dedicats al tema mentre l’entreteniment i el lleure —bàsicament el futbol— copen entre el 10 i el 15% del temps d’informació. Menció especial per a la secció del temps que s’emporta del 5 al 10% del temps total.

Fins i tot en aquestes setmanes, on el bloc d’informació general està dedicat, quasi en la seva totalitat, a les novetats sobre la Covid-19, els informatius mantenen un bloc d’esports diferenciat amb els seus periodistes especialitzats, que omplen els seus minuts explicant competicions esportives anul·lades o mostrant vídeos d’esportistes fent flexions al balcó de casa. El manifest assenyala de manera contundent a l’elefant de la sala: els esports.

Els signants demanen als responsables dels mitjans públics de la CCMA la creació d’un bloc informatiu específic, amb especialistes en periodisme científic, a tots els mitjans i programes informatius. Reivindiquen un periodisme científic que difongui i divulgui els fets relatius a la ciència en general, i en particular a la innovació, salut, medi ambient i activitats de recerca. Una informació que és ara, i d’ara en endavant, més necessària que mai, a tots els nivells.

Amb la Covid-19 ens comencem a adonar que un sistema públic de salut de qualitat i una investigació científica ben finançada i reconeguda socialment, són la base del nostre benestar; els informatius han de reflectir aquesta realitat.

"Recordar-nos només que Pompeu Fabra era un científic, enginyer de formació que va arribar a catedràtic de química a la universitat"

Catalunya és un país de boletaires, d’entrenadors del Barça i de Pompeus Fabra. Tot i que tots som una mica de tot, els primers surten als informatius en el bloc del temps, els segons en el d’esports i els darrers pràcticament no hi surten. Recordar-nos només que Pompeu Fabra era un científic, enginyer de formació que va arribar a catedràtic de química a la universitat. Sense la seva feina no hauríeu pogut llegir el Manifest “MÉS CIÈNCIA ALS INFORMATIUS DE LA CCMA”.

Potser que ho comencem a explicar.

Més informació
Dia 56: Tornar a Nokia
Dia 51: La gratificació instantània és una eina del poder
Avui et destaquem
El més llegit