Cada cop és més normal veure gent a Barcelona que duu una màscara per filtrar l’aire que respira, sobretot en ciclistes i motoristes. I és que cada cop són més habituals les notícies que surten als mitjans on s’alerta dels efectes de la contaminació en la salut de les persones.
Avui en dia, tot ciutadà barceloní és conscient que Barcelona té un problema amb la contaminació, sobretot gràcies als episodis que hi ha hagut d’alta contaminació que han fet més present aquesta problemàtica. I és que no ens hem d’oblidar que Barcelona és la ciutat europea amb més densitat de vehicles (uns 6.000 cotxes per km2) i amb uns nivells de pol·lució del doble respecte capitals com ara Paris o Londres.
"Barcelona és la ciutat europea amb més densitat de vehicles (uns 6.000 cotxes per km2) i amb uns nivells de pol·lució del doble respecte capitals com Paris o Londres"
S’estima que a Barcelona es moren cada any 650 persones a causa de les altes concentracions de PM2.5 i la majoria de nosaltres no en som conscients. Per què dic això? Des del meu punt de vista, si com a societat fóssim plenament conscients que l’aire que respirem a la ciutat causa milers de morts prematures cada any (de la mateixa manera que sabem que fumar mata), no ens alarmaríem quan es plantegen mesures dràstiques com ara la prohibició dels vehicles motoritzats a la ciutat. Ho va definir molt bé el Carles Capdevila en un dels seus brillants articles: “Si et poses a favor de les persones, t’has de posar per força en contra dels cotxes”.
Digueu-me il·lús si voleu, però n’estic convençut: d’aquí uns anys, potser 5, potser 10 o potser 50 (esperem que no tants), ens semblarà a tots al·lucinant que a Barcelona es pogués circular amb cotxes i motos de combustió, igual que avui en dia, ens sembla al·lucinant que no fa tants anys, es pogués fumar a espais públics tancats com ara universitats, autobusos, cinemes o hospitals.
"D’aquí uns anys, ens semblarà a tots al·lucinant que a Barcelona es pogués circular amb cotxes i motos de combustió, igual que avui ens sembla al·lucinant que es pogués fumar a universitats, autobusos, cinemes o hospitals"
La major part de l’argumentari en contra de la prohibició dels vehicles motoritzats a la ciutat gira al voltant de dues línies. Per un costat; l’afectació negativa que aquesta mesura tindria en la mobilitat urbana. Hi ha qui argumenta que no es pot prendre aquesta mesura sense oferir solucions alternatives de transport a tots els ciutadans.
“Que es prohibeixin els cotxes el dia que el transport públic sigui eficient i es pugui arribar a tot arreu amb un temps raonable”
Podem estar més o menys d’acord en l’efectivitat del transport públic a Barcelona però ningú negarà que, avui en dia, el transport públic arriba a qualsevol racó de la ciutat. Això sí, el temps que es tarda per fer alguns trajectes és més elevat que en transport privat.
En aquest sentit, està comunament acceptat que s’ha d’augmentar les opcions de transport públic sostenible (autobusos elèctrics i tramvia) a Barcelona per tal d’augmentar la freqüència en hores punta i oferir noves alternatives de desplaçaments. No obstant això, hi ha un factor que sovint no es té en compte i que tindria un efecte molt positiu en la qualitat del transport públic.
Imagineu-vos per un moment el carrer Aragó sense cotxes. Costa d’imaginar e.... i és que al Carrer Aragó hi ha 6 carrils de cotxes. Doncs imagineu-vos que només 4 d’aquests carrils fossin exclusivament per a busos i taxis. Els altres dos es podrien adaptar un per bicicletes i l’altre per urgències com ara ambulàncies, bombers, policia, etc. No creieu que la mobilitat d’aquests seria molt més ràpida que l’actual (tant del transport públic com del privat)?
Per altra banda, hi ha qui encara argumentaria el següent:
“Jo vull arribar en transport fins a la porta de casa meva. Això, el transport públic mai m’ho podrà oferir”
Estem d’acord. No es tracta de sobredimensionar el sistema, la solució no és posar una parada d’autobús davant de cada comunitat de veïns. Per convèncer aquest sector, només cal fer un llistat de tots els mitjans de transport privats que es veuen avui en dia pels carrers de Barcelona i que no tenen cap efecte negatiu sobre la salut de les persones. M’estic referint a bicicletes, patinets, monopatins, patins de rodes, i tants altres vehicles elèctrics que fa uns anys ni tan sols existien.
A més a més, no hem d’oblidar l’estímul econòmic que suposaria aquest canvi per a tots els conciutadans, a curt i a llarg termini. A curt, perquè si fas quatre números ràpids, de seguida te n’adones que el benefici d’invertir 1.000 euros (fins i tot menys) en la compra d’una bicicleta elèctrica en detriment de la utilització d’un cotxe o una moto de combustió és immediat.
I, si de veritat ens preocupa el llegat que deixem a les futures generacions, el que és més important: els beneficis a llarg termini. En l’informe de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) publicat el 2015, s’estimava que el cost de la contaminació a Europa era d’aproximadament 1,4 b€ en salut representant el 10% del PIB. En concret a Espanya, aquests valors eren de 38.000 m€ (un 2,8% del PIB). Tot i que aquests números són aproximats i es basen en estudis científics, l’ordre de magnitud sempre és una bona referència per comparar i valorar el significat d’una xifra econòmica. En aquest sentit, és important tenir en compte que el pressupost del Ministeri de Sanitat a Espanya pel 2016 va ser de 2.029 m€.
Aquests són els efectes positius més immediats que se’ns acudeixen quan ens imaginem una Barcelona sense vehicles de combustió, però no serem conscients de la magnitud del canvi fins que ens hi trobem. La prohibició dels cotxes i motos a la ciutat augmentaria enormement la qualitat de vida de les persones.
Seguint amb els exemples; quants de nosaltres prenem la decisió de tancar les finestres i obrir l’aire condicionat perquè el soroll dels cotxes i motos no ens permet mantenir-les obertes? Sense vehicles de combustió, els nivells de soroll a Barcelona es reduirien dràsticament augmentant així la qualitat de vida de tots nosaltres en tots els aspectes. Si ens centrem en el camp energètic, reduiríem el consum elèctric de la ciutat, per exemple evitant l’ús excessiu d’aparells d’aire condicionat o eixugant la roba a l’aire lliure (energia renovable), ja que l’aire ambient estaria net.
Per altra banda, alguns sustenten que prohibir la circulació de vehicles motoritzats a Barcelona seria un important agreujant de l’economia local dels barris donant l’exemple de les polèmiques súper-illes.
Pel que fa a l’economia local dels barris, la prohibició dels vehicles combustió per transport privat també tindria efectes positius (evidentment, la prohibició total immediata no hauria d’incloure aquells vehicles de treball que s’utilitzin per transportar mercaderies, ja que hauria de ser un objectiu prioritari no afectar l’economia diària i per tant, el dia a dia de les persones). En la mateixa línia que l’argument utilitzat per justificar la millora en la rapidesa del transport públic, les empreses de transport de mercaderies també distribuirien els seus productes de manera més efectiva, millorant el seu servei i conseqüentment, incrementant els seus ingressos. Amb aquests ingressos extres, aquestes empreses tindrien un estalvi justificat per començar a canviar la flota de vehicles de combustió per vehicles elèctrics. Al final, les mesures preses amb sentit comú pel bé de les persones, sempre acaben beneficiant a tots els vectors implicats.
"La prohibició dels cotxes i motos a la ciutat augmentaria enormement la qualitat de vida de les persones"
Cal també esmentar la relació del transport amb la transició energètica. Quan parlem de transició energètica ens centrem de seguida amb el sector elèctric: s’han fet molts estudis que demostren que la generació elèctrica 100% renovable és totalment viable tant tecnològicament com econòmicament. No obstant això, sovint ens oblidem que el transport representa gairebé un 40% del consum energètic final a Espanya. I és que cal dedicar molts més esforços (econòmics i polítics) a aconseguir que algun dia el transport de casa nostra també s’alimenti de fonts netes i renovables. Perquè això passi, abans hem d’aconseguir disminuir considerablement aquest percentatge i la manera més fàcil de fer-ho és actuant allà on tenim més alternatives i recursos; les grans urbs.
Potser sí que estem molt lluny d’aconseguir aquest objectiu, però hi ha mesures que podem prendre ràpidament en defensa de la salut de les persones més vulnerables (en aquest cas, les persones que viuen a les grans urbs) que no suposarien cap sobre cost per la societat, sinó tot el contrari, resultarien amb beneficis econòmics i en una millor qualitat de vida immediats.
Per salut, per seguretat econòmica i política, però sobretot, per la dignitat de les futures generacions, hem d’actuar ràpidament en aquest camp i deixar enrere el més aviat possible un sistema energètic basat en la crema de combustibles fòssils. Des de les institucions, fins a la societat civil, passant per les empreses privades. Tots podem prendre mesures immediates, concretes, del dia a dia que faran de Barcelona (i del món sencer), una ciutat més agradable i més atractiva per les persones que hi vivim.
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.