Sense llum, sense trens, sense internet, sense datàfons i sense receptes: el caos de l'apagada elèctrica ha estat notori durant aquest dilluns 28 d'abril i durant les posteriors hores. Ara bé, una apagada d'aquesta magnitud ha permès posar sobre la taula diverses xifres i alguna data a tenir en compte en un dia històric, com també ho han estat els últims cinc anys, entre la pandèmia global de la covid-19, la sequera o una DANA inesperada al País Valencià. A continuació, un recull de les principals xifres que han acompanyat l’esdeveniment mundial.
Una data infravalorada: el 26 de març de 2025
La comissaria de Preparació, Gestió de crisis i Igualtat, Hadja Lahbib, recomanava el 26 de març de 2025 als ciutadans europeus tenir un kit de supervivència "per mantenir els subministraments essencials durant un mínim de 72 hores en cas d'emergència". A parer de l'economista Enric Llarch, i tal com va detallar a VIA Empresa, "el graciós anunci de la comissària europea de gestió de crisis sobre el kit de supervivència de tres dies sembla que ha aconseguit, malgrat les crítiques i paròdies generals, el seu principal objectiu: mentalitzar molts europeus de la necessitat de preparar-se per a una eventual catàstrofe. Principalment en forma de guerra convencional. Encara que sigui al preu d’augmentar l’alarmisme i el descontentament social".
A parer de Llarch, "sembla un altre retorn a un passat no tan llunyà, quan les masies remotes es preparaven per passar l’hivern amb el rebost i llenyera ben plens. Ara amb una ràdio, analògica, és clar". Tanmateix, l'economista no anava gens equivocat amb un pronòstic futurista que es faria realitat un mes més tard: "Només cal pensar l'enrenou que provoca la caiguda de la xarxa d'internet. O una caiguda elèctrica. Les distorsions per a la vida quotidiana que genera un fet aparentment menor com aquest són considerables. És una impressió subjectiva, no sé si compartida per la majoria, però la imatge de la comissària belga traient components del kit de la seva bossa de mà tenia un aire de déjà-vu, d’anys seixanta".
12.33 h, comença el dilluns caòtic per a tota la península Ibèrica
A les 12.33 h d'aquest dilluns, 28 d'abril, tots els pobles i ciutats de Catalunya, Espanya i Portugal es van quedar sense llum. Gairebé 60 milions de persones a les fosques, moltes també sense internet. En alguns municipis, sobretot al nord de Catalunya i d'Espanya, el servei es va restablir de manera relativament ràpida, cap a les tres de la tarda, però a la majoria de grans ciutats, com Barcelona o Madrid, la llum no ha tornat completament fins aquesta nit o matinada.
Els cinc segons i la desaparició de 15 gigawatts que van ser "letals": l'explicació "techie" que hi ha a darrere
Durant cinc segons, 15 gigawatts (GW) de generació elèctrica van desaparèixer de cop del sistema a Espanya. Equivalia, expliquen fonts del Govern, al 60% de l'electricitat que s'estava consumint en aquell moment al país. Només van fer falta aquests cinc segons per generar el caos aquest dilluns. El sistema es va ensorrar, però la causa continua sent una incògnita que es desvelarà els pròxims dies. Tal com detalla el periodista Marc Vilajosana de fonts expertes, "la baixa inèrcia del sistema energètic i la poca interconnexió amb altres països expliquen els desequilibris de generació i demanda d'electricitat".
De fet, la xarxa d'alta tensió requereix un equilibri constant de demanda i producció d'energia, ja que un desequilibri pot tenir conseqüències greus. La baixa inèrcia de les renovables, el funcionament mallat de la xarxa i la poca interconnexió d'Espanya amb altres països són factors que expliquen l'oscil·lació de tensió.
S'incrementa en un 300% la venda en línia de ràdios i llanternes
Des de l'inici de l'apagada a Espanya, les principals plataformes de venda en línia han registrat un augment de més del 300% a les cerques de kits d'emergència, llanternes solars i ràdios de manovella, segons dades de seguiment de comerç electrònic. A més, durant aquests dies també s'ha viralitzat el terme de blackout kit. Aquesta és la paraula en anglès per referir-se als paquets d'emergència dissenyats específicament per ajudar a empresaris, treballadors i famílies per aconseguir sobreposar-se a tallades de subministrament que es van allargant al llarg del temps.
Ara bé, tot i que no és habitual disposar d'aquests kits, a països com els Estats Units, Alemanya, Suïssa o el Japó és molt comú que formin part del dia a dia dels habitants.
900 milions de pèrdues: així ho xifra Pimec
Pimec calcula que el tall elèctric d’aquest dilluns ha generat pèrdues de prop de 900 milions d’euros a les petites i mitjanes empreses de Catalunya. En concret, les pèrdues podrien ser de 866 milions, una xifra equivalent aproximadament a un dia sencer del PIB català. En alguns sectors com el turístic, Pimec ha lamentat que s’ha perdut producte fresc a la restauració pel trencament de la cadena de fred, que s’han hagut de cancel·lar activitats i reserves d’allotjament i que hi ha hagut falles en climatització i la incapacitat temporal de gestionar cobraments. La patronal diu que malgrat que s’estigui tornant a la normalitat, la situació reforça “la necessitat de protocols específics de contingència”.
Les pèrdues de la crisi d'electricitat podrien ser una xifra equivalent aproximadament a un dia sencer del PIB català, segons Pimec
Pel que fa al comerç, i malgrat que tota Catalunya torni a tenir llum, alguns establiments van patir talls de més de 10 hores que han provocat malbaratament de productes (cadena de fred, fermentacions, etc.), i la patronal està especialment preocupada per la cobertura de les assegurances.
Encara més, l'apagada elèctrica general ha provocat "danys tècnics" importants a set botigues de la Sirena, que han hagut de tancar temporalment, segons ha informat aquest dimarts l'empresa d'alimentació congelada. En paral·lel, l'apagada elèctrica ha afectat de retruc les compres en línia de la Sirena i l'empresa ha bloquejat l'entrega de noves comandes fins al dilluns 5 de maig.
7.120 agents: desplegament insòlit de Mossos d'Esquadra...
Els Mossos d'Esquadra van fer un desplegament extraordinari, amb motiu de l'apagada. A la nit es van desplegar 7.120 agents. També van intentar emmudir la percepció d'inseguretat davant de possibles saquejos, a causa del no funcionament d'alarmes o portes de comerços i residències.
... mentre els Bombers van atendre 2.200 persones atrapades en trens durant l’apagada elèctrica
Els Bombers de la Generalitat van atendre un total de 2.200 persones que van quedar atrapades durant l’apagada elèctrica d’aquest dilluns en el transport públic, principalment en tren de mitjana i llarga distància. A més, el cap de la divisió de la Sala Central del cos de Bombers, Moisès Galan, ha detallat que també van rebre 382 avisos de gent atrapada en ascensors, un 70% del total de trucades d’emergència.
Sorpresa a la borsa espanyola amb una primera jornada amb una pujada del 0,75%
L’apagada elèctrica que va sacsejar aquest dilluns Espanya i Portugal no va perjudicar la borsa espanyola, l’Ibex-35, va acabar la jornada amb una pujada del 0,75%. La borsa va mantenir les seves operacions en tot moment gràcies als seus equips d'emergència energètica, que són molt semblants als dels hospitals. Ara bé, malgrat que el seu funcionament no es va veure gairebé afectat per la incidència elèctrica, algunes empreses vinculades amb la caiguda de la xarxa sí que van veure un efecte en les seves accions.
El cas més destacat és el de Redeia, la matriu de Red Eléctrica, que va registrar un sacseig en la seva cotització: primer, amb un gran descens entre les 13 hores i les 14 hores, però remuntant durant la tarda -com la recuperació dels subministraments elèctrics- fins a assolir un 0,73% a l'alça. La gran castigada va ser la fotovoltaica Solaria, que va perdre un 1,61%, la caiguda més gran del dilluns a l'Ibex-35.
Pel que fa a la sessió de dimarts 29 d'abril, l'Ibex 35 ha caigut un 0,66% a la sessió borsària després de la jornada de l'apagada elèctrica de la vigília, per la qual cosa s'ha situat a 13.366,9 punts. Endesa ha estat el principal valor alcista (+1,43%), seguida de Cellnex (+1,15%), CaixaBank (+1,01%), Iberdrola (+0,99%), Enagás (+0,97%), Indra (+0,96%) i Puig (+0,79%).
Del costat contrari s'han situat Inditex (-3,40%, per l'efecte 'ex dividend'), BBVA (-2,02%), Banco Santander (-1,56%, també per efecte 'ex dividend'), Unicaja (-1,51%), Banc Sabadell (-1,51%) i Grifols (-1,46%).
Fins i tot Google també pateix: caiguda del 75% del buscador
El tràfic del cercador de Google es va desplomar a una quarta part dels nivells habituals després de l'apagada elèctrica arreu d'Espanya, segons dades del gegant tecnològic que va anunciar tres hores després de la crisi d'electricitat. La disminució del consum va ser destacable en el motor de cerca, que va caure més d'un 75% a aquella hora respecte a les 12.33 hores, quan el tràfic es va desplomar.
El cercador no va ser l'únic servei amb una caiguda considerable, ja que el de correu electrònic, Gmail, també va patir una davallada en aproximadament un 75% després del tall d'electricitat i es va mantenir en nivells propis de les hores de matinada. La caiguda va ser similar entre els usuaris del traductor de Google, mentre que el tràfic a Google Maps va caure a un terç, així com Youtube.
Un "honor" curiós: ser el 8è país del món amb l'apagada d'electricitat més important de la història
L'apagada d'electricitat patida a Catalunya, la península Ibèrica i part del sud d'Europa en la jornada de dilluns provoca que la península Ibèrica entri en un llistat gens favorable i figuri en el lloc número 8è de les Apagades elèctriques més grans de la història, ja que va afectar 60 milions de persones. Com a curiositat, al rànquing de les apagades es diferencien en dos tipus, per nombre de persones afectades i per la durada en el temps. El blackout que més va durar es va produir a Puerto Rico el 2017 i va deixar a les fosques l'illa durant 335 dies pel pas de dos huracans. Pel que fa a l'apagada que abasta més persones va succeir a l'Índia el 2012 i ho van patir 670 milions de persones.