Dotze setmanes de permís de paternitat: és la bona notícia per als embarassats actuals. Des de l'abril que la decisió estava aprovada però el Reial Decret-Llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats entre homes i dones en l'ocupació torna a canviar la situació a partir del primer de gener de 2020. Seran molts els nous pares que ho gaudisquen aquest any, entre ells el ja expolític Albert Rivera, que fa poc anunciava pròxima paternitat i que des del seu partit, Ciutadans, ha defensat en les passades eleccions els permisos intransferibles i de fins a 16 setmanes per als dos progenitors. Amb tot, algunes empreses ja s'havien avançat a aquestes demandes.
La seua formació política no ha estat l'única que ha defensat canvis en la regulació dels permisos després del naixement d'un nadó. La Plataforma por los Permisos Iguales e Intransferibles por Nacimiento y Adopción (PPiiNA) feia un exercici d'anàlisi aquest any per revisar els programes electorals dels darrers comicis i apuntava que totes les formacions polítiques suspenien en igualtat perquè "els permisos han de ser en la pràctica iguals, intransferibles i pagats al 100%", assenyalen. Defensen que el Reial Decret-Llei hauria d'incloure que l'obligació de simultaniejar el permís es mantinga en dues setmanes en 2020 i 2021; que es continue podent prendre el permís a temps complet sense necessitat d'acord de l'empresa i que el permís a temps parcial continue sent incompatible amb la jornada reduïda.
Aquesta demanda, de moment, haurà d'esperar, ja que la graduació de la igualtat dels permisos de paternitat s'ha establert en un calendari concret. En aquest 2019 els pares han tingut vuit setmanes de permís: les dues primeres ininterrompudes i immediatament posteriors a la data de naixement de l'infant.
Segons les últimes xifres publicades per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), fins a setembre s'han gestionat 271.723 prestacions econòmiques de naixement i cura de menor, que fins ara es denominaven prestacions per maternitat i paternitat. 120.973 d'aquestes prestacions han sigut gaudides pel primer progenitor (maternitat) i 150.750 pel segon (paternitat). De les 120.973 prestacions gaudides pel primer progenitor, 1.934 han sigut compartides pel segon. I és que des del primer d'abril de 2019, la mare biològica ha pogut cedir a l'altre progenitor un període de fins a quatre setmanes del seu període de suspensió de gaudi no obligatori. El gaudi de la resta de setmanes els homes les han pogut distribuir al seu criteri, adaptant-se a les necessitats familiars, personals o, fins i tot, professionals. Sabem de pares que han compaginat les vacances amb el permís per allargar al màxim haver de deixar al nen a càrrec de persones alienes als seus progenitors, però al final la realitat (professional) mana i les llars d'infants acaben sent, en absència dels avis o d'altres familiars de confiança, la continuïtat més habitual als permisos actuals.
El Ministeri de Treball i Seguretat Social ha gestionat fins a setembre 271.723 prestacions econòmiques de naixement i cura de menor
La manca d'una tribu dificulta la conciliació quan l'Estat del benestar no arriba a cobrir els horaris en què els nens necessiten atenció, que és sempre. Tot el dia. D'aquesta realitat, de la mancança d'una xarxa de suport que ajude pares i mares a criar com es feia abans en parla la filòsofa Carolina del Olmo al llibre ¿Dónde está mi tribu? (Clave, 2013), manual de referència per a nouvinguts en la difícil tasca d'assumir que la maternitat/paternitat tot ho canvia. Gairebé tot.
Conciliació i feminisme
La criança és un tema del que també se'n parla al documental de Netflix del qual tothom parla ara, ¿Qué coño está pasando?, dirigit per Rosa Márquez i Marta Jaenes, un èxit de les acaballes d'aquest 2019 que aprofita la mediatització del feminisme arran el #MeToo. L'escriptora i experta en polítiques d'igualtat Nuria Varela és una de les veus que al documental planteja que la dona és qui ha suportat el pes de les retallades socials dels últims anys arran la crisi econòmica: ella explica que quan un nen deixa d'assistir al menjador escolar o un malalt torna a casa dos dies després d'haver estat operat (deixant l'habitació de l'hospital lliure per un altre pacient, òbviament) és perquè a casa hi ha una dona que prepara el dinar i una altra que cuida d'aquest malalt. No és gratuïta aquesta cura.
Implica renúncies, com també explica Laura Baena, la fundadora del Club de las Malas Madres, una creativa publicitària que de la seua decisió personal de no renunciar a la criança de les seues filles a costa del treball va crear tot un moviment emocional amb samarretes incloses. A l'octubre fins i tot van celebrar la cursa Segunda Prueba de Obstáculos por la Conciliación als carrers de Madrid amb 6.000 participants. Darrere, la seua proposta d'aconseguir un Pla Nacional per a la Conciliació, una mesura amb què el líder popular Pablo Casado ha donat també resposta amb la proposta en aquesta darrera campanya de crear un pla que implique xecs-guarderia per valor de 1.000 euros i la gratuïtat dels centres d'educació preescolar 0-3 anys.
Mentrestant, aquest 2020 els pares que s'endinsen (de nou o no) en la paternitat tindran 12 setmanes de permís i d'elles, les quatre primeres setmanes les hauran de gaudir ininterrompudament i immediatament després del naixement del fill/a. La llei diu que les vuit setmanes restants podran ser de gaudi interromput; ja siga amb posterioritat al cap de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare. A més, la mare podrà cedir a l'altre progenitor un període de fins a dues setmanes del seu període de suspensió de gaudi no obligatori.
Amb les campanades de 2020 vindrà la igualtat en els permisos, ja que la duració del mateix serà de 16 setmanes també per al pare, tal com té actualment la primera progenitora, la mare. Però amb els quatre mesos de permís patern ja no serà possible la cessió de setmanes de l'un a l'altre progenitor perquè l'objectiu és ser iguals. Pares i mares treballadors. Per fi (?).