Feia setmanes que el govern socialista de Salvador Illa treballava en la proposta tècnica per ampliar l'aeroport de Barcelona-El Prat i avui han fet públic els primers detalls: el Govern, el ministeri de Transports i Aena han pactat l'ampliació de l'aeroport amb una inversió de 3.200 milions d'euros per allargar la tercera pista, construir la terminal satèl·lit i remodelar la T1 i la T2. La proposta? "Basada en el màxim rigor tècnic i operatiu i la màxima ambició, amb el màxim respecte per a la sostenibilitat", ha sostingut el president de la Generalitat. I, amb una línia clara a l'horitzó: tenir-lo llest de cara al 2033. A continuació, un recull de les quatre principals claus i les reaccions dels diferents agents econòmics per a una infraestructura que consideraven "bloquejada" des de fa temps.
1. Una inversió ambiciosa de 3.200 milions
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que l'acord de Govern, govern espanyol i Aena preveu ampliar 500 metres la tercera pista de l'Aeroport de Barcelona, la més propera al mar i que serveix per enlairar-se, perquè assumir més vols de llarg radi, una mesura que s'inclou en un pressupost de 3.200 milions d'euros.
"El mínim necessari per garantir vols intercontinentals amb visions d'ampli fusellatge i amb la mínima incidència possible als espais d'interès natural", ha defensat aquest dimarts al Palau de la Generalitat en una compareixença després de reunir-se amb la Comissió tècnica per a l'ampliació. La proposta també inclou actuacions ambientals per millorar el Delta del Llobregat, com ara multiplicar els espais naturals a la zona, i un calendari que marca el 2033 com l'any en què l'ampliació estarà acabada, després d'alguna fase que serà “complexa”.
2. Fita final: 2033
Així mateix, i a banda de l'allargament de la pista, hi haurà la "remodelació de la T1" i la "remodelació i millora de la T2" i es faran millores a la pista del mar i la sortida ràpida de la pista creuada. També es concreta la nova terminal satèl·lit, que implicarà també la construcció d'un tren subterrani per connectar amb la T1 i millorar l'experiència dels viatgers. Illa ha explicat que la redacció del nou pla director de l'aeroport i el procediment de validació ambiental estratègica començarà de seguida i, un cop superada aquesta fase, es farà la redacció tècnica arquitectònica i la declaració d'impacte ambiental. La previsió, ha dit Illa, és aprovar el Pla Director el 2028, per començar l'execució el 2030 i "tenir-ho tot enllestit el 2033".
Després d'anys de debat i de deixar passar el projecte en el Document de Regulació Aeroportuària 2022-2026 per la manca d'acord el setembre del 2021 entre el govern espanyol -aleshores representat per la ministra Raquel Sánchez- i la Generalitat -presidida per Pere Aragonès-. El govern d'Aragonès va mostrar sempre les seves reserves per les implicacions mediambientals, però el seu vicepresident, Jordi Puigneró, de Junts, cessat el setembre del 2022, n'era ferm partidari. El projecte preveia una inversió de 1.700 euros per allargar 500 metres la pista curta -la més propera la mar i destinada als enlairaments- i la construcció d'una terminal satèl·lit.
3. Poder viatjar a "tot el món sense escales"
"No podem perdre més temps, cal passar a l'acció", ha dit el president Illa, que ha remarcat que durant anys Catalunya havia tingut aturats projectes estratègics per una "certa indecisió". El president de la Generalitat ha destacat que cal que Catalunya pugui viatjar directament "a tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt", i ha vinculat també un aeroport d'aquesta envergadura amb un "turisme de qualitat".
Per Illa, l'ampliació de l'aeroport del Prat també és una "aposta estratègica" per Europa, en un moment en què cal posicionar-se des del sud i la Mediterrània i competir amb altres hubs com els del Pròxim Orient.
Illa (Generalitat): "S'ha de poder viatjar directament "a tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt"
El mes de març passat, el Comitè Assessor d'Infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona ja va elaborar el seu dictamen i va assenyalar que era "urgent i necessària" l'ampliació, però sense entrar a valorar quina era l'opció més adient per ampliar la infraestructura i la seva capacitat. Així mateix, el comitè, format per 25 experts de diferents disciplines, apostava per incrementar el nombre d'operacions per hora fins a les 90, davant les 78 actuals.
4. La bona relació amb la Moncloa i el paper de Lucena
El fet de compartir partit polític a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i a la Moncloa han acostat unes posicions que anys enrere estaven allunyades i que sovint es convertien en un etern "bloqueig". A més dels representants de la Conselleria de Territori, a la comissió tècnica no només hi eren membres del Ministeri de Transports sinó també d'Aena, empresa cotitzada que dirigeix Maurici Lucena.
Cal destacar que a principis d'abril i, tal com vam recollir a VIA Empresa, el president d’Aena, Maurici Lucena, es va mostrar “optimista” amb l’ampliació de l’aeroport del Prat, però va evitar pronunciar-se sobre si el projecte tindrà “matisos” respecte de la proposta inicial d’ampliar la tercera pista 500 metres, afectant l’espai natural protegit de La Ricarda. En una trobada organitzada per Expansión, el directiu del gestor aeroportuari va assegurar que els treballs de la comissió tècnica entre la Generalitat i el govern espanyol “s’estaven acabant” i va dir que si el resultat és positiu les obres es podrien acabar el 2034. “Soc molt optimista, la meva confiança en el govern, les institucions catalanes i el president Illa és màxima”, va dir.
El president d’Aena va assegurar que Espanya pot tenir dos hubs aeroportuaris -Madrid i Barcelona- de la mateixa manera que Alemanya o Estats Units i va recordar que la infraestructura de la capital catalana és la més densa en connexions intraeuropees. “Barcelona pot ser en pocs anys un hub si no ens perdem en un debat bizantí com el que s’ha produït a Catalunya que ha retardat una ampliació que tant de bo estigués en marxa ja”, va concloure.
Respecte als orígens de Lucena, el mateix Roger Vintonexplicava a la seva secció setmanal del Laberint del Poder que, després de llicenciar-se com a economista a la Universitat Pompeu Fabra i de fer un màster al Centro de Estudios Monetarios y Financieros de Madrid (entitat vinculada al Banc d’Espanya), amb només 23 anys Lucena va entrar a treballar al despatx de l’exministre socialista Carlos Solchaga Catalán, l’ideòleg de la reconversió industrial de principis dels 80 a l’estat espanyol. El 2004, apadrinat per Miguel Sebastián Gascón (que en aquell moment era assessor econòmic del secretari general de PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero), va entrar a formar part de l’equip que dissenyaria el programa econòmic del partit de cara a les eleccions imminents i que el candidat socialista acabaria guanyant.
Des d’aleshores i fins al 2016 van venir tota una corrua de càrrecs a la política i a empreses públiques: Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), Ingeniería de Sistemas para la Defensa de España (ISDEFE), Agencia Espacial Europea (ESA), diputat i portaveu de grup al Parlament de Catalunya, assessor de José Montilla, etc. El 2016, va assegurar que deixava la política, però després de dos anys de guaret enrolat a les files del Banc Sabadell, va ser repescat pels socialistes per dirigir Aena, substituint Jaime García-Legaz Ponce.
Principals reaccions: dels agents contraris...
La Comissió Europea ha dit que està "al corrent" de la nova ampliació de l'aeroport del Prat, presentada aquest dimarts. Malgrat tot, l'executiu comunitari no ha volgut entrar en més detalls i s'ha limitat a apuntar que "està analitzant" la proposta, tal com ha assenyalat el portaveu de la Comissió per a medi ambient, Maciej Berestecki. L'anunci de la nova ampliació es produeix en un moment en què Brussel·les encara manté sense tancar un expedient sancionador sobre l'anterior ampliació de l'aeroport de Barcelona, un procés que es va obrir l'any 2021 pel deteriorament de les espècies al Delta del Llobregat.
Precisament els Comuns, oposats a l'expansió del Prat, van assenyalar aquest dilluns que preparaven "una estratègia de confrontació" per aturar l'ampliació amb la mirada posada a les institucions europees. En una entrevista amb l'ACN, el portaveu de la formació el Parlament, David Cid, subratllava que era "pràcticament impossible" que la Unió Europea donés llum verda al projecte d'ampliació de l'aeroport pel seu impacte ambiental.
Des d'Ecologistes en Acció es pregunten: "Qui governa a Catalunya, Illa o Sánchez Llibre?"
Entre els opositors també destaquen Ecologistes en Acció, que ha acusat el president de la Generalitat, Salvador Illa, de mostrar-se com un "negacionista climàtic" per la presentació de l'ampliació de l'aeroport del Prat. En un comunicat, consideren inacceptable el "doble llenguatge" d'Illa al voltant d'aquest assumpte i asseguren estar "atònits" perquè vol tirar endavant l'ampliació "sense acord polític ni social". Ha afegit que, per contra, el president de la Generalitat "ha tingut catifa vermella" per al president de Foment, Josep Sánchez Llibre. "Qui governa a Catalunya, Illa o Sánchez Llibre?", s'ha preguntat. L'entitat ha anunciat mobilitzacions "massives" durant les pròximes setmanes en contra d'aquesta proposta. Per a l'entitat, és incompatible pretendre que arribin vols nous amb la Declaració d'Emergència Climàtica.
Paral·lelament, la plataforma Zeroport ha rebutjat "frontalment" la proposta d'ampliació de l'aeroport del Prat anunciada aquest dimarts. Així ho ha dit en declaracions als mitjans Joan Manel del Llano, membre de la plataforma pel decreixement del port i l'aeroport. "Suposarà més contaminació, més escalfament global, més turistització, precaritzarà les condicions dels sous i les condicions laborals i agreujarà el problema de l'habitatge", ha indicat Del Llano. La plataforma també denuncia que l'ampliació aeroportuària agreujarà la crisi ecològica i fa èmfasi en el fet que representarà una "destrossa" al delta del Llobregat.
... als més favorables
Des de principis d'aquesta setmana, Foment del Treball ha valorat que "finalment el Govern de la Generalitat faci el pas" per ampliar l'Aeroport de Barcelona i ha destacat que la pròpia patronal va ser la primera entitat socioeconòmica catalana a posar en relleu aquesta necessitat amb iniciatives com una Comissió sobre el tema.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha dit que és el principal projecte per a l'economia catalana en els pròxims 10 anys i que urgeix: "Felicitem el president Illa per la seva iniciativa, malgrat que potser arriba una mica tard".
En una atenció a mitjans, el vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Martí Escursell, ha afirmat que es “complirà amb tota la normativa europea”. Alhora, ha destacat que la proposta és "un primer pas" per assolir la mobilitat necessària per atraure inversions i talent.
"Un territori sense mobilitat deixa de ser un territori competitiu, i al revés, és un eix estratègic que comporta l'aparició d'inversió estrangera", ha dit.
El president de Pimec Logística, Ignasi Sayol, ha remarcat que cal una "governança compartida" i millorar les connexions ferroviàries.
En un comunicat conjunt, la Cambra de Comerç, Pimec, el Racc, el Cercle d'Economia, Barcelona Global, Femcat, el Col·legi d'Economistes i Fira de Barcelona han destacat "la necessitat de garantir una governança compartida i una visió global per a tot el sistema aeroportuari català".
En aquest sentit, apunten que estaran pendents de conèixer els "detalls tècnics complets del projecte", especialment pel que fa a "l'encaix amb el desenvolupament del Port de Barcelona i la xarxa viària i ferroviària".
Finalment, la delegació a Catalunya del Col·legi d’Enginyers Aeronàutics ha valorat molt positivament el posicionament del Govern de la Generalitat respecte a l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas – Barcelona El Prat, considerant que l’allargament de la pista en 500 metres, vinculat a la construcció de la futura terminal satèl·lit, representa l’opció més equilibrada des del punt de vista operatiu i mediambiental. Aquesta postura ha estat defensada pel col·legi en els darrers mesos davant diferents partits polítics i institucions econòmiques i empresarials de Catalunya. La decisió final, així com el desenvolupament del sistema aeroportuari català, permetrà optimitzar la gestió de les operacions i millorar el servei tant per als usuaris com per a les companyies aèries.