Les 5 principals reivindicacions del Dia del Treballador

L'exigència de l'augment salarial davant la inflació de preus, entre els principals clams de l'1 de maig

Capçalera de la manifestació dels sindicats CCOO i UGT en motiu de l'1 de Maig a Barcelona | ACN Capçalera de la manifestació dels sindicats CCOO i UGT en motiu de l'1 de Maig a Barcelona | ACN

Els sindicats han tornat al carrer aquest 1 de maig amb manifestacions arreu del país per reclamar millores laborals. La jornada de celebració més important del moviment obrer mundial, instaurada per reivindicar la jornada de vuit hores, centra les reivindicacions a Catalunya i la resta de l'Estat per exigir que els sous s'adeqüin a la inflació. Sota el lema 'Pujar salaris, baixar preus, repartir beneficis' demanen un gran acord amb la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) per evitar una tardor plena de mobilitzacions.

En un dia de protesta, també s’ha "celebrat" fites recents com la reforma laboral, l'augment del salari mínim o la reforma de les pensions. Els manifestants han cridat càntics com "salari o conflicte", "resignar-se és perdre" o "amb les coses de menjar no s'hi juga". Durant la marxa, també han llegit un manifest contra la sinistralitat laboral advertint que "l'únic nombre acceptable de morts a la feina és zero".

1. Pujada de sous per millorar el poder adquisitiu davant l'augment de preus

Els sindicats majoritaris a Catalunya, CCOO i UGT, han advertit aquest primer de maig que plantejaran un augment "de la tensió i el conflicte" amb una "gran mobilització" si abans de l'estiu no hi ha acord amb la patronal per augmentar salaris. El secretari general de CCOO, Javier Pacheco qualifica d’“egoista i indecent" que les empreses bloquegin augments en els convenis col·lectius, i han advertit que els governs no poden seguir com a "espectadors". El secretari general de la UGT, Camil Ros, ha negat que les empreses no tinguin marge per apujar sous i ha dit que si els treballadors tenen dificultats per arribar a finals de mes "és perquè les patronals només busquen els seus beneficis".

Un altre element a tenir en consideració és l'inframileurisme, un fenomen que ha afectat a més de tres milions de treballadors a Espanya. De fet, l'inframileurisme afecta a més de tres milions de treballadors al país, segons les dades del Decil de Salaris de l'Ocupació Principal publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta de treballadors amb salaris inferiors als mil euros bruts mensuals, principalment per parcialitat no desitjada o per tractar-se d'immigrants en situació irregular que no es beneficien de la legislació corresponent a l'ingrés mínim.

Més info: Els ERTO i les nacionalitats: el monstre ocult de la bretxa salarial

En aquests clams tampoc s’ha obviat la petició d’augment del poder adquisitiu de les pensions. A banda de millores laborals, les organitzacions s'han solidaritzat amb la lluita contra la reforma de les pensions del govern francès i, per aquest motiu, la marxa de Barcelona ha passat pel consolat de França.

2. La importància d'un ampli acord

Les manifestacions de l'1 de maig es produeixen en un context de tensió amb la patronal d'empresaris CEOE i Cepyme per l'estancament de la negociació del V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). "O hi ha acord de salaris o els sindicats ens posarem a organitzar, no convocar, jornades de mobilització a la tardor", ha advertit el secretari general de CCOO, Unai Sordo.

Precisament, des de la CEOE, el seu president, Antonio Garamendi, afirma en les últimes setmanes que per assolir un acord cal negociar amb “discreció” i ha rebutjat les crítiques sindicals de manca de responsabilitat dels empresaris, ja que són els que “generen riquesa i ocupació.” Per això, ha dit respectar les paraules dels líders de CCOO i UGT i les ha emmarcat al primer de maig, tot i que ha jutjat que s'han passat “una mica”.

“Hi ha una part de la patronal que simplement està esperant al canvi de cicle polític, però n'hi ha una altra part, força més intel·ligent, que és conscient que 2023 i 2024 seran molt estratègics en el desplegament de fons europeus i en el desplegament d'importantíssimes decisions d’inversió”, destaca Sordo.

Una participant a la manifestació dels sindicats CCOO i UGT en motiu de l'1 de maig a Barcelona | ACN
Una participant en la manifestació dels sindicats CCOO i UGT amb motiu de l'1 de maig a Barcelona | ACN

3. Negociar 1.300 convenis col·lectius

En aquests moments hi ha al voltant de 1.300 convenis col·lectius que queden per negociar aquest any en l'àmbit autonòmic i provincial, i des dels sindicats demanen una supervisió estatal per aconseguir-ho: "Ens queden uns vuit milions de persones els salaris dels quals estan pujant molt poc o estan directament congelats", precisen des de CCOO. Molts d’ells consideren que la prioritat sindical ha de ser la millora dels salaris per al conjunt dels convenis col·lectius que han de negociar el 2023.

4. La necessitat de revisar el cost d'acomiadar

Malgrat que les principals reivindicacions se centren en els salaris, els sindicats exigeixen que es revisi el cost dels acomiadaments. "Al nostre país encara és massa fàcil i barat acomiadar. Hem d'avançar cap a un preu de l'acomiadament dissuasiu, just i adequat a les circumstàncies socials, vitals i de reocupabilitat de les persones afectades", destaquen des de CCOO a VIA Empresa.

Molts d’ells consideren que al país hi ha “molts dèficits en el model de contractació, juntament amb un recurs excessiu a l'acomiadament, juntament amb la llei rider  que afecta només els riders”. I demanen una revisió en profunditat de l'Estatut dels Treballadors. Però tenen clar que “no és fàcil pensar que es faci en el que queda de legislatura”.

El secretari general de la UGT, Camil Ros; i el seu homòleg de CCOO, Javier Pacheco, a la manifestació de l'1 de maig | ACN
El secretari general de la UGT, Camil Ros; i el seu homòleg de CCOO, Javier Pacheco, a la manifestació de l'1 de maig | ACN

5. La mirada internacional

Altres reivindicacions que es tenen en compte aquest darrer 1 de maig té a veure amb les condicions laborals que han patit els treballadors immigrants abans i durant el Mundial de Qatar. Es parla de gairebé més de 15.000 morts durant la construcció de les infraestructures pel mundial de futbol. Un altre element té a veure amb l'explotació laboral de menors immigrants als Estats Units, que renuncien a l'escolarització per entrar al món laboral, sobretot en tasques perilloses, com les càrnies, la construcció o la fusteria, sempre sense contracte.

També s'ha viralitzat les lamentables condicions laborals que pateixen els miners de Congo. En un vídeo es veia com uns treballadors d'una mina d'or rescataven diversos dels seus companys atrapats en un desplaçament de terra. El “menyspreu” per la vida dels treballadors que semblen exhibir les multinacionals que exploten aquestes mines va generar una gran commoció a les xarxes socials. Segons xifres d'Unicef, el 2014 hi havia 40.000 nens treballant al sector miner de cobalt congolès. Amnistia Internacional i Afrewatch van denunciar el 2017 les ondicions en què aquests nens estaven sent explotats, aixecant càrregues d'entre 20 i 40 quilos en jornades de fins a 12 hores diàries per les quals reben entre 1 i 2 dòlars nord-americans diaris.

Més informació
5 claus per entendre la revolta francesa de les pensions
"Em moro de ganes de saber el que cobra el meu company de taula"
Aposta per un salari mínim interprofessional per a Catalunya
Avui et destaquem
El més llegit