Mentre a Catalunya s'aconsegueix la fita històrica dels 8 milions d'habitants, 367.367 catalans viuen fora del nostre país, sigui per millores laborals, personals o per començar una nova aventura. Alguns d'ells tornen al cap d'un temps, mentre que d'altres s'estableixen permanentment i demanen la doble nacionalitat si és possible. En aquesta ocasió, qui lidera el podi amb més catalans és França amb 53.119 (27,7%), el segueix el Regne Unit amb 32.866 (17,1%), mentre Alemanya, que completa la tarima, té xifres similars amb la nació britànica. En quarta posició hi ha Suïssa i en cinquena es pot trobar Andorra. Ara bé, a què es dediquen professionalment els catalans que viuen a l'estranger? Un petit spoiler: més ampliació universitària a través de doctorats, l'aposta per la ciència i la salut, l'àmbit financer i alguns d’ells també han optat pel funcionariat, juntament amb el cas curiós dels fisioterapeutes a França. Sense oblidar tampoc, l'obertura de filials catalanes per internacionalitzar els nostres productes arreu del món.
En primer lloc, aquestes dades recollides per l'Institut Nacional d'Estadística i ampliades per la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) no inclouen les persones que han adoptat la nacionalitat del país d'acollida ni tampoc les segones o terceres generacions d'emigrants catalans, que acostumen a adoptar la nacionalitat del país d'acollida. I que, per tant, la xifra es podria incrementar molt més, sobretot a les nacions europees en què hi ha llibertat de moviment i es compta amb moltes facilitats per aconseguir noves oportunitats laborals. Una emigració com a fenomen que ha existit des de fa dècades -alguns cops amb la denominació d'exili fruit de la Guerra Civil- que ha vist el gran detonant amb la crisi econòmica del 2008. De fet, des de la FIEC recorden que durant els últims quinze anys s'ha registrat un augment de més de 223.365 catalans que viuen a l'estranger i s'inscriuen als consolats, en què es passa d’emigració temporal o de residència no enregistrada al consolat a emigració permanent de llarga durada, a la consolidació familiar a l’exterior.
Mentre Catalunya assoleix els 8 milions d'habitants, 367.367 catalans viuen fora del nostre país
“En el meu cas vaig anar a viure al Regne Unit fa més de 21 anys i havia de ser un període temporal, però gràcies a un mercat laboral fruit de la meritocràcia és fàcil que t’hi quedis molt més” apunta Xavier Solano, politòleg i col·laborador de VIA Empresa. “Una part dels perfils de la diàspora tenen a veure amb catalans que amplien la seva formació mitjançant els màsters i els doctorats i llavors tenen les seves primeres experiències laborals, fins a membres sèniors que disposen de feines molt ben qualificades i remunerades”, afegeix Solano.
Això sí, malgrat que una part molt important de la diàspora es troba al Vell Continent, qui acompanya als països europeus amb més catalans al món és Argentina, que compta amb 32.000 catalans, seguit dels Estats Units amb 25.359, i Mèxic, amb 19.280. Pel que fa a Àsia hi ha 9.302 catalans, dels quals 1.526 a Israel, 1.259 a Pakistan, 1.218 a Emirats Àrabs Units, 998 a la Xina, 851 a Filipines, 764 al Japó i 500 a Singapur. A l'Àfrica destaquen els 1.487 catalans al Marroc, 1.094 a Gàmbia i 687 al Senegal; mentrestant, a Austràlia hi viuen 3.506 catalans dels 3.912 que resideixen a Oceania.
Tot i que no existeixen xifres oficials de les respectives professions dels catalans a cada país - ja que no es recull en format analític en els consolats ni la Generalitat ho té detallat- sí que hi ha aproximacions fruit de les nombroses crides i experiències de nombrosos professionals. Per exemple, el mateix Solano apunta que “cal que hi hagi una política d'estructura per aprofitar la diàspora catalana perquè és de molt valor afegit”.
Bienvenue en France
Si s’analitza detalladament els tres països amb més catalans -com ara França, el Regne Unit i Alemanya- el cas francès destaca per la combinació d'una economia forta, gran patrimoni i cultura similar a la catalana. Mentre aquí s’impulsa la jornada de 37,5 hores, l'horari laboral francès és de 35 hores setmanals i el salari mínim interprofessional és d'uns 1.645 euros bruts al mes. Si que compten amb ajudes pel transport públic, amb una llei de desconnexió digital i es pot disposar de moltes classes gratuïtes per aprendre el francès organitzat per associacions veïnals.
Una de les grans curiositats laborals és la nombrosa presència de fisioterapeutes catalans que resideixen allí fruit de l’elevada demanda i el bon salari, ja que fa anys hi havia reiterades peticions en què fins i tot no es demanava bon nivell de francès. Encara més, oferien cursos d'aquest idioma i allotjaments per començar a treballar com més aviat possible. També cal apuntar professions com els investigadors d'universitats, arquitectes, cuiners i algunes au-pairs, aquest últim fenomen similar al Regne Unit. Un altre punt a part es la verema a França, que és un dels principals treballs de temporada en aquest país i per al qual milers de catalans pugen cada any.
La gran comunitat ‘made in Catalonia’ del Regne Unit
En el cas britànic, la catalana Montserrat Valero, establerta fa més de set anys a Londres i que es dedica a l’àmbit del màrqueting, apunta que de la comunitat catalana que ha conegut al llarg dels anys, gran part d’ells van començar “amb l’estudi d’un màster i es van establir allí gràcies a bons contractes laborals”. També destaca l’aposta dels doctorats, ciències i investigació, màrqueting i també finances focalitzades al districte de La City de Londres. Xavier Solano també coincideix amb Valero i afegeix una de les sorpreses que s’ha endut en les dècades que resideix al país i que té a veure amb els nombrosos catalans que formen part de l’administració pública britànica.
Un altre punt interessant és que en els últims anys s’ha reduït la freqüència de catalans que venien per aprendre anglès una temporada mentre treballaven en el sector de la restauració i el comerç, fruit de les restriccions del Brexit. “En aquests moments és molt complex que una organització s’encarregui de totes les gestions per aconseguir un visat per un treballador estranger que es dediqui a aquests dos sectors en concret”, continua Solano. D’aquí que s’hagi establert una àmplia reducció dels treballadors que busquen un any sabàtic per conèixer a fons un idioma.
Una de les sorpreses del Regne Unit és la presència de nombrosos catalans que formen part de l’administració pública britànica
Com a curiositat, fa dècades que les diverses comunitats catalanes que hi ha a l'exterior s'organitzen per ensenyar català als més petits. A l'Escola Catalana de Londres, per exemple, es fan classes els dissabtes perquè els infants aprenguin la llengua. Ara, la Generalitat vol regular aquests ensenyaments i treballa perquè els alumnes a l'exterior cursin un currículum oficial en llengua catalana del Departament d'Educació. El curs 2023-2024 s’ha iniciat una prova pilot a l'Escola Catalana de Londres. Actualment, en aquest centre s'hi fan classes presencials de català de dues hores i mitja a la setmana per a persones d'entre 1 i 17 anys. Hi ha 80 alumnes. Es preveu que, al llarg del curs, també s'incorpori al projecte pilot la Catescola de Berlín, que fa classes d'una hora i mitja els diumenges per a nens d'entre 1 i 8 anys.
La nova migració d’Alemanya
Un treballador català ha de treballar 20 mesos per guanyar el mateix que un alemany en un any. Aquest ha sigut un dels titulars dels últims mesos per acostar-se a un país que crida reiteradament als enginyers catalans des de fa dècades. Això sí, hi ha una nova migració de nouvinguts que aterra al país germànic i que és diferent de les generacions anteriors: joves llicenciats universitaris, que parlen anglès o alemany i que, a diferència dels avis, desenvolupen la seva carrera des de nivells mitjà-alts de les empreses: enginyers, informàtics, arquitectes, programadors, sanitaris , soldadors, electricistes i fins i tot paletes amb molta experiència. Amb tan sols mig segle, la migració catalana a Alemanya ha canviat. Els catalans que van sortir als anys seixanta cobririen llocs de treball manuals o de peons a la construcció o a les indústries alemanyes: Bayer, Volkswagen, BMW… No tenien ni tan sols una formació bàsica, i molt menys, idiomàtica.
Bonustrack: el paper de les filials catalanes
Una radiografia de la diàspora catalana que no es podria entendre sense el paper de les filials catalanes. Segons dades d’Acció facilitades a VIA Empresa, a França hi ha més de 505 filials catalans, majoritàriament de les infraestructures i la construcció (11,1%), seguides de la maquinària i béns d'equip (10,7%) i amb l'alimentació com a tercera pota (8,5%). En el cas d'Alemanya (338) és molt similar al francès tot i que hi ha un augment de la consultoria i serveis empresarials. Ara bé, el Regne Unit és la que presenta més diferències amb la resta. Les empreses catalanes han obert 396 filials a l’illa britànica especialitzades en TIC i digitalització de la indústria, a més de consultoria i serveis empresarials. Finalment, entre els tentacles de l'empresa catalana d'arreu del món destaca FCC, Grífols, Fluidra, Grupo Hotusa i COMSA, que encapçalen el rànquing de les empreses catalanes amb més filials a l'estranger. I amb elles, part del millor talent del país per expandir-se i internacionalitzar-se encara més.