Catalunya ha acollit més de 30.000 persones ucraïneses en la seva fugida de la guerra des de l'inici de la invasió russa, ara fa sis mesos. El país ha estat la segona comunitat de l'Estat que ha ofert recer a més ciutadans en cerca de refugi, de les més de 120.000 que han pogut aterrar a territori espanyol des del febrer. Els perfils d'arribada han estat extremadament diversos, si bé la consultora Connecting Visions confirma un perfil: dones, joves i, en general, amb formació acadèmica. Les entitats que han encetat programes d'acollida, recepció i formació de persones refugiades hi coincideixen: "la gran majoria de persones que atenem són dones amb càrregues familiars", sigui en territori espanyol o encara a Ucraïna, explica Oscar Gutiérrez, director d'RSC de l'empresa de recursos humans Randstad. Un cop fora de l'abast de l'ofensiva militar russa, les persones refugiades s'han vist en situacions precàries, i sovint en necessitat de cobrir no només les seves despeses a l'Estat, sinó també la dels seus familiars encara a l'Europa de l'est.
Diverses entitats que han engegat programes d'ajuda i assistència en la recerca de feina per a aquest col·lectiu coincideixen que les primeres setmanes de la invasió, amb una arribada substancial de persones refugiades –prop de 10.000 només a Catalunya ja a mitjan març, segons dades oficials– les intencions del teixit empresarial van ser les millors. "En un primer moment tothom volia contractar ciutadans ucraïnesos –recorda el responsable d'orientació i intermediació laboral de la patronal Cecot Pere Ejarque– però ràpidament es troben amb un procés molt complex". Si bé la formació dels potencials treballadors mai ha estat un problema, així com la seva disposició a acceptar llocs de feina, les arestes del procés eren personals, familiars i administratives. La difusió tradicional de perfils en recerca d'ocupació ha tingut un "recorregut escàs", expliquen des de Cecot, amb unes empreses que no han vist les complicacions del procediment de contractació fins que no s'hi han trobat.
Amb la inserció laboral de persones refugiades, "una cosa és la teoria, però a la pràctica sorgeixen dificultats"
La mobilització empresarial, però, ha estat substancial, especialment al principi de la invasió. Durant els primers mesos, tant la patronal com l'empresa de treball temporal van rebre nombroses sol·licituds de contactes de potencials treballadors entre les persones refugiades, si bé el pas dels mesos i les complicades relacions burocràtiques amb els ciutadans ucraïnesos han anat refredant el mercat. Gutiérrez lamenta, de fet, que mesos després de la invasió "veiem la guerra i ens sembla fins i tot normal. A banda de tensions burocràtiques, Ejarque apunta cap al problema de l'habitatge com un sotrac rellevant, en tant que moltes persones i famílies que han aterrat a Catalunya viuen amb famílies d'acollida o en centres socials. A més, especialment a l'alt percentatge de dones que han arribat al país se'ls afegeix la qüestió de la conciliació. "Moltes d'elles han vingut amb els seus fills, i l'escolarització també suposa un problema; la disponibilitat horària és complicada", lamenten des de Cecot. La patronal, però, espera que la situació comenci a normalitzar-se amb l'inici del curs, i la represa de l'activitat estabilitzi la situació de moltes cercants de lloc de feina.
"T'adones que una cosa és la teoria, però a la pràctica sorgeixen dificultats", comenta el responsable patronal. L'experiència d'ambdues entitats coincideix que les traves que troben les persones refugiades del conflicte ucraïnès tendeixen a intercedir amb els afers endèmics del mercat de treball: a les barreres culturals i documentals s'afegeixen la formació –la inserció ha estat molt més senzilla per a persones amb alta especialització, principalment de cara a empreses amb activitat internacional– l'edat –les refugiades més grans troben especials dificultats per accedir a l'ocupació– o les necessitats materials, des de l'acompanyament a la canalla fins al rebuig de contractes temporals de molt curta durada. La incertesa a llarg termini també afecta la part empresarial, recorda Ejarque. La difícil situació econòmica de molts negocis no és un bon acompanyant per a la contractació d'una treballadora o treballador que no sap si es quedarà al país a llarg termini. "Moltes persones refugiades tenen la intenció de tornar a Ucraïna així acabi el conflicte, i això també dificulta la contractació", expliquen des de Cecot.
L'idioma, la gran frontera
Com en el cas dels perfils laborals, la formació en idiomes ha estat un gran pes a l'hora de contractar o no una de les persones refugiades que han acudit als serveis oferts per entitats, empreses i administracions. Si bé els intermediaris han fet un esforç operatiu –des de Randstad van programar una landing page al seu lloc web habitual completament en ucraïnès, mentre que Cecot contacta activament amb molts dels demandants d'ocupació a diversos punts per oferir els seus serveis d'orientació laboral– les tècniques regulars van tenir efectes limitats per les dificultats comunicatives. Ejarque recorda que, en un primer moment, es van enviar perfils cecs dels candidats a les seves empreses associades, però un cop s'accepta l'entrevista, "la barrera idiomàtica fa molt complicada la integració", especialment en aquelles feines més especialitzades amb un component elevat de treball de cara al públic, com ara l'hostaleria.
"La barrera idiomàtica fa molt complicada la integració laboral"
Gutiérrez confirma que, un cop més, l'obstacle comunicatiu ha estat més baix per als perfils més especialitzats. En tant que les empreses tecnològiques o altres contractants de gran abast tenen més costum de conversar fora del català o el castellà; i que els perfils amb més formació solen tenir, com a mínim, un bon nivell d'anglès, en aquesta estratosfera no hi ha hagut problema. Segons expliquen des de Randstad, de fet, s'han arribat a plantejar cursos de castellà a nivell bàsic encarats als sectors on més demanda d'ocupació hi havia, com l'hostaleria, tot i que sovint es busquen llocs concrets "sense gaire orientació al públic".
Treball en xarxa
La col·laboració de Cecot amb l'Ajuntament de Terrassa per a la formació de persones refugiades parteix, de fet, de l'ensenyament d'idiomes. El primer contacte entre patronal i consistori en aquest sentit parteix de formacions en escoles d'adults municipals en què comencen a participar representants empresarials; una assistència que es concreta en una primera sessió, a finals de juliol, específicament sobre tècniques de recerca d'ocupació. La millora de currículums, coneixement bàsic sobre el mercat de treball, pràctica d'entrevistes o ús d'aplicacions i interfícies per a la recerca de feina han estat alguns dels ítems que s'hi han tractat. Ejarque lamenta que el programa s'encetés tan a prop de les vacances d'estiu, si bé el "treball de formigueta" continuarà amb l'inici del curs.
Des de les mateixes administracions també s'han dedicat recursos a la formació i inserció laboral de les persones refugiades. Recentment, el departament d'empresa i treball ha anunciat una inversió de quatre milions d'euros dins el programa Treball i Formació especialment dedicades a ciutadans ucraïnesos amb obstacles afegits per a la cerca d'ocupació, com ara persones amb diversitat funcional, dones que hagin patit alguna forma de violència masclista o tràfic d'éssers humans, persones més grans de 45 anys o que hagin hagut de recórrer a l'habitatge social. Amb aquesta iniciativa, el departament busca acompanyar mitjançant administracions locals i altres organitzacions del territori a unes 130 persones amb contractes de fins a un any de durada i formacions en català.
Des de Randstad subratllen també el valor de la col·laboració empresarial. L'empresa de recursos humans ha signat un acord amb CaixaBank, que aporta la seva força de voluntaris per a l'assistència de les persones refugiades en recerca d'ocupació. L'entitat financera també ha tancat pactes en aquest sentit amb Foment del Treball o amb la Fundació Pimec, que buscaran mobilitzar el teixit productiu català per encabir les necessitats laborals de les ciutadanes i ciutadans que fugen de la guerra. "És un treball complex i llarg, cada cop que parles amb una persona hi has d'explicar tot un món", narra Ejarque, tot anunciant que la feina encara té horitzons llargs. "Tot just engeguem la maquinària, i la idea és continuar fent-ho", conclou.