Que gran part del món es veurà afectat en la seva vida diària després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, el passat 24 de febrer, no és un misteri per ningú. No es pot esperar que l’Europa occidental hagi d’enrolar-se i agafar les armes, no. Això no obstant, hem d’estar preparats perquè les conseqüències econòmiques, que ja comencen a notar-se pel desproveïment a les cadenes de subministrament de certs productes, es facin encara més crues durant els pròxims mesos. Això sense oblidar que la situació abans de la guerra ja era precària a causa de la pandèmia.
Els efectes immediats del conflicte estan sent, evidentment, pel país principalment afectat: la majoria de les empreses ucraïneses han hagut de frenar la seva activitat, ja que òbviament no poden operar de manera normal (entre altres raons, pel bloqueig de les línies de transport que suposen les carreteres tallades, els ports tancats i les estacions i aeroports col·lapsats) amb el personal reclòs a casa o fugint de la guerra. I aquelles poques empreses que continuïn funcionant tenen com a prioritat assegurar que alguns serveis estratègics segueixin en marxa i abastir a la població amb el subministrament d’aliments i altres béns necessaris per a poder sobreviure.
Al mercat de les commodities, el preu del blat ja s’ha disparat, en previsió del que succeirà amb tota la indústria d’aliments
Però més enllà de les fronteres ucraïneses, les xarxes comercials d’exportació a països europeus també es veuran, molt pròximament, afectades. En primer lloc, perquè Ucraïna és un important exportador de productes com el blat, olis vegetals, ferro, acer i maquinària. En concret, és un dels primers productors europeus del mineral pal·ladi (40% de la producció mundial), utilitzat, per exemple, per a l’elaboració de tubs d’escap per a vehicles; també ho és de neó, un gas que s’utilitza principalment per a fabricar xips semiconductors (més del 50% de la producció mundial); de titani, de gran demanda al sector aeronàutic (es troba entre els deu productors principals del món); i de liti, utilitzat eminentment per a la fabricació de bateries (encara que de moment no ho produeix, té grans reserves). Òbviament, el fet que la comercialització d’aquests productes ara està totalment paralitzada, i per la simple llei d’oferta i demanda, significa que els seus preus experimentaran molt pròximament una pujada al mercat. Certament, aquest increment de preus pot no ser immediat: en el cas del blat, per exemple, els molins de farina de la majoria dels països europeus tenen bastants reserves i, a més, la collita d’aquest cereal no arriba fins a l’estiu. Malgrat això, al mercat de les commodities, el preu del blat ja s’ha disparat, en previsió del que, pròximament, succeirà amb tota la indústria d’aliments més refinats en els quals s’utilitza el blat com a ingredient principal. Així doncs, encara que el nostre pa trigui a encarir-se, ho acabarem notant amb la compra d’altres productes.
Per una altra banda, també s’ha de tenir en compte que aquesta guerra té una influència important en els preus del petroli i el gas, productes principalment exportats de Rússia. Mentre perduri el conflicte, no podrem més que esperar el seu encariment, que tindrà un impacte als costos de les empreses i acabarà passant factura als seus clients (ja siguin altres companyies o els consumidors finals). Així, el fantasma de la inflació està ja molt present i, per si això es quedés curt, Europa acabarà sortint perjudicada davant el valor del USD: si abans de la guerra l’euro valia 1,145 USD, ara ja ha baixat a 1,09 USD. En temps de crisi, l’USD sempre ha estat més valorat i, amb la dependència d’Europa d’algunes matèries russes, és molt probable que aquesta tendència inflacionista segueixi a l’alça (no s’ha d’oblidar que certes commodities, com per exemple el petroli, es mesuren en dòlars). Per tant, podrem comprar menys béns amb els nostres euros (o, el que és el mateix , tot es tornarà més car).
Falta encara molt per a aconseguir aquella Europa forta i unida amb la qual somiem. Mentrestant, fem l’impossible per a no deixar el nostre pa diari en mans de Putin
Davant d’aquest desolador panorama, els experts ja s’estan preguntant sobre les possibles alternatives i solucions. No obstant això, les varetes màgiques no existeixen: com és obvi, el més imperiosament urgent és eliminar l’arrel de tots aquests mals: la guerra mateixa. No sembla possible que això vagi a produir-se aviat, ja que hi ha molts factors en joc i, en qualsevol cas, fins i tot la guerra més curta i sagnant requereix temps per dissoldre’s. Així doncs, podem i hem d’estudiar altres vies de frenar el desastre econòmic que s’aproxima. La Unió Europea i Europa haurien d’haver estudiat ja, fa anys, possibles alternatives al tema energètic. Tanmateix, ja sigui com a mesura alleujadora amb el veí rus o per comoditat, manquem ara d’altres vies d’abastiment. Que ens serveixi, doncs, per a posar-nos mans a l’obra. La UE ja ha començat, de fet, a negociar amb altres socis la importació de petroli i gas (fins i tot des dels EUA). Això no obstant, potser ara seria un bon moment per a desbloquejar els subministraments d’Iran, i fortificar les línies comercials amb Orient Mitjà. A més, les empreses mateixes haurien de començar a buscar alternatives de subministrament, no només mitjançant altres proveïdors, sinó també mitjançant altres components o matèries primeres.
Certament, i encara que els governs puguin utilitzar eines antiinflacionistes com pujar els interessos, congelar els sous, posar menys diners en circulació, etc., potser aquest no sigui el moment idoni per aquest tipus de mesures, tenint en compte que, difícilment, comencem ara a recuperar-nos de la crisi sanitària i econòmica de la Covid. A més, aquestes decisions podrien també tenir efectes negatius com la baixada de les inversions, la paralització de sectors econòmics i, en conseqüència, l’augment de l’atur. No hi ha cap solució miraculosa, i potser el timing del president de Rússia no és una coincidència, però, en qualsevol cas, urgeix implementar mesures per a tranquil·litzar els mercats, un fet que només serà possible si s’estrenyen molt més els llaços de col·laboració entre tots els governs i institucions d’Europa. Falta encara molt per a aconseguir aquella Europa forta i unida amb la qual somiem. Mentrestant, fem l’impossible per a no deixar el nostre pa diari en mans de Putin.