Segons la mitologia grega, Artemisa va ser una deesa estimada, forta i decidida. Filla de Zeus i Leto, germana bessona d'Apol·lo i protectora de la caça, els animals, les muntanyes, els nadons i les dones, Artemisa -precursora de la romana Diana- representa la dona que surt cada dia de la cova per anar a caçar i alimentar la família, mentre gaudeix de la bellesa i la natura. Una deessa en igualtat de condicions amb el pare i el germà, per molt déus de l’Olimp o del Sol que siguin, als qui no combat perquè sap com compartir-hi tota mena de tasques i responsabilitats.
A l’altra banda del mirall, Anna Gener Surrell és una alta executiva del sector immobiliari, enamorada de l'art, l’arquitectura i la bellesa, que va néixer l’any 1974 a Barcelona, on va assolir la majoria d'edat l’any 1993, en plena celebració dels millors Jocs Olímpics de la història. Casada amb un altre alt executiu del sector, Juan Carlos Álvarez, a qui considera un dels seus principals referents, mare orgullosa d'un fill de 12 anys i força activa en xarxes socials, Anna Gener practica un feminisme integrador i escriu un blog que es diu, justament, “La mirada d'Artemisa”.
Darrera d'aquesta mirada hi podem trobar consells, confidències i complicitats expressades en un cert estil intimista que no amaga dubtes ni febleses i suggereix una certa necessitat de desconnexió mental, probablement necessària en una dona que, entre altres coses, és CEO de Savills Barcelona, i és o ha estat membre del Comitè executiu de Barcelona Global, membre de la Junta Directiva de PIMEC, membre de la Junta Directiva del Círculo Ecuestre, membre del consell Assessor de la International UPF Barcelona School of Management, membre del comitè editorial de El Periódico, membre del consell de Mecenatge de la Fundació Catalunya Cultura, patrona de la Fundació Museu Picasso de Barcelona, membre de l’Association for Corporate Growth de Barcelona, membre de la Royal Institution of Chartered Surveyors (RICS) i patrona de la Fundació Cares.
El lideratge comercial
Llicenciada en Ciències Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra (1992-1997) i duta justament pel seu esperit analític, va iniciar-se a la vida laboral com auditora financera, primer a Audihispana i desprès a KPMG. Entre totes dues empreses, s’hi va estar 6 anys i 3 mesos. Però aquella dedicació laboral intensa que dificultava la seva conciliació familiar i li oferia tan escases possiblitats de socialitzar amb els móns empresarials i culturals que la motiven, va fer que acabés buscant altres horitzons.
El primer, com analista d’inversions a la immobiliària Aguirre Newman on va descobrir que més enllà de les finances hi havia tot un món relacional i comercial que desconeixia i on mica en mica va anar superant la seva timidesa original per anar-s’hi trobant cada cop més a gust. Admiradora com és dels grans mestres de l’arquitectura local i universal, li va costar ben poc relacionar les bondats de l’urbanisme i l'interiorisme amb l’art, la sociologia, la bellesa i en definitiva, la felicitat.
Explica Fèlix Riera que a Manhattan quan hi ha un “loft”, un edifici o una zona concreta que algun agent immobiliari vol posar en valor, sol organitzar-hi esdeveniments de caire cultural amb l’intenció de fer-lo conèixer a possibles inversors o clients directes de cert nivell intel·lectual. Si funciona, aquest primers clients prestigien i posen de moda el barri i n’atrauen d’altres. És el cas actual del Poble Sec de Barcelona o el no tan actual del Marais parisenc, on tot d’una sorgeixen propostes gastronòmiques, exposicions de pintura alternativa o recitals musicals de petit format que també ajuden a redescobrir petites joies oblidades del patrimoni urbà.
Admiradora com és dels grans mestres de l’arquitectura local i universal, li va costar ben poc relacionar les bondats de l’urbanisme i l'interiorisme amb l’art, la sociologia, la bellesa i en definitiva, la felicitat
No és el cas exacte de Savills Barcelona (una de les grans, juntament amb CBRE, JLL o Cushman & Wakefield), orientada a atraure la inversió de grans fons de capital internacional en parcs d'oficines, logística i hostaleria de tot Catalunya. Però coincideix en la fórmula d’obrir el sector a la societat civil, mirant d'establir sistemes de connexió entre el món dels negocis i el món de la ciència, la cultura i la solidaritat.
“Nosaltres venem confiança en un territori: l'àmbit concret on els nostres clients decideixen establir-hi una empresa o dur a terme una inversió”, explica Gener. “Però ens agrada contribuir a generar dinàmiques positives en les àmbits en els que actuem”. En aquest cas, més que al Poble Sec, es refereix al 22@, a la Sagrera o a la Marina del nord (conegut com “el Saint Denis de Barcelona”), on el mercat immobiliari barceloní està creixent de manera espectacular i sostinguda.
En aquest context, Anna Gener reinventa la tradicional figura del director general i la declina en clau de lideratge relacionista, social i primordialment comercial que és el que realment funciona enfront de l'antic “jefe” tancat a l'oficina i pràcticament desconnectat del món, que imperava fins no fa gaire. Artemisa no es queda a la cova: surt cada dia al carrer amb l'arc i les fletxes a punt.
Una pràctica que no és pas única a casa nostra. Amat Immobiliaris, dirigida per Guifré Homedes Amat, és una gran agència catalana del sector, tot i que dedicada al comerç i l’habitatge, que desenvolupa des de fa dècades una potent agenda d'activitats culturals destinades a mantenir i fer créixer la seva considerable comunitat d'amics, clients i col·laboradors.
L'empresa va iniciar aquestes polítiques a la generació anterior (ja n’hi van tres) liderada per les germanes Immaculada i Joana Amat i ha estat un altre cas destacat de lideratge femení en un sector tradicionalment governat per homes, on els noms i el tarannà d'empresaris clàssics com en Josep Lluís Núñez, Enric Reyna o Josep Maria Figueras encara pesen a l'imaginari barceloní.
La ciutat caminable
L'agenda d’Anna Gener sembla compartir fil per randa un informe recent de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) que relaciona intimament l’art i la bellesa amb la salut i el benestar. Ella, que penja cada dia una pintura clàssica o moderna al seu compte de Twitter, (@agenersurrell, 35.139 seguidors) diu que l’arquitectura “és l'espai que defineix la nostra vida; on vivim, treballem, fem un activitat de lleure, ens recuperem d'una malaltia o ens relacionem amb els altres”. I sosté que “ens comportem de determinada manera segons són els espais que ocupem: per això n’hauríem de ser exigents en termes de bellesa, tant d'aquests espais com de les ciutats on vivim: perquè impacten en la nostra qualitat de vida”.
Això ha de ser tant a l'àmbit familiar com al laboral on, tal com explica Gener, també hi ha d'haver entorns capaços de motivar les persones que hi passen mitja vida. Una filosofia que connecta directament amb la seva principal dedicació professional: per Anna Gener, aspectes com l'aïllament tèrmic i acústic, l’ergonomia, la qualitat de l'aire i de l’aigua i la distribució de la llum són elements bàsics a l’hora de cuidar el confort físic i psicològic dels professionals, que és essencial de cara al bon funcionament d’un negoci.
Gener remarca que el medi ambient i les ciutats “caminables” són símptome de qualitat de vida, així com el “mix” d’usos urbanístics conegut com “la ciutat dels 15 minuts”
“Però no hi ha arquitectura sense urbanisme”, afegeix, ni confort vital sense disposar d'una ciutat caminable. “La ciutat és una conseqüència del nostre pensament i alhora un factor de construcció de la nostra manera de ser, de pensar i de viure”, explica. I ella viu a Barcelona, una ciutat, que no únicament condiciona l'estil de vida, sino que influeix directament en la mentalitat i el tipus de vida que cadascú tria viure. Una ciutat que cal observar en la seva dimensió regional metropolitana, on la gestió de la xarxa de Rodalies ha de constituir una de les prioritats bàsiques de govern del país i la ciutat. “No és igual haver d'invertir dues o tres (o més) hores diàries per anar i tornar de casa a la feina, diu, que viure i treballar en una ciutat on tens la feina i els serveis sanitaris, educatius, comercials i culturals a 15 minuts caminant des de casa teva”.
Gener remarca, doncs, que el medi ambient i les ciutats “caminables” són símptome de qualitat de vida, així com el “mix” d’usos urbanístics conegut com “la ciutat dels 15 minuts” propi del model mediterrani enfrontat al sistema anglosaxó, on cal fer importants desplaçaments interurbans.
Per a Artemisa i la seva mirada, plorar d'emoció, i tal vegada d'agraïment, després de mesos de privació d’un plaer tan elemental com és el de badar sense presses pel Passeig de Gràcia, és la cosa més natural del món. “Ploro per tantes hores de bellesa que m’he perdut i que no sé com recuperar”, va escriure al seu blog després del període més dur de la pandèmia, defensant que la bellesa és un aliment indispensable per obtenir un bon estat d’ànim, tenir cura de l’equilibri emocional i, per tant, del cos, que n’acaba rebent els efectes benèfics.
Gener fa meditació i ioga, escolta música, llegeix, escriu i es relaciona diàriament amb un munt de persones que li aporten energia i bon humor. Però tampoc defuig la necessitat d’expressar públicament les seves pors, les seves mancances o frustracions. Tal vegada ho fa per allunyar-se de la supèrbia i fer que el mirall li torni la imatge de líder humana i compasiva que vol ser per damunt de tot.
La bellesa, la feina i la gent
És sobre aquestes fustes sobre les que construeix el seu concepte de lideratge empresarial, d'impromta bàsicament comercial, enfocat al desenvolupament del negoci. Segons diu, “el lideratge actual ha deixat d'estar associat al model personalista i autoritari que predominava fins no fa gaire”. Al contrari, ara el líder respectat, el que aconsegueix millors resultats, és aquell que mai imposa el seu únic criteri, sinó que practica models consensuats de gestió i direcció propera i inclusiva amb les membres del seu equip.
“L’autoritarisme piramidal, la gestió vertical, els compartiments estancs i fins i tot els horaris inamovibles, o encara pitjor, interminables, responen a fórmules caducades i obsoletes que perjudiquen empreses i treballadors. És la diversitat de punts de vista la que enriqueix els projectes”. Per això va escriure que els millors directius no son els que aconsegueixen més clients o els que en saben més del seu sector, sinó “aquells que tenen més intel·ligència emocional i saben tractar de manera adient a les persones que l’envolten”.
El líder respectat, el que aconsegueix millors resultats, és aquell que mai imposa el seu únic criteri, sinó que practica models consensuats de gestió i direcció propera i inclusiva amb les membres del seu equip
“Els millors professionals no són només aquells que tenen èxits econòmics, sinó els que saben gaudir la seva experiència personal, familiar i social, que són les esferes que cal equilibrar per aconseguir una vida plena”. En aquests sentit, “aprendre a reconèixer i a gaudir la bellesa que tenim al voltant hauria de ser la nostra prioritat de cada dia”.
Intel·ligència emocional, conciliació familiar, contemplació de la bellesa, consens, empatía… Són conceptes que semblen tradicionalment més lligats al lideratge femení que no pas al masculí. Si més no, fins ara. Tal vegada aquest sigui el motiu que va empènyer Anna Gener a voler ajudar les dones més joves a assolir carreres professionals i objectius de lideratge cada cop més decidits. Això explica que faci mentoring a una dona jove diferent cada any i la seva tasca en diferents organitzacions de suport tècnic i psicològic a dones empresàries i executives que comparteixen projectes en termes d'igualtat amb altres dones i homes.
Els millors professionals no són només aquells que tenen èxits econòmics, sinó els que saben gaudir la seva experiència personal, familiar i social, que són les esferes que cal equilibrar per aconseguir una vida plena
En aquest marc mental, i segons pensa Artemisa, la focalització obsesiva d'algunes empreses en l’obtenció de beneficis perjudica no solament la seva reputació i la seva relació amb treballadors, clients i proveïdors, sinó que com a conseqüència, també a la seva pròpia obtenció de beneficis… tan lligada com està a la retenció del talent, la responsabilitat social corporativa, la contribució al seu entorn i la connexió amb escenaris de futur i de treball en llibertat. “Estimant la tasca que fas, com a manera d'estimar-te a tu mateix i a la gent que t'envolta”.
O com diuen els seguidors de la teoria zen, “que la teva feina sigui el teu hobby i el teu hobby sigui la teva feina”.
I arribats a aquest punt cal recordar que Anna Gener medita i fa exercicis de ioga cada dia.