Es diu Anna, va néixer a Olot l'any 1968 de pare enginyer i mare pintora s'ha passat tota la vida estudiant, va fer filologia anglesa i alemanya a la Universitat de Barcelona, postgrau en lingüística germànica a la Humboldt Universitat de Berlin est, abans de la caiguda del mur; i entre altres moltes coses, ha fet cursos de “Transició de la direcció al lideratge i lideratge organitzatiu a la Women Unlimited de Nova York; fa tres anys va emprendre estratègia als Estudis ètnics, culturals sobre minories, gènere i grups a la Universitat de Stanford, va fer el Programa d’acceleració del lideratge de les dones executives a Signature Premier i es va graduar al Programa de preparació de la junta corporativa de dones a l’Escola de negocis Leavey de Santa Clara University.
Casada amb un alemany de cognom Schlegel, actualment treballa a Silicon Valley com a vicepresidenta de producte, mercats internacionals i globalització a la plataforma Procore Technologies, una iniciativa líder del sector de la construcció, present en diferents projectes ubicats a 150 països del món, a les empreses responsables dels quals facilita la digitalització i l'expansió internacional. Actualment, Procore gestiona al voltant de 1.000 milions de dòlars a través del seu programari de treball, que serveix per ordenar i custodiar documentació sobre inversió, professionals implicats, seguretat, finançament i cronograma de treball dels projectes que gestionen els seus clients.
Estem parlant d’Anna Navarro Descals, una catalanista i feminista militant de pensament independentista i projecció internacional que té la Creu de Sant Jordi 2021 i que l’any 2020 va ser proclamada la dona més influent del món en tecnologia per la revista Analytics Insight, després d’haver guanyat el premi Dona de l’any a Silicon Valley l’any 2018. Un sector en què solament hi ha un 2% de dones en posicions directives. Convé remarcar també que a començaments d'enguany la Business Leader Review li dedicava la portada per anunciar un llarg article en el qual se la definia com una de les 10 dones CEO més importants de l'emprenedoria internacional.
Entre California i Catalunya
Anna Navarro Schlegel viu a California des de 1992, però un dels racons preferits de la seva joventut és a Barcelona, i més concretament al Cafè Zurich, un bar de tota la vida situat entre el carrer Pelai i la plaça Catalunya, davant de les Rambles, on mentre estudiava i treballava a jornada completa a British Airways, es reunia amb altres companys de fora ciutat per explicar-se la vida, escalfar una mica el cor i riure una estoneta.
De fet, Anna està enamorada de la Mediterrània, però sobretot de Catalunya, la seva cultura i la seva gent i es dol de la manca de promoció internacional dels seus productes als Estats Units, on és molt fàcil trobar prosciutto, però resulta gairebé impossible trobar-hi fuet. Cosa que, opina, no passa al sector tecnològic, on la tasca d'entitats com ara ACCIÓ o Tech Barcelona impulsa de manera eficient la internacionalització del país.
L’any 2020, Anna N. Schlegel ser proclamada la dona més influent del món en tecnologia per la revista 'Analytics Insight'
A Twitter, Schlegel és “Anna Papallona”, una alta directiva cordial, propera i empàtica, que acaba de presentar la traducció catalana del seu llibre Truly Global: The Theory and Practice of Bringing Your Company to International Markets, escrit l'any 2016, aprofitant el temps que dedicava a acompanyar els fills a natació.
El llibre sosté que per créixer internacionalment qualsevol companyia necessita un equip internacional capaç de connectar culturalment i idiomàticament amb el país de destí i de prendre una decisió consensuada entre els departaments de màrqueting, enginyeria, disseny i no sigui només una decisió del departament de vendes. Una proposta prou raonable que tal vegada per aquest motiu ha fet enfadar molt Donald Trump i companyia.
L’autora assenyala que tot i que les grans corporacions nord-americanes tenen tendència a considerar indiscriminadament ROW (rest of the world) tot el que és fora de les seves fronteres i a invertir en països d’alt retorn econòmic, com ara Alemanya, Gran Bretanya, Canadà, Japó o Australia, hi ha un munt d’altres mercats com ara el de França, Itàlia o Espanya, i molts altres de tercer i quart i nivell, on les oportunitats poden ser molt grans… sempre que disposin d'un equip de localització capaç d'entendre l’idioma i les característiques culturals concretes de cada país de destinació. Una visió geoestratègica que no solament convé a les empreses sinó també les Organitzacions No Governamentals, si volen ser eficients.
Schlegel està enamorada de la Mediterrània, però sobretot de Catalunya, la seva cultura i la seva gent i es dol de la manca de promoció internacional dels seus productes als Estats Units
La segona edició de Truly Global va sortir al carrer l'any 2021 i l'edició catalana va ser presentada enguany a l'Espai Línia de Barcelona, traduït per Núria Juhuera sota el títol de Veritablement Global.
Els inicis de l'etapa americana
L’etapa americana de l’alta executiva va iniciar-se quan va arribar a San Francisco com a treballadora de British Airways, després d'haver-hi treballat a Barcelona, però ben aviat va fundar la seva pròpia empresa, dedicada a facilitar l'entrada de productes tecnològics americans en països estrangers, una missió basada en el seu coneixement d'idiomes. D’allà va ser fitxada per Cisco Systems i es va posar a estudiar enginyeria a la mateixa Cisco Networking Academy. Des de llavors s'ha passat més de 30 anys dirigint equips d’enginyeria, comunicacions en línia, màrqueting i globalització, a Cisco i en altres companyies tecnològiques de Silicon Valley, com ara VeriSign, VMware, Xerox o NetApp.
També ha estat consultora de l’equip de productes internacionals de Google, speaker habitual a l’Institut Berkeley Haas, l’Institut d’Estudis Internacionals de Monterrey, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Stanford i col·labora a la revista Forbes, la revista Fortune i la plataforma Multilingual.
A Twitter, Schlegel és “Anna Papallona”, una alta directiva cordial, propera i empàtica, que acaba de presentar la traducció catalana del seu llibre 'Truly Global: The Theory and Practice of Bringing Your Company to International Markets'
Quant a organitzacions non profit, Anna és ambaixadora d’Olot, membre del consell consultiu empresarial i econòmic de Diplocat, assessora la Plataforma Catalana per la Llengua, assessora The Globalization and Localization Association (GalaGlobal) i fundadora de tres ONG: una a Silicon Valley per lluitar contra la pobresa de nens i nenes vulnerables connectant-los amb el món de la tecnologia, una altra a Kenya per desenvolupar 5 pobles, i una altra, Women in Localization, per promoure la igualtat de tracte i d'oportunitats a les dones, que ja té més de 8.000 membres a més de 30 països.
Totes elles, activitats destinades a afavorir una internacionalització respectuosa amb les cultures locals i a generar i compartir coneixements per a la construcció d’un món més feliç i ben connectat.
Una infància influida per l'art i la ciència
De petita, Anna Navarro, germana mitjana d’un dissenyador industrial i un comptable, solia acompanyar alguns caps de setmana al seu pare, un enginyer que treballava a la Nestlé, a visitar la fàbrica, veure’l remenar la maquinària i anar a mesurar el grau d’alcalinitat dels rius gironins. La mare pintora, en canvi, pertanyia a una nissaga d'empresaris vinculats a la metal·lúrgica Ros, a la fàbrica de paper Hostench i a la històrica Descals, del sector alimentari.
D’aquestes influències, a Anna Schlegel li ha quedat l'afició per la química i les matemàtiques, l'esperit emprenedor i el record dels viatges culturals que solia fer de jove en autobús amb la mare a visitar sales d'exposició a Suïssa. Filla de barceloní i olotina i néta de cartegener i murciana per part de pare i d’olotins per part de mare, es va criar en una llar on l’idioma comú era el català, llevat de les converses amb un dels avis, amb qui la petita Anna perfeccionava l'espanyol i començava a entendre les raons per les quals tantes famílies del sud havien hagut de deixar les seves terres per emigrar i obrir-se pas a la vida.
Potser d’aquelles converses n’hagi nascut la seva afició pel best seller American Dirt, la dura història d’una família mexicana que emigra als Estats Units, on hi ha estats com California on gairebé la meitat de la població és de nacionalitat o procedència nacional mexicana o llatinoamericana, en un gir històric de caràcter demogràfic que sembla voler revertir els efectes del Tractat de Guadalupe-Hidalgo de 1848, quan els Estats Units es van annexionar, a més del Golden State, el territori dels actuals estats de Nevada, Utah, Nou Mèxic, Texas, Colorado, Arizona i part de Wyoming, Kansas i Oklahoma.
El lideratge, segons Schlegel
Schlegel dóna una gran importància a un lideratge proper als treballadors i col·laboradors de l'empresa, progressivament afectats per una síndrome que els economistes americans qualifiquen de “gran dimissió", i ella s’estima mès batejar com a “gran negociació”. El fenomen fa referència a l'abandonament emocional progressiu que, des de la pandèmia i el teletreball, han començat a experimentar alguns treballadors que, de cop i volta, decideixen deixar la feina, o si més no, deixar de donar-li prou importància.
Schlegel creu que l'èxit de la companyia depèn del líder i que el líder ha d'estar necessàriament connectat amb la societat
Love them or Lose them, diu la líder. I perquè se sentin estimats, practica un seguit de career conversations periòdiques, útils per intercanviar idees, motivar i, sobretot, humanitzar les relacions laborals dins l'organització social en la qual tots plegats acabaran invertint els majors esforços i passant el major nombre d'hores útils de la seva vida. Perquè Schlegel creu que l'èxit de la companyia depèn del líder i que el líder ha d'estar necessàriament connectat amb la societat i perquè sembla creure que la distància i les barreres estan fetes per ser superades.
Schlegel pensa que no cal que el líder sigui millor que el seu equip. De fet, l'objectiu consisteix a envoltar-se de persones més ben preparades que el líder en determinats aspectes de la gestió, atès que el líder no és un solista, sinó un director d'orquestra, integrada per professors que cada cop aprecien més l'anomenat salari emocional que no pas l’econòmic.
La llibertat d'horari i d’iniciativa, el teletreball i la conciliació familiar, l'ambient confortable de treball i la possibilitat de progressar en plans de carrera personalitats i fets a mida, serien alguns elements d'aquesta mena de salari, cada cop més valorat per les noves generacions de professionals.
Cal, doncs, que de tant en tant el director d'orquestra tingui una xerrada amb cadascun dels instrumentistes i que tots dos interlocutors expliqui sincerament la seva visió de la vida, del món i de l'empresa i s'esforci en conciliar-les.
Tot és posar-s'hi.