Allò que sempre hem vist, que donem per fet, que segurament té una història però que se'ns fa tan quotidià, tan evident, tan associat a casa d'aquell algú estimat. Aquella cadira que no sabem posar en un context que no sigui casa els avis, els pares, els amics. Aquella figureta que té història i que de vegades no ho sabem. Aquell quadre que té un valor sentimental, tot allò que queda quan algú se'n va. Donar un valor afegit a tot això és, en gran part, la feina de l'antiquari. Entendre la història d'un objecte, d'una pintura, d'un escrit. Entendre i saber posar en valor.
La pandèmia de la covid-19 ha tornat a posar la mort -i el sentit de la mort- a l'ordre del dia. S'ha parlat del dol, d'acomiadar-nos sense poder-nos veure, de trobar-nos a faltar; s'ha parlat de tots aquells que ens han deixat, sovint amb xifres sense nom ni cara, però tot i així, se'ns han fet presents. Però què passa amb tot allò que deixen els que marxen? Què passa amb les cases, amb els objectes, amb els records. Un munt de peces queden als armaris i als prestatges i fins i tot a les butxaques; petits trossets de vida que s'han anat amuntegant formant records, regals, il·lusions. Quan algú ens deixa, també ens deixa un bon rastre a les mans. I la pandèmia certament ha tornat a posar tot això en valor, i en les antigalles, també es troben les vides.
L'augment de defuncions per la pandèmia ha tornat a posar en relleu la importància dels antiquaris. A més, com que el gruix de defuncions ha estat de gent gran, que en molts casos vivia sola o en habitatges on s'hi havia fet vida durant molts anys, queden molts objectes que la família no pot assumir del tot. És un dels moments en què els antiquaris prenen importància, ja que són els experts que valoren els objectes que en queden i els donen una nova vida o els posen en context.
El president del Gremi d'Antiquaris de Catalunya, Carles Xarrié, explica que amb la pandèmia s'ha notat aquest augment de defuncions en el negoci dels antiquaris, tot i que en menor proporció. "S'ha notat però poc, perquè la major part de la gent gran que ha mort ha estat en residències, i normalment el procés de desprendre’s de les coses acostuma a ser quan la gent allibera la casa". De totes maneres, "sí que és veritat que esperem un repunt d'aquí uns mesos, perquè també hem de tenir en compte que tot això sovint forma part d'un procés de dol, que és lent, i que les famílies, de vegades, necessiten un temps prudencial abans de desprendre's de les pertinences d'algú".
El romanticisme de les coses
Sigui com sigui, és un bon moment per posar en valor la tasca de l'antiquari. I és que entrar en un antiquari és entrar en un món vell. Vell i bell. Un eixam de pertinences que queden oblidades; que s'han perdut i retrobat, o que, simplement, no se'ls ha sabut donar valor. El món de l'antiquari és un món molt ampli i alhora necessari, perquè torna el romanticisme de les coses que han format part de vides. Recrear històries i posar en context. "Som una part molt important de recuperació del patrimoni", reivindica Xarrié.
"Esperem un repunt d'aquí uns mesos, perquè tot això sovint forma part d'un procés de dol, que és lent, i les famílies, de vegades, necessiten temps abans de desprendre's de les pertinences d'algú"
Un dic de contenció perquè allò que un dia va ser nou i modern i valorat no caigui en el forat negre del no-res. "Encara estem en pandèmia, i potser quan acabi del tot la gent començarà a desprendre’s de coses; són processos llargs, hi ha gent que li costa molt tancar pisos perquè és com tancar una vida", explica el president del gremi. Es tracta de tornar la part romàntica a allò que va formar part de la història.
Però el món de l'antiquari és, en part, un gran desconegut. Segurament molts pensem en els antiquaris com la botiga d'antigalles i coses curioses que tenim al barri; però en realitat és un món molt més ampli, i un negoci molt apreciat i buscat arreu.
De l'estudi a la subhasta
"És un mon molt ampli, cal tenir-ho present. L'antiquari no es dedica només a recol·lectar els objectes que algú no vol i vendre'ls. És una cadena molt llarga", diu Xarrié. I així és. De fet, l’Antiquari -en majúscules- es dedica a la compra, als estudis i a la venda d’objectes d’art de valor. I no només això, sinó que els situa en la història, i els dona un valor afegit. Acostumen a ser professionals amb grans estudis en Història de l'art, Literatura, Escultura o altres tipus de Belles Arts i estudis culturals. Col·leccionistes, historiadors i artistes acostumen a convergir en aquest món.
L'antiquari que segurament tenim al cap és el que s'anomena antiquari comercial. Aquest és el que es dedica a buidar pisos quan la gent els avisa i fa distribució de les antigalles, destria les peces i objectes que poden tenir un valor de les que no i classifica les troballes.
També hi ha un altre tipus d'antiquari, que és tot un món a part: les cases de subhastes. Aquestes agafen els objectes en dipòsit i els posen a la venda per subhasta, és a dir, al millor postor; i del que en treuen se'n queden una comissió. Evidentment, és un món molt estudiat i generalment refinat, de manera que hi ha subhastes de tot tipus i sectoritzades, com ara de pintura, escultura, joies, etcètera. Sovint les cases de subhastes treballen amb objectes d'alt valor, i generalment els seus principals clients són col·leccionistes.
Hi ha un altre tipus d'antiquari: les cases de subhastes, que agafen els objectes en dipòsit i els posen a la venda
I al final de tota la cadena, què hi ha? Doncs els mercats, com ara el Mercat dels Encants de Barcelona, al costat de Glòries, que ens és tan familiar. Allà hi va a parar tot el que no té massa valor o que no es pot restaurar del tot, que es reven a un preu de saldo i reaprofita. "És la part final però també és molt important, al final se li dona vida nova a un objecte", explica Xarrié.
Seguint modes
Quins són els objectes més buscats pels antiquaris? Què volen els consumidors d'aquests productes? Doncs encara que pugui semblar una antítesi, en el món de l'antiquari també se segueixen les modes. Segons explica el president del Gremi d'Antiquaris, "en certa manera el nostre negoci també segueix tendències, va a la moda. Fa un temps el que es buscava més eren les pintures, però ara es venen més coses de col·leccionisme o objectes curiosos, diferents, vintage, de caràcter divertit". Una moda per donar nous usos a pertinences de vides passades i mantenir, amb aquesta cadena, trossets d'història encara vius.