L'empresari Antoni Cañete presideix la patronal catalana Pimec des del febrer del 2021, és fundador i president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat i vicepresident de la patronal europea de pimes SME United. Al capdavant de Pimec, tanca un any de rècords en el qual ha aconseguit superar els 140.000 socis i facturar 22 milions d'euros. Ens rep a la seu de Pimec poc després de la tradicional trobada de Pimec amb els mitjans de comunicació que cada any organitza la patronal a les portes de Nadal, per fer un brindis, compartir el tancament d'any i enfocar les mires econòmiques del 2024.
Com ha tancat l'any Pimec?
Si haguéssim de fer una comparativa amb el món dels vins, on de vegades tens males anyades, justes o bones, nosaltres enguany hem tingut una anyada excel·lent. Per molts motius: des de la representació i la defensa dels interessos empresarials fins a la gestió de l'entitat.
Moltes felicitats! D'aquesta anyada excel·lent, quina fita en destaques?
N'hem aconseguit moltes certament, però hi ha una que no ha tingut repercussió ni reconeixement, però té una transcendència molt més gran de la que som capaços de veure en el curt termini. Hem aconseguit que el nostre eslògan -legislar pensant en els petits- arribi a Europa.
A l'inici del nostre mandat a Pimec vam posar tres premisses. La primera: l'activisme empresarial. És a dir, que els empresaris i les empresàries estiguin on se'ls representa i defensa, i que siguin actius en la participació. La segona: estar al pont de comandament. Si les pimes són el 99,8% de les empreses, representen el 70% de l'ocupació i el 63% del PIB, són el motor de l'economia i, per tant, han de ser allà on es prenen les decisions. I la tercera -i la que repetim a tots els governs-: s'ha de governar pensant en els petits. Fent coses perquè els petits puguin créixer i fer-se grans.
I nosaltres, a través de la patronal europea de la petita i mitjana empresa, hem aconseguit que Europa hagi anunciat i publicat una sèrie de mesures que vetllen perquè les pimes puguin créixer.
Aquest paquet de mesures és el SMI Relief Package. Què hi ha de Pimec en aquest paquet d'ajudes?
És un paquet de mesures que inclou, per exemple, que a les pimes se'ls hi ha de pagar en un termini màxim de 30 dies; que les petites i mitjanes empreses tindran en la compra pública un període més llarg per presentar-se i unes aplicacions més simples; també dota de més recursos a l'Invest EU, el Pla Juncker de finançament per a les pimes; i també crea l'alerta primerenca per poder actuar a temps, abans que tanqui una empresa i es perdin llocs de treball.
A l'altra cara de la moneda, quina fita se us ha quedat pendent d'aconseguir?
Igual que tenim veu pròpia a Catalunya i estem al pont de comandament de representació a totes les taules conjuntament amb Foment, i també tenim veu a Europa a través de la patronal SME United, a Espanya no podem dir el mateix. Hi ha una anomalia: les pimes no tenen veu pròpia al diàleg social.
Quan el president del Govern d'Espanya va venir al sopar de Pimec fa dos anys al camp del FC Barcelona, ja li vaig dir: "Fins que les petites i mitjanes empreses no tinguin veu pròpia al diàleg social espanyol, Espanya no haurà acabat la seva transició democràtica". I no és cap eslògan, té una càrrega important de profunditat
"Fins que les pimes no tinguin veu pròpia al diàleg social espanyol, Espanya no haurà acabat la seva transició democràtica"
Tenint en compte el context econòmic, el moment climàtic, la irrupció de les tecnologies... Com es presenta el 2024 per a l'empresa catalana?
Tanquem el 2023 millor del previst, amb un creixement del 2,4%. Per tant, no tanquem un mal any, gràcies al consum, que ha salvat aquestes dades.
Però el que sí que veiem per a l'any vinent és certa desacceleració. El Govern ha marcat un creixement de l'1,8% pel 2024 i el nostre departament d'estudis creu que estarem en una forquilla d'entre l'1 i l'1,5%. Dependrà d'elements exògens com els tipus d'interès o la sequera.
A Pimec esteu comparant la sequera amb la pandèmia de la covid-19 i esteu, de fet, proposant mesures semblants: ERTO, paquets d'ajudes...
Quan vam haver de parar per una situació sobrevinguda i generalitzada, tothom va entendre la necessitat d'ajudar i crear les línies ICO. S'estava aturant l'activitat econòmica per una situació conjuntural.
Doncs ara estem també davant d'una situació d'interès general que perjudica una activitat econòmica. Si la sequera implicarà que haurem de prendre unes mesures que suposaran tancar activitat econòmica, lògicament, estarem perjudicant i afeblint la nostra economia. I, per tant, aquestes mesures hauran de venir acompanyades d'ajudes a l'activitat econòmica. Si no deixem que la gent es dutxi als gimnasos, estarem perjudicant els gimnasos.
La sequera és un problema cíclic que no hem gestionat bé històricament. L'any 2008 Pimec i molts agents ja vam dir que s'havien de prendre mesures.
Però va ploure i tothom es va oblidar.
Sí, però aquesta vegada ha vingut per quedar-se. Serà cíclica, sí, però hem d'estar preparats. La sequera i l'ús de l'aigua han generat lluites i guerres al llarg de la història. És, per tant, una qüestió que requereix diàleg i consensos.
"La sequera i l'ús de l'aigua han generat lluites i guerres al llarg de la història"
Un empresari de Pimec, per posar un exemple, ha fet una gran inversió en una màquina que utilitza l'aigua com un element de producció, esperant amortitzar-la amb la seva utilització. Si la seva empresa queda condicionada a l'ús de l'aigua, no podrà produir i farà fallida. Mantenint el símil amb la covid-19, és com quan durant la pandèmia, un Nadal, els bars i restaurants van carregar les neveres per atendre les reserves d'aquells dies i se'ls va comunicar sense cap preavís grans restriccions per a la restauració. Van perdre molts diners.
Les mesures que es prenguin poden condicionar la viabilitat de moltes empreses i acabar amb molts llocs de treball. I si cau l'activitat econòmica, cau el país. Com amb la covid-19, necessitem aconseguir la vacuna de la sequera. Que no vingui; i si ve, que ens afecti el mínim possible.
Anem coixos de lideratge polític i empresarial per resoldre qüestions com la sequera o el projecte de l'aeroport de Barcelona?
Estem mancats de lideratge i també de valentia. I ambdós són molt necessaris en temps de canvi. Moltes vegades la pitjor decisió és no prendre cap decisió.
I per aquestes qüestions, necessitem diàleg i trobada de solucions, evitant les posicions extremes. Hem d'escoltar les minories, però aquestes no poden condicionar els interessos generals.
"Hem d'escoltar les minories, però aquestes no poden condicionar els interessos generals"
Com desencallaries el projecte de l'aeroport de Barcelona?
No podem mirar Catalunya com un aeroport, sinó com una àrea aeroportuària. Està clar que el de Barcelona és el principal aeroport i motor aeroportuari de Catalunya, però hem d'aprofitar el potencial de la nostra àrea aeroportuària i mirar exemples com París, Frankfurt o Londres.
És a dir, ampliar ubicacions?
Sense entrar a debatre sobre les solucions més tècniques que hi hauria per condicionar l'aeroport de Barcelona -que n'hi ha-, a Pimec creiem que hem d'ampliar el debat i emmirallar-nos amb altres àrees aeroportuàries d'Europa. Per exemple, jo quan viatjo a París, vaig a l'aeroport d'Orly, però quan vaig a Singapur via França, faig l'escala a Charles de Gaulle.
Això a Catalunya, com es tradueix?
Girona i Reus, per exemple, permeten tenir connexions per fer escales internacionals i, a través de l'AVE, estan a només 30 minuts de Barcelona. Un altre: pocs aeroports hi ha a Europa que tinguin l'extensió de terreny i la capacitat de creixement que té l'aeroport de Lleida-Alguaire. Tenint en compte, a més, la seva situació geoestratègica i logística, aquest aeroport hauria de ser logístic i convertir-se en el Memphis del sud d'Europa. L'aeroport de Memphis (Tennessee, EUA) és un aeroport de càrrega que ha generat una economia extraordinària a Memphis.
Agafem la nostra àrea aeroportuària i fem servir els nostres potencials. Aquesta és la nostra proposta, possibilista. I sap greu que el debat no s'hagi posat en aquesta esfera.
El debat, de fet, s'ha polaritzat i simplificat en dos bàndols: creixement versus sostenibilitat.
Sí, i és un reflex del que estem vivint a la nostra societat: l'antisistema, que no vol créixer, envers el creixement a qualsevol preu. I nosaltres estem fent un plantejament orientat al postcreixement.
Postcreixement?
No podem créixer com ho hem fet fins ara perquè el planeta no ho suporta. Hem de créixer per sustentar l'estat del benestar, però no de qualsevol manera. I l'eix principal d'aquest postcreixement passa per millorar la productivitat. Però no la productivitat laboral, que també, si no la productivitat dels recursos.
Traduït a l'aeroport: amb els recursos actuals, podem tenir una major productivitat i, per tant, podem tenir un creixement.
Un altre element molt vinculat a la productivitat d'un país és la fiscalitat, molt criticada darrerament per Pimec.
La fiscalitat és un dels elements de competitivitat més importants que hi ha. Però la fiscalitat que tenim avui dia no és justa i no suposa cap atractiu per a la inversió. En comptes de ser tractora és extractora.
No és justa, per exemple, perquè hi ha impostos que els paguem doblement, com l'impost de patrimoni. I no és just: mai se't sanciona dues vegades per un únic delicte. També és injusta perquè les pimes paguen més fiscalitat que cap altra dimensió d'empreses.
Com fem que passi d'extractora a tractora?
Posem d'exemple l'impost de transmissions. Quan fas un canvi de titularitat a una empresa -justament per donar-li continuïtat a aquella companyia-, amb l'impost de transmissions estem minvant la capacitat de capitalització o de fer front a les diferents inversions que requereixin els seus projectes. L'impost té una visió extractora: pretén extreure diners. Però, per què no utilitzem aquests diners com a tractor? Per què aquells diners que anirien cap a l'impost no fem que s'inverteixin en l'empresa? Es crearien més llocs de treball i s'ampliaria la facturació i, d'aquesta manera, l'administració també acabaria cobrant, després, a través de l'impost de societats.
"Estem mancats de lideratge i també de valentia; i ambdós són molt necessaris en temps de canvi"
En la configuració de la fiscalitat, entren en joc el finançament autonòmic i la competència entre comunitats.
Hem de tenir clar que les pimes no marxen de Catalunya per qüestions polítiques. Marxen buscant major competitivitat, viabilitat econòmica i millors condicions fiscals. I, òbviament, ha d'haver llibertat perquè cada empresa s'ubiqui allà on sigui més competitiva, però el més normal és que, com a empresa, la teva producció principal estigui on la teva seu fiscal.
El que reclamem des de Pimec és que tornin les empreses que han marxat, sense que això suposi cap situació discriminatòria per les que ja hi són aquí.
Com fem que tornin?
Amb una fiscalitat més justa i competitiva, i acabant amb el dúmping fiscal.