Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, des de l’octubre de 2022, és la primera dona que ha ocupat el càrrec en la història de la Generalitat. Prèviament, el juny del 2018, va ser nomenada secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea en el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Ha treballat al Tribunal de Comptes Europeu, al Banc Central Europeu, al Banc Mundial i al Banc Sabadell.
Quina lliçó s'emporta Catalunya de la recent crisi bancària de Silicon Valley Bank i els seus cops de cua internacionals?
Reconèixer que els sistemes financer i bancari per essència són fràgils. I per això és important tenir una bona regulació i sistema de resolució per a quan una entitat entra en problemes. Per a nosaltres, però, l'exposició directa dels bancs de l'Estat ha sigut mínima, gairebé insignificant, d'uns 300 milions d'euros d'exposició. El nostre sistema financer està en una situació radicalment diferent de la de la crisi financera del 2008, amb unes ràtios de liquiditat i de capital molt més elevats.
Però cal estar alerta. El que aquesta crisi ens indica és que hem d'acabar de construir la unió bancària entre els països europeus i que, per acabar-la, queda un element: un sistema de dipòsits mutualitzat comú a tots els països d'aquesta unió bancària.
I ha calat aquest missatge?
Jo crec que sí. Ha calat. La trajectòria de l'increment de tipus d'interès no és innòcua pel sistema financer, ja que, per una banda, genera majors ingressos al banc, però també fa aflorar debilitats i, per tant, episodis d'inestabilitat financera. Per tant, cal mesurar molt bé conjuntament la trajectòria dels tipus d'interès i amb quina rapidesa s'aplica aquest interès de tipus.
Quin pes té en la nostra economia el dèficit fiscal?
El debat sobre la pressió fiscal no es pot deslligar del dèficit fiscal. Partim d'un dèficit fiscal que és ingent i que és inacceptable, en un sistema injust i caduc des del 2014. I no té altre responsable que els darrers cinc anys que ha governat PSOE-PSC, que no s'ha mogut ni un dit per modificar un sistema així, que penalitza a totes les empreses catalanes, pensin el que pensin.
Què provoca aquest dèficit fiscal?
Que disposem de molts menys ingressos dels que disposaríem amb un sistema fiscal comparativament igual a altres països europeus. A partir d'aquí, la pressió fiscal a Catalunya no és la més elevada de totes les comunitats autònomes. Madrid aplica una política de gairebé de dúmping fiscal. Altres comunitats com són les forals no opten per aquesta via, sinó que reforcen els seus serveis públics, com a recolzament del seu teixit productiu. Navarra, per exemple, té una pressió fiscal més elevada que Catalunya en tots els trams de l'IRPF menys en un, i podríem trobar altres exemples en cadascun dels impostos.
"No podem demanar serveis públics amb una qualitat del Nord d'Europa amb una fiscalitat de l'Europa de l'Est"
La quantitat i qualitat dels serveis públics que ofereix un govern depèn dels ingressos que rep aquest govern. Per tant, tampoc podem demanar serveis públics amb una qualitat del nord d'Europa amb una fiscalitat de l'Europa de l'est. Aquí, evidentment, voldríem tenir màxima capacitat i autonomia per definir la nostra política fiscal, adequada a les diferents realitats i necessitats de Catalunya, però no ho tenim.
Els impostos són una arma per competir entre comunitats?
No haurien de ser-ho i no ho són en general. I tampoc ho són en molts altres territoris europeus. No crec que trobéssim cap cas a Europa on la capital d'un Estat apliqués una política similar a la de Madrid, que és una política fiscal per atraure l'activitat del seu voltant. Fan dúmping fiscal, però això també té un preu, té una translació: pot causar importants dèficits públics.
Si a Catalunya apliquéssim la mateixa política, quines conseqüències tindria?
Haver de reduir el pressupost de salut de Catalunya en un 12%, l'educació en un 24% i el de suport a la indústria un 70%. Els serveis públics es financen amb impostos i la política fiscal que segueix Madrid va en detriment d'aquests serveis públics.
"Si féssim dúmping fiscal hauríem de reduir el pressupost de salut un 12%, d'educació un 24% i el de suport a la indústria un 70%"
La competitivitat i una política de prosperitat compartida davant el benestar no ha d'anar acompanyat d'una política de dúmping fiscal. En molts casos, assoleixes major competitivitat per la via de la despesa.
En el full de ruta del Govern, els pressupostos, quins sectors s'han prioritzat?
En primer lloc, hem volgut reforçar els pilars del benestar. En salut i en educació, per exemple, hem consolidat tot aquell personal que es va incorporar durant la pandèmia. Mai com fins ara hi havia hagut tant professional sanitari i docents en el sistema com hi ha ara: 7.000 nous docents més i 4.300 més professionals de la salut, que consolidem en el sistema.
També són uns pressupostos que miren molt a la indústria. Portem massa anys sense fer política industrial. Hem de fer una política proactiva i vertical que afavoreixi el creixement de determinats sectors estratègics. Apostar per la indústria vol dir més competitivitat, millors retribucions i més vertebració territorial. En aquest sentit, també hem fet una gran planificació d'infraestructura ferroviària. Volem ser un país de trens, per a passatgers, però també per a mercaderies. I també de desenvolupament de sòl industrial, veurem polígons canviar la seva fisonomia. I esperem que això vingui acompanyat de l'aterratge de projectes importants en àmbits estratègics, com bioeconomia, bateries del cotxe elèctric...
També fem una aposta rellevant per la cultura, assumint una reclamació històrica del sector: representar l'1,5% de la despesa departamental. I ho hem pogut fer.
"Sense tecnologia no farem front al canvi climàtic"
A la nostra economia convergeixen dues principals transformacions: la tecnològica i la mediambiental. Com s'hi troba Catalunya envers aquestes dues revolucions?
Són dues transformacions que estan molt vinculades entre si: sense tecnologia no farem front al canvi climàtic. L'emissió de CO₂ provoca que aquests gasos es quedin a l'atmosfera, escalfant-la, aproximadament durant 200 anys. Per tant, necessitem tecnologia per reabsorbir aquests gasos, i també necessitem desplegar energies renovables, promoure l'autoconsum, tenir en compte nous vectors energètics, com l'hidrogen verd o el biogàs. En aquest sentit, acabem de conèixer que Catalunya han aterrat més del 30% dels recursos dels Next Generation destinats a biogas. També tenim l'oficina per l'hidrogen verd a Catalunya.
Acumulem anys de bloqueig en l'àmbit de les energies renovables, en som ben conscients. Però s'està desbloquejant. Hem de ser el Govern que desbloquegi aquesta paràlisi.
També portem uns anys de paràlisi en el desplegament d'infraestructures ferroviàries i també ara comença a caminar el major projecte de transport públic urbà del sud del país, que és el tramvia del Camp de Tarragona, que mourà uns 10 milions de persones, un format que volem aplicar a altres llocs del país.
I en l'àmbit digital?
Estem ben situats en l'àmbit digital. De fet, segons la puntuació de l'indicador europeu The Digital Economy and Society Index (DESI), si Catalunya fos un Estat, es posicionaria en cinquena posició del rànquing, després de països com Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Països Baixos. Per tant, tenim un nivell de digitalització elevat.
Quina posició ocupa Espanya?
La setena.
Quins altres fets ens indiquen aquesta bona posició de Catalunya?
També ho veiem en les inversions importants i hubs digitals de multinacionals (Cisco, Intel, Lenovo...) que aterren a Catalunya. En part, venen perquè tenim una educació superior ben enfocada a aquests reptes de digitalització, tot i que hi ha qüestions de gènere que cal millorar.
Fins quan suportarem els endarreriments del Corredor Mediterrani?
Hi ha d'haver un clam de la societat catalana, que ja ha estat, però l'hem de reforçar. És inacceptable que es produeixin aquests endarreriments amb una infraestructura cabdal en el desenvolupament de tot el continent europeu que, teòricament, és beneficiosa per l'Estat. Ara bé, aquesta situació respon a una voluntat política d'endarrerir aquesta infraestructura o intentar que no es produeixi.
Per què?
Per por. Por que es consolidi aquest eix econòmic entre Catalunya i el País Valencià. Por que es consolidi un potencial econòmic que té l'Arc Mediterrani, que seria molt important. Adif pensa i dibuixa una infraestructura radial en la qual el nucli de poder estigui al centre i, per tant, no interessa potenciar l'Arc Mediterrani. El ferrocarril és la clau de volta per millorar la competitivitat, la vertebració territorial, per assegurar un creixement econòmic sostenible i per unir fortament certs territoris.
Arribarem a veure la seva finalització, com està previst, pel 2025-2026?
Hi ha trams que estan en preparació, però hi ha infraestructures paralitzades. També de viàries, com el tram que va de Viladecavalls a Abrera, que porta 10 anys fent-se. Que responguin aquí els partits que estan al Govern espanyol per què unes infraestructures tan estratègiques estan així de paralitzades.
En l'execució dels Fons Next Generation (NGEU), també hi ha un fre per voluntat política?
Els NGEU són una oportunitat històrica, però també són un experiment i, per tant, entenem que té les seves dificultats. Però ens continua preocupant un desplegament i disseny d'aquests fons extremadament centralista. Hi ha unes convocatòries homogènies per tots els territoris de l'Estat, quan s'haurien d'adequar millor a la realitat econòmica i social de cada territori.
Malgrat l'estructura, estem aconseguint mobilitzar prou fons?
Pel que pertoca a Catalunya, som el territori de l'Estat que més fons ha mobilitzat, entorn del 50% dels fons ja estan mobilitzats en diferents convocatòries. Des que publiquem una convocatòria fins que la resolem, ho fem 2-3 mesos més ràpid que l'Estat. Ara mateix, el 92% dels municipis han rebut fons NGEU d'una forma o altra.
Hi ha principalment dues vies de recepció d'aquests fons. Una és a través d'assignacions de l'Estat, on Catalunya està obtenint el 16% d'aquests fons, i l'altra via és per convocatòries competitives, que no estan assignades, on estem obtenint entorn el 21% dels fons.
Quan s'assigna a dit...
Ens pertoca el pes poblacional, respon a qüestions d'equilibri territorial. En canvi, quan hi ha una assignació competitiva, aconseguim més: tenim projectes competitius, més preparats o madurs, que assoleixen una millor puntuació.
Si comparem l'execució d'aquests fons amb la resta del territori europeu, com ho estem fent?
No tenim la comparativa regional, però a escala nacional, l'execució no difereix molt de la de l'Estat. Els NGEU és una dinàmica nova per tots. Ara bé, és important no només executar el major volum d'aquests fons, sinó encertar en la forma en com els desplegues, assegurant majors recursos per aquells projectes més estratègics i transformadors, aquells que et permetin fer un salt endavant.
VIA Empresa celebra aquest mes d'abril el seu 10è aniversari, una data que ens convida a fer una fotografia de l'economia de fa 10 anys, una fotografia del present i, fins i tot, imaginar-nos la d'aquí a 10 anys. Quins reptes li agradaria haver assolit des de la Conselleria d'Economia, que pugui mirar amb orgull d'aquí a 10 anys?
Reptes de futur n'hi ha molts, però en destaco un de bàsic: erradicar l'abandonament escolar prematur. Un país el formen i el tiren endavant les persones, i d'aquest abandonament en deriven després moltes conseqüències: manca de mà d'obra, situacions socials que es poden enquistar.
"Hem de ser un país de trens"
En quin percentatge es troba l'abandonament escolar?
En el 16,9%, però havia estat a gairebé el 30%. S'ha reduït molt, però estem per sobre del doble de la zona euro. Això ho hem de reduir.
Com?
Per exemple, amb l'FP dual. És un àmbit que teníem endarrerit, però que estem millorant molt, impulsant nous cicles de Formació Professional Dual.
Un altre repte.
Volem que Catalunya es caracteritzi per ser un territori viu. Tenim diferents àrees metropolitanes, no només la de Barcelona. I hem de cuidar totes aquestes àrees i hem de permetre una bona connexió entre elles perquè tothom pugui viure dignament a tot el territori. Per això, hem de ser un país de trens.
També en l'àmbit de l'habitatge hem de fer molt. Ara amb l'Institut Català de Finances hem obert, com a pla estratègic, una quantitat molt important de fons que aniran destinats a promotors privats que construeixin habitatge de lloguer social.
