"Sempre havíem pensat que llançar satèl·lits a l'espai era una fita reservada als grans estats i les agències espacials. Ara, no només en tenim un, en llançarem un altre". Durant el balanç del primer any a l'espai del satèl·lit català Enxaneta, presentat a Tremp, el vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró ha anunciat la continuació de l'estratègia New Space Economy del Govern del país: el llançament d'un segon nanosatèl·lit català, el doble de gran que Enxaneta, per a la tardor de 2022.
L'actual satèl·lit català, dedicat a la connectivitat de IoT de banda estreta – NarrowBand IoT – mitjançant una xarxa 5G, va tenir un cost total d'uns 574.000 euros per a la Generalitat. Aquest segon nanosatèl·lit, que encara no té nom – ni tampoc empresa adjudicatària – serà el doble de gran, i el seu pressupost també farà un salt important: fins a 1,74 milions d'euros, en un 2022 en què els pressupostos catalans destinen més de 7 MEUR al desenvolupament de l'estratègia de la nova economia de l'espai.
Puigneró: "La nova economia digital és una aposta per la millor política social que es pot fer: que els ciutadans tinguin feina"
"L'economia de l'Espai ja és una realitat a Catalunya – afirma Puigneró – amb 56 empreses, 500 treballadors i uns 150 milions d'euros anuals". El futur del sector espacial és, a més, brillant, en tant que les previsions que manega el vicepresident situen la xifra de negoci de la indústria en quatre vegades l'actual en només un lustre. "Aquest sector econòmic – celebra el titular de Polítiques Digitals – significa un futur d'oportunitats laborals i econòmiques pel país i els seus ciutadans", en sí mateix però també per a altres sectors del país que se'n poden beneficiar.
Mitjançant iniciatives com Enxaneta, part d'un impuls de les noves indústris digitals al país, Puigneró es marca l'objectiu d'impulsar la competitivitat no només d'aquelles empreses tecnològiques que es fundin o aterrin a Catalunya, sinó de totes aquelles, de diferents branques i cadenes de valor, que se'n puguin beneficiar. El creixement econòmic i la dinamització productiva que la Generalitat veu en l'impuls del sector digital, a més, haurien de tenir, per al conseller, un efecte de trickle down cap al mercat laboral i la qualitat dels llocs de treball generats al país. "La nova economia digital és una aposta per la millor política social que es pot fer: que els ciutadans tinguin feina", afirma.
Segon el CEO i cofundador de Sateliot – l'empresa adjudicatària de la construcció i gestió d'Enxaneta – Jaume Sanpera, Catalunya entra amb projectes com Enxaneta i el seu successor en "una revolució global". La connectivitat a xarxes 5G que ofereixen els satèl·lits faciliten, com afirma Sanpera, el funcionament de dispositius tecnològics comercials – des de telèfons mòbils a vehicles connectats – en zones on fins ara no hi havia cobertura. Aquest nou abast de les connexions mòbils que ofereixen els nanosatèl·lits suposen la possibilitat, segons Puigneró, de "fer més competitives totes les indústries de les comarques". Amb la nova economia digital, celebra el vicepresident, "es pot fer realitat quelcom que no era possible a l'època industrial: que el poble més petit de Catalunya tingui l'empresa més gran del país".
Quant a la col·laboració amb les estratègies espacials impulsades des de l'Estat, Puigneró ha lamentat, de fet, les "trabes" que es van posar des de Madrid per a portar a terme l'estratègia de new space economy del la Generalitat. "No estava a l'agenda del Govern central", afirma el vicepresident, que no veu problema, ara que s'ha incorporat, a "cooperar per compartir coneixement i projectes".
El sòl des de l'espai
El primer cas d'ús d'Enxaneta, especialitzat en la connectivitat IoT, ha estat un estudi de les característiques del sòl. Mitjançant estacions de mesura d'humitat i temperatura a terrenys del Pallars Jussà, es fan lectures d'aquestes dades que s'envien al nanosatèl·lit, des d'on es poden descarregar per al seu tractament. Aquest estudi permet, segons el director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Jaume Massó, "monitorar el territori per poder modelar-lo i actuar correctament sobre ell". La cobertura global de la connexió 5G del satèl·lit permet que les estacions de mesura es puguin situar en qualsevol punt del territori, independentment de la seva cobertura mòbil – quelcom impossible sense aquest projecte. Un estudi més exhaustiu de les característiques del sòl al territori català permet, segons Massó, realitzar estudis mediambientals, donar suport als agricultors o ajudar a preveure les influències del canvi climàtic sobre el país.
Massó: "Enxaneta permet monitorar el territori per poder modelar-lo i actuar correctament sobre ell"
La "visió holística del territori" que segons el CTIO de la fundació i2Cat Sergi Figuerola permeten els nanosatèl·lits posaran les bases d'aplicacions diverses que poden arribar al conjunt de Catalunya, des de gestió de boscos o conques hidrogràfiques fins a anàlisi de conreus o fauna salvatge en zones on no arriba la connexió mòbil. Actualment, diversos departaments de la Generalitat estan estudiant, en col·laboració amb el conjunt de la cadena de valor d'Enxaneta, les possibles aplicacions de la tecnologia que cobreixin les necessitats del territori.
El segon nanosatèl·lit que s'enlairarà a la tardor, en concret, servirà per a l'anàlisi dels efectes del canvi climàtic – l'observació, per exemple, d'esdeveniments meteorològics extrems i les seves conseqüències. La capacitat del nou projecte català exigirà, com ha apuntat el director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Ignasi Ribas, l'ampliació de l'estació del Montsec amb una nova antena capaç de donar resposta a les necessitats de trànsit de les dades captades, que per ara, en el cas d'Enxaneta, són "més modestes". L'estació de control de l'Enxaneta i els futurs satèl·lits serà, de fet, "l'embrió d'un futur teleport" català des d'on es puguin gestionar el conjunt dels projectes de l'estratègia d'economia de l'espai de les administracions del país.