Dins de les múltiples funcions que defineixen el marc legal de la Unió Europea, una de les prioritats consisteix en la defensa del sistema financer de tots els estats membres i del mercat intern. Una de les vies que l’organisme té per evitar aquestes amenaces és la llista de tercers països amb jurisdiccions d’alt risc, que assenyala aquells estats que es considera que presenten “deficiències estratègiques” en el blanqueig de capital o en el finançament d’organitzacions terroristes. Aquest llistat es renova cada cert temps en funció dels canvis que s’hagin produït en cadascun dels estats assenyalats, i l’actualització més recent s’ha produït aquest 10 de juny, en què la UE ha incorporat deu nous països al llistat (Algèria, Angola, Costa d’Ivori, Kenya, Laos, Líban, Mònaco, Namíbia, Nepal i Veneçuela) i n’ha retirat vuit (Barbados, Gibraltar, Jamaica, Panamà, les Filipines, Senegal, Uganda i els Emirats Àrabs Units).
El llistat de la UE no surt del no-res, sinó que es basa en bona part en les valoracions del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), un organisme conformat per 40 països d’arreu del món amb seu a París que s’encarrega de monitorar el finançament de terrorisme i el blanqueig de capital al món. A través de la coordinació internacional, el GAFI ha establert una sèrie d’estàndards que tot país hauria de seguir per combatre aquests dos fenòmens, així com una guia de recomanacions per implementar aquestes pràctiques. L’entitat treballa amb dues metodologies per avaluar si els països compleixen amb les recomanacions, una de 2013 i una de 2022, que són les que es fan servir per avaluar el seu rendiment i valorar si cal incloure’ls o retirar-los de les llistes de seguiment.
Aquestes avaluacions es duen a terme en una sèrie de reunions trianuals a la seu del GAFI a París, en què els països membres valoren els resultats i decideixen quins moviments fer. Fruit d’aquestes converses sorgeixen dues llistes, la de jurisdiccions d’alt risc subjectes a una demanda d’intervenció (denominada comunament com la “llista negra”), i la de jurisdiccions sota monitoratge creixent (anomenada “llista grisa”). És aquesta selecció la que la UE fa servir per decidir quins estats incloure en la seva llista pròpia, tot i que en alguns casos la classificació europea exigeix un grau de garanties més elevat, o bé una interlocució en primera persona, per retirar països que ja no formen part dels llistats del GAFI.
La darrera actualització d’aquests dos llistats es va dur a terme el febrer de 2025 i aquests són els països que en formen part:
La llista negra mira cap a l'Àsia...
Els països considerats jurisdiccions d’alt risc són aquells que el GAFI considera un problema major i als quals demana una resposta contundent, fins al punt de reclamar als altres estats la implementació de contramesures per protegir el sistema financer internacional. L’edició més recent del llistat inclou tres països: Corea del Nord, Iran i Myanmar.
El cas de la República Popular Democràtica de Corea és un dels més que més temps arrossega el GAFI. Segons comunica l’entitat, l’estat governat per Kim Jong-un no ha donat resposta ni ha mostrat intenció de solucionar les “deficiències significatives” que mostra, que suposen una “amenaça seriosa” pel seu desenvolupament “il·lícit” d’armes de destrucció massiva. És per aquesta raó que, des del 2011, el GAFI demana a tota la resta de països la implementació de sancions financeres, la fi de qualsevol correspondència amb entitats bancàries nord-coreanes, el tancament de qualsevol subsidiària que aquests bancs puguin tenir a altres estats i la limitació de les relacions comercials i financeres amb persones del país.
Amb tot, des del Grup d’Acció Financera Internacional es lamenten que el país asiàtic ha aconseguit incrementar la seva connexió amb el sistema financer global, principalment a través d’empreses pantalla, empreses conjuntes i estructures de propietat opaques i complexes. És per tot això que des del GAFI demanen, a més a més de les sancions i restriccions abans citades, també un augment de la vigilància per intentar detectar i neutralitzar aquests intents de Corea del Nord per infiltrar-se a l’economia mundial.
Corea del Nord ha aconseguit connectar amb el sistema financer internacional amb empreses pantalla i altres estratègies
El segon país que forma part de la llista negra del GAFI és l’Iran, amb el qual inicialment hi hagué unes interlocucions més cordials que en el cas nord-coreà. El 2016, el país persa va comprometre’s a aplicar una sèrie de mesures per atacar les deficiències estratègiques que l’entitat havia detectat en el seu sistema financer. La resposta inicial va ser positiva, i l’Iran va posar en marxa mesures com un règim de declaració de diners en efectiu, va aprovar una sèrie d’esmenes proposades pel GAFI a les lleis contra el finançament terrorista i contra el blanqueig de capital i va adoptar l’antiblanqueig de capital per llei.
Tanmateix, la data d’expiració de termini, fixada per al gener de 2018, va superar-se sense una resposta completa a les demandes del GAFI. El febrer de 2020, l’Iran encara no havia “criminalitzat degudament” el finançament del terrorisme, no havia identificat i congelat els béns de grups terroristes seguint les indicacions del Consell de Seguretat de l’ONU, ni tampoc havia demostrat com les autoritats identifiquen i sancionen proveïdors de serveis de transferència de diners no regulats.
Les principals mancances de l'Iran que identifica el GAFI es vinculen a la poca contundència contra grups terroristes
És per aquestes raons que el GAFI ha decidit mantenir l’Iran a la llista negra fins que el país no acati les Convencions de Palerm i de Finançament Terrorista, que defensen la implementació de les mesures proposades pel GAFI. En aquest cas, l’entitat encara no ha demanat contramesures econòmiques específiques per part de la resta de països com sí que succeeix amb Corea del Nord, però sí que alerta la comunitat internacional d’estar preparada per fer-ho si així es considera convenient.
Finalment, el darrer país del llistat és Myanmar, estat que, per calendari i intencionalitat, és el menys amenaçat dels tres. En el seu cas, l'estat sud-asiàtic va comprometre's a complir amb les recomanacions impulsades pel GAFI el febrer de 2020, però de la mateixa manera que ha succeït amb l'Iran, no va aconseguir complir amb el termini imposat, que va expirar el setembre de 2021. Davant la manca d'avenços, l'entitat va demanar als estats aliats un increment en el monitoratge de les activitats comercials amb institucions financeres de Myanmar. La situació pot intensificar-se ben aviat, ja que el GAFI va donar termini fins aquest mes de juny de 2025 per avançar en la implementació de les reformes, sota l'amenaça d'impulsar noves contramesures econòmiques.
Malgrat la lentitud que ha demostrat l'antiga Birmània, des del GAFI reconeixen que el país ha progressat recentment en la imposició de sancions financeres davant d'intents de finançar activitats no lícites. Tanmateix, encara queda molta feina per fer: l'organisme enumera fins a cinc mesures pendents, entre les quals destaquen demostracions de les investigacions que s'estan fent per investigar i perseguir els intents de blanqueig de capital o bé per congelar i confiscar béns emprats en tasques criminals. El Grup també subratlla la manca de cooperació internacional que Myanmar ofereix en les investigacions transnacionals.
... I la llista grisa també té països europeus
El segon nivell d'amenaça per al sistema financer internacional s'identifica en els països que formen part de la llista grisa, és a dir, aquells que no es troben en una situació tan greu com Corea del Nord, l'Iran i Myanmar, però que també presenten deficiències estratègiques que el GAFI monitora activament. En la darrera actualització, aquest llistat comptava de 25 països, la totalitat dels quals s'ha compromès a resoldre els problemes identificats per l'entitat.
Dins d'aquest llistat, Europa aporta tres països: Bulgària, Croàcia i Mònaco, els dos primers membres de ple dret de la Unió Europea. En el cas del país búlgar, des del GAFI assenyalen que l'estat ha anat fent petites millores, destacant-ne l'esforç per mantenir actualitzada la informació de propietat de les organitzacions sense ànim de lucre que són més vulnerables a caure en el finançament terrorista. Entre les millores pendents, sobresurten la millora de les investigacions i persecucions dels diferents tipus de blanqueig de capital i assegurar l'habilitat d'executar investigacions de finançament paral·lel en totes les investigacions terroristes. Per la seva banda, Croàcia es troba a la rampa de sortida del llistat, ja que el GAFI va considerar en la darrera reunió que el país ja havia completat el pla d'accions i garanties proposat per l'entitat. Finalment, el principat monegasc ha demostrat “avenços significatius” des que va començar a aplicar les mesures demanades per l'organisme el desembre de 2022, especialment pel que respecte a la detecció de finançament terrorista a través de la implementació de sancions financeres i d'una supervisió basada en el risc de les ONG.
Bulgària, Croàcia i Mònaco són els únics països europeus que es troben en monitoratge per part del GAFI
Amb tot, el continent que més països aporta al llistat és Àfrica, amb un total de 14: Algèria, Angola, Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Kenya, Mali, Moçambic, Namíbia, Nigèria, la República Democràtica del Congo, Sud-àfrica, Sudan del Sud i Tanzània. El cas geogràfic més pròxim, que és Algèria, és també un dels que ha mostrat més predisposició per sortir del llistat, amb un “compromís d'alt nivell polític” l'octubre de 2024 que ja ha implementat millores que han millorat l'efectivitat de les investigacions de blanqueig de diners. L'Àsia aporta sis altres països a la llista grisa (el Iemen, Laos, Líban, el Nepal, Síria i Vietnam), mentre que Amèrica la tanca amb la presència d'Haití i Veneçuela.