“Si el Corredor Mediterrani finalment és un èxit, ha estat gràcies al lideratge dels països valencians, a qui els catalans sempre hem fet costat”. En representació de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre fa temps que reclama a les administracions públiques tenir en compte la vertebració econòmica que representa el Corredor per a Catalunya, però també per a Espanya i Europa. Aquest dimarts ho ha tornat a fer en una trobada empresarial que ha servit per reivindicar, novament, la importància d’aquesta infraestructura, així com per fer una radiografia de les obres que s'estan executant en l’actualitat: “Ens hem queixat reiteradament”, ha apuntat el president de la patronal.
Les positives conseqüències d'un Corredor operatiu
Les dades expliquen millor que ningú el motiu d’aquest reclam: el Corredor comportaria un increment en el PIB estatal del 2,5% en termes anuals, crearia més de 15.000 llocs de treball i es calcula que per cada euro invertit en el Corredor hi hauria un retorn de tres i mig. Tanmateix, per Sánchez-Llibre hi ha una dada que destaca entre totes: “Quan el Corredor sigui una realitat, comptarem amb empreses més eficients, que tindran una reducció de costos significatius en l’àmbit de la logística i una reducció de temps en el transport de mercaderies. Les nostres companyies seran més competitives, des de Foment hem calculat que el Corredor podria comportar un increment del 4% de la seva productivitat”, ha dit.
Així, l’estadística de la productivitat és un dels grans motius que porten la patronal catalana a reclamar els avenços -i lamentar els retards- del Corredor: “Hem d’encoratjar les administracions públiques per mantenir el pols i fer que el Corredor Mediterrani sigui una realitat. Prou desgràcia hem tingut els empresaris catalans i valencians, ens mereixem la posada en marxa d’un Corredor que actualment està desatès”, ha afegit Sánchez-Llibre, qui ha compartit espai de debat amb la vicepresidenta de la patronal, Mar Alarcón, vicepresidenta de l’Associació Valenciana Empresarial (AVE), Agnès Noguera, i l’especialista ferroviari del moviment #QuieroCorredor, Xavier Lluch.
Sánchez-Llibre: "Les nostres companyies seran més competitives, des de Foment hem calculat que el Corredor podria comportar un increment del 4% de la seva productivitat”
Segons dades actualitzades el mes de juliol pel moviment #QuieroCorredor, el 100% de la infraestructura està en fase d’estudi, però només el 36% està en servei. Les obres han passat del 45% el 2016 al 76% el 2025, unes dades pròximes al 83% que va xifrar recentment el ministre de Transports, Óscar Puente, qui va precisar que des del 2018 s'han executat obres en la infraestructura per valor de 5.000 milions d'euros, s'han adjudicat per valor de 6.000 milions i s'han licitat per més de 8.000 milions. Durant el 2024, es van executar obres per valor de 1.300 milions d'euros.
Radiografia de les obres actuals
Durant l’acte celebrat a Foment, Lluch ha dut a terme una profunda anàlisi de l’estat actual de la infraestructura. “El Corredor Mediterrani és un instrument que probablement mai estarà acabat del tot, però el 2030 esperem comptar amb una infraestructura bàsica en funcionament”, ha matisat. Abans d’entrar en detall i mencionar els retards que pateix la infraestructura, segons l’expert, “molt més importants que els avenços”, Lluch ha destacat el paper clau del Corredor com a mitjà “molt més sostenible” i essencial per descongestionar les carreteres.
D’una banda, es preveu que les obres per fer el salt d’ample ibèric a internacional entre el territori català amb el valencià a través de Tarragona i Castelló finalitzin el 2027. De l’altra banda, les obres a l’estació intermodal de la Llagosta es troben en la seva fase final, i podria entrar en funcionament “durant el primer trimestre de l’any vinent”, ha apuntat Lluch. Quant a les obres de la Sagrera, “no tenen data de finalització”, però l’estació progressivament comença a oferir suport per descongestionar Sants. “Avancem, però amb retards”, ha resumit l’expert ferroviari qui ha manifestat la necessitat de “donar garanties que en una determinada data el Corredor estarà operatiu i permeti el traspàs de mercaderies i passatgers de la carretera al ferrocarril”.
Lluch: “El Corredor Mediterrani és un instrument que probablement mai estarà acabat del tot"
Lluch ha assegurat que hi pot haver problemes de circulació a Sant Vicenç de Calders i a Vilaseca, on els trens hauran de circular en via única, fet que limita la capacitat del corredor i també entre Castellbisbal i la frontera, on només hi ha tres punts d’avançament i es pretén que hi passi un gran volum de trànsit de combois de passatgers i mercaderies. “Difícilment es pot fer, hi ha un perill de saturació a curt termini”, ha afirmat. A més, el tècnic ha lamentat que no s’estigui preveient que a Portbou també hi hagués ample internacional per arribar amb més vies a la frontera i donar més flexibilitat a l’últim tram del corredor.
Transport de mercaderies, passatgers i "cultures"
Mentre l'expert ferroviari ha destacat la importància que té la infraestructura en l’àmbit de les mercaderies, que actualment compta amb una quota ferroviària del 3,6% i aspira a un 10% de cara a 2030 -una quota que continuarà sent baixa si la comparem amb la mitjana europea, que voreja el 18%-, Agnès Noguera ha destacat que el Corredor no només transporta mercaderies i persones, sinó que també transporta “cultures”. “Això fa que la importància del Corredor sigui molt més gran respecte a la que ara mateix se li està donant”, ha apuntat la vicepresidenta de l'Associació Valenciana Empresarial (AVE).
És segurament aquest transport de cultures un dels impulsors de la innovació que s’espera que floreixi al llarg dels 1.070 quilòmetres de la franja mediterrània, una vegada estigui operativa la infraestructura, tal com ha apuntat Alarcón en la seva intervenció. La vicepresidenta de Foment ha alertat que amb els retards que pateix el Corredor Mediterrani “es posa en perill la fiabilitat de l’empresari envers la infraestructura”: “Si el projecte del Corredor fos una startup, no aixecaria finançament, estaria totalment eliminat de la lliga”, ha dit Alarcón.
La vicepresidenta de Foment ha destacat el hub tecnològic de Barcelona i la consegüent falta de talent que afronta, un repte que amb un Corredor operatiu seria molt més senzill d’afrontar. “Amb aquesta infraestructura aconseguiríem que qualsevol investigador de qualsevol ciutat estigués millor connectat”, ha afegit, sense deixar de reflexionar en clau europea: “Amsterdam competeix a escala emprenedora amb Barcelona, i nosaltres creixem molt més en nombre d’empreses emergents, però la capital holandesa és capaç d’atreure més de cent seus de grans empreses europees cada any, i nosaltres no”.
El pròxim 20 de novembre se celebrarà a València el 8è Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani
Alarcón no només ha atribuït aquest fenomen a “motius tributaris”, sinó que també ho ha fet a la diferència que existeix entre ambdós territoris quant a les seves infraestructures. “Amsterdam compta amb un corredor amb Rotterdam, fet que converteix la ciutat en un territori pioner”, ha dit, encoratjant el potencial espanyol: “Si Espanya té les millors connexions de 5G, perquè no pot tenir les millors connexions físiques?”, ha preguntat.
En el seu torn, Noguera ha subratllat el paper del Corredor com a “element de vertebració de tot l’Arc Mediterrani”, ja que es troba dins dels fonaments europeus de connexió entre territoris de la Unió Europea i de la lliure circulació de mercaderies i passatgers. L’empresària, a més, és optimista: “Amb el moviment #QuieroCorredor hem aconseguit la unió d’empresaris de tot el Mediterrani i de gran part de l’estat espanyol. Hem creat consciència social des del món empresarial, tota una fita si tenim en compte que la societat i l’àmbit empresarial moltes vegades es troben d'esquena”, ha dit, fent una crida a participar en el 8è Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani que se celebrarà el pròxim 20 de novembre a València. “Des de Catalunya, omplirem els busos que facin falta per anar-hi”, ha conclòs Sánchez-Llibre.