• Economia
  • El 'Laberint de retards' arriba a Barcelona per reivindicar el Corredor Mediterrani

El 'Laberint de retards' arriba a Barcelona per reivindicar el Corredor Mediterrani

Impulsada pel moviment '#VullCorredor', la instal·lació pretén donar a conèixer la importància que té la infraestructura ferroviària per a l'Arc Mediterrani

#VullCorredor impulsa el 'Laberint de retards', que ha arribat avui a Barcelona | Cedida
#VullCorredor impulsa el 'Laberint de retards', que ha arribat avui a Barcelona | Cedida
David Lombrana VIA Empresa
Periodista
Barcelona
07 de Juliol de 2023
Act. 07 de Juliol de 2023

El Corredor Mediterrani, que ja té el 100% de les obres planificades, connectarà la frontera francesa fins a Algesires, unint ciutats com Barcelona, València, Alacant o Màlaga. La infraestructura, que permetrà realitzar viatges amb més freqüència, fet que generarà un impacte positiu a l’economia dels territoris pels quals passarà, s’afegirà a una xarxa transeuropea de 3.500 quilòmetres que concentra el 54% dels habitants d’Europa. Una aposta molt interessant per a la capital catalana, que es veurà beneficiada en els àmbits del turisme i de l’ocupació. Però, quan arribarà?

 

Aquesta és la principal pregunta que es planteja l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), que el 2016 va impulsar el moviment #VullCorredor amb la finalitat de revisar semestralment l’estat de les obres de la infraestructura. “Vam començar aquest moviment perquè hi havia una anomalia que no enteníem: com pot ser que la segona i la tercera ciutat de l’Estat no estiguessin connectades en l’alta velocitat, sent Espanya el país que més quilòmetres d’alta velocitat té després de la Xina?”, ha apuntat Diego Lorente, director general de l’AVE.

El Corredor Mediterrani s’afegirà a una xarxa transeuropea de 3.500 quilòmetres que concentra el 54% dels habitants d’Europa

Conscienciar l’Arc Mediterrani amb un laberint

Enguany, el moviment impulsat per l’AVE viatja per les principals ciutats que formen part del Corredor Mediterrani, conscienciant els ciutadans de la seva importància i dels retards que està patint mitjançant el Laberint de retards, una instal·lació situada a la Plaça de la Universitat que disposa de més de 140 metres quadrats i que té la finalitat de donar a conèixer la importància que té la infraestructura ferroviària en els àmbits de competitivitat, cohesió i sostenibilitat, entre d’altres.

 

#VullCorredor equipara la magnitud del Corredor Mediterrani amb un laberint, en disposar d’una envergadura “tan gran i amb tants entroncaments, ramificacions i obres sense sortida”. Després d’iniciar el seu trajecte a la ciutat de Cartagena i de fer una segona parada a Antequera, el laberint continua el seu viatge per les diferents ciutats de l’Arc Mediterrani arribant avui a la capital catalana, on romandrà fins al diumenge 9 de juliol. El seu pròxim destí serà Alacant, previst per la setmana vinent.

“Volem reivindicar d’una vegada per totes que volem el corredor mediterrani”, ha manifestat per la seva part el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, qui ha afegit que “és incomprensible i lamentable que una part important dels territoris espanyols com són Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia no estiguin connectats a través de la via ferroviària”. 

En aquest sentit, Lorente ha posat èmfasi en el paper que juga l’Arc Mediterrani a l’Estat, ja que engloba gairebé el 50% del PIB, el 50% de les exportacions, el 63% del tràfic marítim portuari i suposa el 50% d’atracció dels turistes estrangers. Amb el turisme i les exportacions com a "dues activitats fonamentals”, el director general de l’AVE ha exposat la necessitat de disposar “d’un tren que connecti les nostres mercaderies amb els ports i els centres de producció, i un tren que permeti als turistes viatjar pel corredor”.

L'Arc Mediterrani engloba gairebé el 50% del PIB, el 50% de les exportacions i el 63% del tràfic marítim portuari

Doble plataforma i doble via

El Corredor Mediterrani suposarà un avenç no només per la connexió a escala europea, també perquè juga un paper clau en l’àmbit estatal. Actualment, totes les línies parteixen del centre del territori espanyol, i la nova infraestructura permetrà evolucionar d’una xarxa ferroviària radial a una circular, “més completa, eficaç i justa”.

La infraestructura disposarà d’una doble plataforma per tal que viatgers i mercaderies viatgin en vies diferents, afavorint la seva eficiència mitjançant una doble via d’ample internacional (una via de 1.435 mm d’ample) que permetrà una connexió a Europa sense transbords, substituint l’ample ibèric (1.668 mm), que alenteix la comunicació amb la frontera. 

El plantejament de Foment: “Construir futur” 

Sánchez-Llibre ha assenyalat la necessitat de “construir futur” i, per aconseguir-ho, “és necessari consens, diàleg i reivindicar, convèncer i buscar la complicitat de l’administració de l’Estat perquè d’una vegada per totes s’acabin els incompliments i els retards, i es posi en marxa el Corredor Mediterrani, fent una realitat aquests 15 anys d’incompliments”. Per la seva banda, Lorente ha afegit que “quan els empresaris s’uneixen i la societat civil es mou, els polítics no tenen més remei que fer costat”.