L'Agència Tributàriia de Catalunya fa aflorar 338,5 milions d'euros, la xifra més alta des de que el Pla de prevenció i reducció de frau fiscal va entrar en vigència, l'any 2015. Aquesta xifra suposa un augment en termes interanuals del 55%, després d'un 2020 en què també es va superar la recaptació històrica del programa, amb un aflorament d'uns 219 milions d'euros. Amb aquest nou exercici tancat, el Pla ha descobert en els seus sis anys d'activitat un frau fiscal d'uns 1.500 milions d'euros.
Les dades publicades pel departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat apuntant cap a un import mitjà de les actuacions d'uns 6.396 milions d'euros, també la més elevada de la sèrie històrica. L'impost de successions i donacions va concentrar la xifra més alta de fraus descoberts, fins a un 43%, amb un 30% aflorat sobre l'impost de patrimoni i fins a un 26% sobre les transmissions patrimonials i actes jurídics documentals.
En total, l'agència va portar a terme unes 52.913 actuacions de recaptació, gestió i inspecció fiscal, un augment en termes interanuals de l'11%. La majoria del capital aixecat va provenir de les actuacions d'inspecció, unes activitats que van detectar el 65% del total de les activitats fraudulentes, fins a 220 milions d'euros –un augment si es compara amb el 2020 del 76–, mentre que la gestió tributària en va destapar uns 107 MEUR; amb els 11 milions d'euros restants corresponents a la recaptació de tributs.
Tot i ser la que més diners va aixecar, la inspecció fiscal va ser l'activitat menys comuna de l'ATC durant l'exercici, amb només un 3% de les més de 50.000 intervencions de l'ens. La majoria van ser de gestió tributària –fins al 74%, més de 39.000– mentre que les de recaptació van suposar menys d'una quarta part del total. En aquest últim cas, a més, l'ATC ha recuperat molts dels procediments administratius que es van interrompre durant els primers mesos de la pandèmia.
La secretària d'Hisenda del departament dirigit per Jaume Giró, Marta Espasa, ha destacat també els grans esforços qe s'han fet per detectar el frau procedent de canvis de residència ficticis tant a altres territoris de l'Estat com a països estrangers amb menors càrregues impositives. Durant el 2021, l'agència va fer aflorar uns 28,72 milions d'euros procedents d'aquestes pràctiques; mentre que pel que fa al control de béns a l'estranger va destapar uns 22,1 milions d'euros en estat fraudulent.
Segons el titular d'Economia, el frau fiscal és un "comportament reprobable" que "mereix el menyspreu més gran". Giró ha promès posar "tots els mitjans que calgui" mentre ocupi la seva cartera per lluitar contra aquesta pràctica, però també per facilitar el pagament i el cobrament de taxes. Segons ha argumentat el conseller, "pagar un tribut ha de ser més senzill que qualsevol pagament per internet". Giró, a més, ha demanat a la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, el trasllat a les administracions catalanes de la gestió de l'impost de la nova Llei de Residus que substituirà el tribut que ja estava actiu a Catalunya.
Per la seva banda, Espasa ha valorat la tasca de l'Agència Tributària durant el 2021, tot subratllant el màxim històric en recaptació que ha assolit l'entitat. Tot i que la secretària ha declinat fer previsions concretes per al 2022, sí que es marca l'objectiu que "no hi hagi frau fiscal"; i des del departament es marca la tasca de "reforçar totes les mesures de prevenció" per ajudar a eliminar aquesta pràctica. En aquest sentit, ha anunciat que l'ATC incorporarà 20 nous inspectors i fins a 120 persones al seu cos tècnic de gestió tributària durant el present exercici.