Les persones treballadores autònomes són una peça clau de l’economia catalana: generen ocupació, innoven i donen resposta a necessitats que canvien cada dia. L’informe anual del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ens ofereix una radiografia única d’aquest col·lectiu, amb dades que ens ajuden a entendre la seva realitat, els reptes que afronta i les propostes d’actuació. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), el nombre de persones que treballen per compte propi a Catalunya s’ha reduït un 6,6% respecte a l’any anterior. Tot i això, segons les dades d’afiliacions al RETA, aquestes han augmentat un 1,3%, amb 567.235 persones registrades a finals de 2024, fet que mostra la complexitat d’interpretar la realitat d’aquest univers laboral.
El col·lectiu és divers i heterogeni, inclou des de la persona física, l’autònom econòmicament dependent (TRADE), socis de cooperatives i societats col·lectives, entre altres. Es planteja, doncs, la necessitat de disposar de dades de cadascun dels col·lectius, atès que tenen necessitats diferents. Un dels col·lectius que ha guanyat pes en el 2024 és el d’autònoms estrangers, amb un increment del 7,8%. Pel que fa a les dones, tot i tenir un lleuger increment en afiliacions, tenen un pes encara baix en el col·lectiu (36,6%), especialment si es compara amb el del conjunt de l’ocupació, que està prop de la paritat.
Les dades sectorials mostren canvis significatius: davallen activitats com l’agricultura i la indústria, mentre que els serveis guanyen pes. No obstant això, les dades indiquen diferències significatives entre territoris, condicionades especialment per la presència d’un sector productiu o un altre.
El capítol de les pensions és un altre indicador que s’ha analitzat: les persones treballadores autònomes continuen percebent un 37% menys d’import que les assalariades. A més, la bretxa de gènere és molt clara: les dones cobren un 27,7% menys de pensió que els homes. La reforma del sistema de cotització del RETA va comportar un increment de bases de cotització, tot i que el 2024 s’ha tornat a incrementar el col·lectiu que cotitza per la base mínima. Malgrat això, aquest increment encara no s’ha traduït en la millora de les pensions, ja que la de jubilació té molt de pes.
Les dones autònomes cobren un 27,7% menys de pensió que els homes
Altres dades que es repeteixen respecte d’anys anteriors, tot i les millores introduïdes, són les dificultats d’accés a la prestació per cessament d’activitat -només 4 de cada 10 sol·licituds són acceptades-. Malgrat tot, el nombre de prestacions en vigor ha crescut prop d’un 30%, fins a 1.148, un indicador que mostra una mica més d’ús.
Finalment, l’informe posa sobre la taula altres aspectes qualitatius cada cop més rellevants com la digitalització que ha impulsat els fons Next Generation i el Kit Digital, tot i que encara no es disposa de prou dades per a una valoració completa. Entre les 87 recomanacions que formula el CTESC en l’informe, en destaquen algunes de gran impacte per a la vida quotidiana dels autònoms:
- Facilitar l’accés de la compra pública a diferents tipologies d’empreses, per tal de fomentar i consolidar el treball autònom.
- Millorar el sistema de prestacions socials, amb un enfocament que faciliti realment l’accés i la protecció.
- Revisar i simplificar els procediments administratius, perquè l’autònom pugui dedicar més temps al negoci i menys a la burocràcia.
- Facilitar el finançament i els ajuts, clau per consolidar projectes i encarar la innovació.
- Impulsar mesures d’igualtat de gènere que corregeixin les desigualtats en pensions i carreres de cotització.
- Donar suport a la digitalització i la viabilitat dels projectes, amb eines concretes que permetin avançar en competitivitat i sostenibilitat.
- Millorar la governança i el seguiment de les polítiques públiques per garantir que les mesures responen a les necessitats reals del col·lectiu.
La importància de l’informe no rau només en les dades que aporta, sinó també en el fet que ofereix un seguiment anual i sistemàtic del treball autònom, integrant fonts diferents i contrastant-les. Tot i la mancança d’algunes dades, aquesta mirada permet veure l’evolució en el temps, identificar tendències i detectar reptes emergents.
I sobretot, el valor del document és que està elaborat pel CTESC, un òrgan públic, de caràcter consultiu i d’assessorament del Govern, que integra les principals organitzacions sindicals, patronals, del sector agrari, maritimopesquer i de l’economia social, a més d’experts independents. És un espai de diàleg i consens, i això dona solidesa a les conclusions: no són la visió d’una sola organització, sinó el fruit del contrast entre agents amb interessos diversos.
En un moment en què el treball autònom continua sent essencial per a l’economia catalana, disposar d’aquesta radiografia anual és fonamental. Més enllà de les dades, hi reconeixem la realitat que vivim dia a dia: la necessitat de menys burocràcia, d’una protecció social més eficaç i d’un suport real a la viabilitat dels projectes.
Que aquestes conclusions i recomanacions siguin fruit del consens entre agents socials i econòmics reforça encara més el missatge: tots coincidim en el fet que cal cuidar i enfortir el treball autònom. El pas següent és que aquest consens es tradueixi en polítiques públiques que garanteixin que les persones treballadores autònomes puguin desenvolupar la seva activitat, tot mirant el futur amb dignitat i confiança. Perquè un país que cuida els seus autònoms és un país que genera riquesa, garanteix cohesió territorial i manté el valor econòmic arrelat al territori.