El Banc d'Espanya calcula que entre el 2022 i el 2025 hi ha un dèficit de 600.000 habitatges nous a tot l'Estat, segons es desprèn de l'informe El mercat de l'habitatge a Espanya: evolució recent, riscos i problemes d'accessibilitat. Concretament, xifra la manca d'oferta en 375.000 unitats entre 2022 i 2023 i les projeccions per a aquest any i el 2025 apunten un dèficit addicional de 225.000 habitatges més. L'organisme assenyala que aquest dèficit és "particularment intens" a les comunitats on hi ha més creixement de població i més activitat turística i que la nova oferta podria satisfer fins al 40% de la demanda potencial, un percentatge que es reduiria a un rang del 25%- 30% en el cas de Catalunya i el País Valencià, entre d'altres.
L'informe recorda que la xifra d'habitatges nous acabats es va acabar de forma "abrupta" després de la crisi immobiliària iniciada el 2008 i que va comportar un excés d'habitatges en relació amb la formació de llars. Així, si entre 2006 i 2008 es va assolir un màxim de 650.000 habitatges anuals i es va passar a un mínim de 45.000 unitats el 2016. Des d'aleshores, el mercat ha experimentat una lenta recuperació fins a estabilitzar-se en les 90.000 unitats anuals a partir del 2021.
L'organisme assenyala que aquest dèficit és "particularment intens" a les comunitats on hi ha més creixement de població i més activitat turística
"Aquesta quantitat està significativament per sota de la creació neta de llars al 2022 i 2023, un fet inèdit en la història del mercat immobiliari espanyol, en què tradicionalment l'oferta bruta d'habitatge nou ha crescut més que la formació de llars", afegeix el Banc d'Espanya.
L'organisme presidit per Pablo Hernández de Cos també apunta que "l'escàs dinamisme" de l'oferta d'habitatge en comparació amb la "robustesa" de la demanda ha fet augmentar els preus de compravenda i de lloguer. Tot i així, assegura que la mobilització del mercat de segona mà ha sigut "fonamental" per absorbir part de la forta demanda i limitar l'escalada de preus.
"L'escàs dinamisme" de l'oferta d'habitatge en comparació amb la "robustesa" de la demanda ha fet augmentar els preus de compravenda i de lloguer
D'altra banda, assenyala que els factors que han frenat l'habitatge nou han estat l'escassetat de sòl i de mà d'obra, l'augment dels costos de producció i les dificultats per a l'adquisició i desenvolupament dels sòls. A més, també cita la reduïda capacitat de rehabilitació, la falta d'adequació dels habitatges buits a les preferències actuals de les llars, la "incertesa" reguladora i l'auge del lloguer vacacional o de temporada.
Sobre aquests darrers, constata que ha contribuït a la reducció de l'habitatge de lloguer disponible per a ús residencial tot i que molt desigual per zones geogràfiques. En aquest sentit, assegura que el lloguer vacacional té un pes modest, amb una ràtio estimada de l'1,8% del total d'habitatges, tot i que suposa prop del 10% del total en el mercat de lloguer.
Pel que fa a la falta d'adequació dels habitatges a les preferències actuals de les llars, el Banc d'Espanya diu que hi ha un estoc d'habitatges nous de fins a 650.000 unitats el 2009, que es van reduir fins a les 450.000 el 2018. Aquesta dada, però, s'ha mantingut tot i el repunt de la demanda.