El preu dels lloguers a la ciutat de Barcelona baixaria un 8,7% amb l'aplicació combinada dels índexs català i estatal, segons un informe de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) de la Generalitat. L'estudi analitza la combinació dels índexs a 17.000 habitatges, i s'ha fet amb la voluntat d'analitzar l'efecte conjunt que tindrien, ja que actualment només s'aplica l'estatal.
En concret, l'aplicació del barem estatal produiria una disminució del 4,8% del preu a Barcelona, mentre que seria del 8,5% i del 8,7% si s'aplica l'índex català i el sistema híbrid, respectivament. Els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona també es beneficiarien d'un model combinat, ja que la rebaixa de l'índex català (-6,4%) i de tots dos junts (-6,8%) duplicaria el barem estatal (-3,3%).
Al conjunt del territori, el topall del lloguer català seria més baix que l'estatal en el 79% dels habitatges, amb un preu mitjà de 745 euros amb el barem d'abast nacional, de 683 euros amb el català, i amb 677 euros amb tots dos. Amb l'aplicació del barem actual, el preu es reduiria en un 36% dels habitatges, mentre que amb el català baixaria en un 54% i amb la combinació dels dos en un 57%.
Les diferències entre els sistemes són que l'estatal utilitza dades tributàries i el català utilitza dades de l'Incasòl, i que l'àmbit geogràfic que es té en compte és diferent en cada cas
Quant als lloguers afectats pel topall, els preus caurien un 3,5% de mitjana, mentre que si s'apliqués l'índex de la Generalitat disminuirien un 6,4%, i 6,8% amb el sistema híbrid. Si s'analitzen els lloguers que actualment se situen per sobre de cada índex, l'estatal faria baixar el preu un 6,2% de mitjana i el català un 11,2%, i la combinació dels dos un 11,9%. Segons l'informe, el català seria especialment efectiu en els pisos que ara paguen un lloguer més alt, amb una reducció de l'11,7% davant una del 7,3%, i amb un 12,2% de descens entre tots dos.
Comparació entre índexs
El Govern central va aprovar fa dues setmanes un sistema de rang de preus homogeni per a tot el territori nacional que estableix preus màxims i mínims per a un habitatge a partir de les característiques que tingui, en canvi, la Generalitat defensa un índex amb una xifra única. Altres diferències entre els sistemes són que l'estatal utilitza dades tributàries i el català utilitza dades de l'Incasòl, i que l'àmbit geogràfic que es té en compte és diferent en cada cas.
La proposta de la Generalitat per compatibilitzar els sistemes és que el topall escollit sempre sigui el que afavoreixi l'arrendador: si el preu més baix és l'índex català, s'aplica aquest, però si aquest índex sobrepassa la xifra màxima del barem estatal, s'aplica el d'abast nacional. Segons l'informe, el motiu pel qual la combinació de tots dos índexs és més baixa és perquè l'estatal contempla més característiques de l'habitatge que propicien un increment del preu, com les zones comunes.