Comprar un bitllet d’avió un dimarts, a les dues de la matinada, amb la finestra d’incògnit i connectat a les dades del mòbil és una pràctica més habitual del que es podria imaginar. El motiu darrere d’aquesta litúrgia habitual entre els viatgers més estalviadors són els preus dinàmics, una estratègia de venda flexible en què el cost d'un producte o servei canvia segons la demanda, la disponibilitat i el temps. Ara bé, aquesta estratègia no només aplica a l’àmbit aeroportuari: també fa temps que s’ha establert en el sector hoteler, en el món del comerç electrònic, en la restauració o, sense anar més lluny, en els espectacles i esdeveniments esportius, com la Copa Mundial de Futbol que s’està jugant a Amèrica.
Uns preus "plens de riscos" que sacsegen el Mundial
“Fins fa poc, quan pagaves un producte o servei, ho feies a un preu determinat i prèviament conegut, que havies pogut comparar amb el que t'oferien altres venedors. Ara, el comerç electrònic està inundat de preus que canvien contínuament segons els algoritmes, que rastregen l'oferta i la demanda per endur-te al seu terreny”. Aquest és l’estatus de situació que fa l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) envers els preus dinàmics, dels quals l’organisme assegura que estan “plens de riscos” i exigeix una “regulació justa” al respecte.
La realitat, però, és que aquest concepte no és tan recent com podem pensar. La professora d’EAE Business School Roberta Giannini situa el seu origen al mercat aeri nord-americà dels anys vuitanta, quan aquest va patir una desregulació i American Airlines es va veure obligada a competir amb aerolínies de baix cost. “L’aerolínia va impulsar un sistema en què el preu dels bitllets incrementava a mesura que l’avió s’omplia. Era un concepte molt innovador que durant les dècades posteriors es va implementar als hotels i al comerç electrònic”, explica a VIA Empresa Giannini.
Giannini: “En aquesta fase del Mundial, podem veure tiquets que van dels 60 dòlars als 2.700, i quan l’aficionat és a la cua, no sap quant pagarà"
De fet, la docent assegura que Amazon va ser la primera representant del comerç en línia a adoptar aquesta pràctica que avui impacta a més de 300 milions de clients a escala mundial. “En l’actualitat, els preus varien molt, depenen del model d’ordinador, del mòbil, de la ubicació de l’usuari, i de moltes altres dades”, assegura Giannini, qui afegeix que la pràctica s’estén a empreses de mobilitat com Uber, de venda d’entrades com Ticketmaster, o al mateix Mundial de Futbol que recentment ha conclòs la fase de grups.
“En aquesta fase del Mundial, podem veure tiquets que van dels 60 dòlars als 2.700, i quan l’aficionat és a la cua, no sap quant pagarà, ja que depèn de l’oferta i la demanda”. En aquest sentit, l’aficionat mitjà haurà fet una despesa superior pel partit inaugural, el Mèxic - Sud-àfrica, o per partits especialment atractius per la participació dels protagonistes del torneig, com Lamine Yamal, que no pas per un Iran - Nova Zelanda o un Curaçao - Costa d’Ivori. A mesura que avança la competició, a més, els preus de les entrades s’incrementaran, amb una previsió que el tiquet per la final oscil·li entre els 2.000 i 10.000 dòlars, en funció de la categoria de seient.
Aquest és el primer Mundial que la FIFA assumeix el control directe de la venda d’entrades i ha decidit aplicar preus dinàmics amb la principal justificació de combatre el mercat negre a què acostumen a acabar bona part de les entrades d’aquest tipus d’esdeveniments. “La justificació de la FIFA em sembla correcta, però es beneficiaran les persones que més diners tinguin, i la cultura o l’esport s’acabaran convertint en un luxe”, constata la professora d’EAE.
Diverses entitats d’aficionats, com l’Organització d’Aficionats Europeus (FSE) i Euroconsumers, han denunciat la FIFA per adoptar unes tarifes “abusives” durant la Copa del Món. Entre les denúncies s’arremet contra els preus dinàmics per encarir les entrades de 90 dels 104 partits del torneig en un 34% de mitjana. En el cas de la final, que es disputarà el 19 de juliol, la FSE assegura que les entrades més econòmiques se situen en els 4.185 dòlars, una xifra set vegades superior respecte al mateix tiquet del passat Mundial celebrat a Qatar.
Aquest encariment de les entrades explica les previsions que apunten que la FIFA ingressarà en drets de serveis preferents i venda d’entrades de l’actual Copa del Món uns 3.000 milions de dòlars, una xifra tres vegades superior als 929 milions del Mundial de Qatar, tal com ho publica l’organisme a la seva pàgina web. Pel que fa al preu de les entrades, el president de la FIFA, Gianni Infantino, s’excusa amb la llei de l’oferta i la demanda, i afegeix que el preu és similar respecte a altres esdeveniments esportius celebrats als Estats Units.
Com gestionen els preus dinàmics els principals esdeveniments d'arreu del món?
La docent d’EAE comenta que, si bé els preus dinàmics poden beneficiar els consumidors que planifiquin amb antelació la compra de tiquets, generalment es veuran afectats per una manca de transparència. Els organitzadors d’esdeveniments són els primers a beneficiar-se d’aquesta estratègia, ja que els permet reduir pèrdues amb l’estoc sobrant d’entrades, malgrat que una incorrecta aplicació de preus dinàmics pot causar “danys reputacionals”: en aquesta línia, Giannini recorda la tornada d’Oasis, anunciada l’agost del 2024, que va crear recel entre els principals seguidors del grup de rock britànic, en veure que les entrades s’encarien considerablement en el moment de pagar respecte al preu anunciat prèviament.
Ticketmaster detalla que els preus dinàmics només s’apliquen a “unes entrades determinades” i que, en conjunt, només s’hi veu afectat entre el 5% i el 7% de l’aforament
“El fet que hi hagi preus dinàmics en un esdeveniment determinat ho decideixen els promotors i els artistes, no Ticketmaster”, explicava la directora general de Ticketmaster, Ana Valdovinos, en una entrevista a Europa Press un any abans de l’episodi d’Oasis. La directora de l'empresa líder en la venda d'entrades assegurava aleshores que els preus dinàmics s’estableixen només en els esdeveniments “que més soroll fan”, que serien, segons ella, “uns set o vuit l’any”.
El cas de Ticketmaster, a més, no coincidiria amb el del Mundial d’enguany, ja que Valdovinos detallava que els preus dinàmics només s’apliquen a “unes entrades determinades” i que, en conjunt, només s’hi veu afectat entre el 5% i el 7% de l’aforament. La directiva de Ticketmaster afegeix que les entrades amb preus dinàmics acostumen a ser les que tenen “un preu superior”, i tenen fixat un topall. “A Ticketmaster no hi ha cap algoritme que gestioni aquests preus dinàmics, ho fa un equip de persones que determina els preus en funció del coneixement que tenen sobre la demanda d’un artista en concret”, sosté.
Dow Jones Bar, l'establiment català que aplica la llei de l'oferta i la demanda
El fenomen dels preus dinàmics es pot experimentar d’una manera molt més visual al Dow Jones Bar, un establiment de copes de Barcelona inspirat en la borsa. El preu de la copa fluctua en funció de la demanda de cada refrigeri, d’entre les més de 100 cerveses diferents que ofereix. Deixant de banda l’”hora feliç” que celebra el bar, en què els preus es redueixen simulant una caiguda del valor d’accions, aquest és un clar cas d’ús de preus dinàmics que el sector de la restauració mira de reull, especialment l’americà, on aquesta pràctica s’estén a empreses com Walmart, la principal cadena de supermercats del país.
De fet, Wendy’s, una de les principals cadenes de menjar ràpid dels Estats Units, ja aplica aquesta estratègia. Si bé els consumidors van rebutjar la proposta, anunciada a inicis del 2024, la companyia va matisar que els preus dinàmics destacarien certs productes i oferirien descomptes en hores de menys demanda, en comptes d’incrementar els preus en les hores més concorregudes. Si bé Wendy’s no té presència en territori català, aquestes mesures adoptades sí que poden impactar a aquells catalans que facin ús de serveis de companyies com Uber, que varia el preu d’un determinat trajecte en funció de la seva hora, destinació i demanda.