Dijous passat va començar a rodar la pilota en la XXIII edició del Campionat del Món de futbol que organitza la FIFA i que, en aquesta ocasió, té com a seu Nord-amèrica (Mèxic, Estats Units i Canadà). La competició no ha deixat de créixer des de la primera edició celebrada el llunyà 1930 a l'Uruguai: mentre que el Mundial organitzat a Espanya el 1982 va ser el primer que va tenir 24 participants —el que en aquell moment va semblar un tret de gegantisme per part de la FIFA— , setze anys més tard la quadrícula es va ampliar encara més, fins a 32 equips. Enguany, els organitzadors fan un pas més i eixamplen el nombre de competidors fins als 48 equips (un 50% més respecte al 2022) i 104 partits (una quarantena més que el 2022).
La voracitat de fer negoci del president de la FIFA, Gianni Infantino, passa per sobre de tot, també per sobre el desgast d’un producte que s’amplia sense límits i de la saturació futbolística que se’n deriva. Els preus de les localitats, a més, són prou elevats per deixar a fora a la majoria dels aficionats aquest esport i transformar la competició en un passatemps per a rics. Però Infantino no en té prou i ja ha fet lliscar la idea que el torneig s’hauria d’ampliar a 64 equips i celebrar-se cada dos anys i no pas cada quatre, com ha estat norma des del 1930.
El pressupost de la FIFA per a l’any 2026, i que inclou el Mundial de què parlem, és de 8.911 milions de dòlars. Aquest import procedeix de cinc fonts d’ingressos diferents (xifres en dòlars):
- Drets de televisió: 3.925 milions (44%)
- Màrqueting: 1.786 milions (20%)
- Localitats i hospitality: 3.017 milions (34%)
- Drets per llicències (royalties): 111 milions (1%)
- Altres (museu, venda d’imatges, multes, etc.): 72 milions (
El primer que crida l’atenció d’aquestes xifres és el gran creixement dels ingressos globals respecte del Mundial del 2022 a Qatar, esdeveniment en què es van facturar 4.666 milions de dòlars. La principal causa d’aquest increment cal buscar-la al nou sistema de ticketing que la FIFA ha posat en marxa en el Mundial present. És cert que els drets de televisió han pujat un 50% respecte a Qatar 2022, però les vendes d’entrades s’han disparat de 500 milions de dòlars a més de 3.000, és a dir, s’han multiplicat per sis.
Com dèiem, aquest increment va molt més enllà del que provoca l’augment de nombre de partits i aforaments, perquè es recolza en els tres pilars del nou sistema de venda d’entrades: preus dinàmics en funció de la demanda (que, a la pràctica, acaba suposant un biaix alcista), plataforma oficial de revenda amb comissions per a la FIFA del 30% i gestió de l’hospitality per part de tercers.
Tradicionalment, les despeses anuals de la FIFA se situen al voltant dels 1.000 milions d’euros, tot i que en els darrers anys s’observa una tendència a l’alça força destacable. Com és fàcil d’imaginar, els anys de Mundial les despeses es multipliquen, i en aquest 2026 s’enfilen fins als 6.394 milions de dòlars, el doble que en el Campionat del Món anterior. Les despeses provenen de les següents partides:
- Competicions i esdeveniments: 4.235 milions (66%).
- Educació i desenvolupament: 1.726 milions (27%).
- Despeses d’administració: 241 milions (4%).
- Màrqueting: 138 milions (2%).
- Governança del futbol: 54 milions (
Del total de la despesa del 2026, un 60% es correspon a la inversió al Campionat del Món d’enguany, o sigui, 3.756 milions. La principal partida del Mundial són les despeses operatives, que són de 1.122 milions, i per darrere venen els premis, amb 1.007 milions, i les despeses laborals, de 380. L’altre terç dels costos són partides com producció de televisió, gestió d’estadis i màrqueting, entre d’altres.
Per fer-nos una idea de la diferència en el volum de diners que mou la FIFA en els anys de Mundial, respecte als tres altres anys del cicle, només cal veure els ingressos dels exercicis 2023, 2024 i 2025, que van ser de 1.170, 483 i 2.436 milions, respectivament, amb el fet rellevant que aquestes tres anualitats van generar pèrdues agregades per valor d’uns 2.400 milions, en valor absolut només cent milions menys que els beneficis de l’any mundialista.
La principal partida del Mundial són les despeses operatives, que són de 1.122 milions, i per darrere venen els premis, amb 1.007 milions, i les despeses laborals, de 380
Des del punt de vista institucional, cal saber que la FIFA és la Fédération Internationale de Football Association, una entitat fundada el 1904 a París i que actualment és la màxima institució de govern del futbol mundial. Té la seu a Zuric i està integrada per 211 territoris d’arreu del món (més que l’ONU, que en té 193) a través de les confederacions continentals, que són la UEFA (Europa), CONMEBOL (Sud-amèrica), AFC (Àsia), CAF (Àfrica), Concacaf (Amèrica del Nord, Amèrica Central i Carib) i OFC (Oceania). El president, com hem vist abans, és el suís Giovanni Vincenzo Infantino, que és en el càrrec des de fa una dècada i que abans va ser secretari general de la UEFA, mentre que el vicepresident primer és el xeic de Bahrain, Salman bin Ibrahim Al Khalifa.
Pel que fa a la part purament competitiva del Mundial, el consens del mercat situa com a màxima favorita a la selecció espanyola, seguida de França i, a certa distància, Anglaterra. Quant als pronòstics sobre el màxim golejador, els favorits són Kylian Mbappé (França) i Harry Kane (Anglaterra). Com a curiositat, que la selecció de Curaçao (la nació més petita que ha participat mai en aquesta competició) acabi quedant campiona es paga 2.500 a 1, al mateix nivell que Haití.