A la presentació posada a disposició dels inversors americans, el Barça assegura que la nova societat Barça Media és ni més ni menys que l’última frontera en la monetització dels esports, o sigui, el gran terreny inexplorat on guanyar diners, i és que el club espera que en un termini de temps raonable els ingressos de la firma siguin una quarta part dels totals de l’entitat. L’objectiu final és que Barça Media surti a borsa i això suposi una injecció directa de diners per al club.
Del primer que vam sentir a parlar era del negoci digital del Barça, aquell on van invertir inicialment una societat de Jaume Roures i la plataforma Socios.com (i que es gestionava a través de la filial Bridgeburg Invest, SL). Des d’aquell moment, el projecte ha anat copant altres terrenys i aquella societat ja només és una part del projecte global, anomenat Barça Media. Més endavant entrarem en detalls, però centrem-nos ara en la darrera operació que havia comunicat el club, el passat 11 d’agost.
En aquest comunicat es va informar que s’acabava de produir una capitalització que Bridgeburg Invest, SL, la societat propietat del Barça per a la futura explotació de tots actius digitals, amb els 120 milions d’euros que havien aportat dos nous accionistes, Libero i Nipa Capital, que aparentment s’havien quedat un 29,5% de l’empresa. Aquesta operació s’havia realitzat perquè els primers inversors, Orpheus Media (de Jaume Roures) i Socios.com (una empresa amb seu a Malta) no van abonar la totalitat del que havien promès per quedar-se el 49% de Bridgeburg Invest, i se’ls ajustava la participació en el terç que la inversió que sí que van desemborsar. La nova inversió implicava, per tant, valorar l’empresa en uns 407 milions d’euros, o sigui, el mateix preu que quan van entrar els primers inversors.
L’objectiu final és que Barça Media surti a borsa i això suposi una injecció directa de diners per al club
La firma Libero Football Finance té la seu a Alemanya, cotitza a la borsa de Frankfurt i es dedica a finançar operacions, o invertir en elles, sempre en el futbol europeu d’alt nivell. El seu cap visible és l’advocat Dominik Heer. Al comitè de vigilància de la societat trobem a Peter Kenyon, que va ser primer executiu d’Umbro (una firma de roba esportiva), del Manchester United i del Chelsea FC. Per la seva banda, Nipa Capital es defineix com una companyia d’inversió fundada el 2018 per Nikolaas Henket i Patrick Grasso, amb experiència al mercat immobiliari.
Però a darrera hora les peces s’han mogut: sembla que Nipa Capital desapareix com a inversor i assumeix el paper d’assessor, mentre que Libero prefereix topar la seva inversió a un 9,8%. Les accions restants són assumides per un nou i misteriós inversor de Xipre, que abonant 80 milions d’euros passarà a ser el segon accionista amb un 19,7%, només per sota del Barça, que reté el seu 51% (amb aquesta operació, es continua mantenint el valor de l’empresa que hem indicat abans).
La cosa no acaba aquí, més aviat comença, perquè l’operació encara té més protagonistes. Abans hem comentat que l’objectiu final és treure a cotitzar Barça Media, i això es farà als Estats Units a través d’una altra societat aliena, Mountain & Co, que no és ben bé una empresa, sinó una cosa una mica més complicada. En realitat és una estructura financera (blank check company, en l’argot) creada per dur a terme operacions societàries, com la que pretén fer el Barça en treure a cotitzar la seva filial. El propietari de l’estructura és la firma Mountain Partners, fundada el 2004 per Cornelius Boersch i Daniel S. Wenzel. Estan molt enfocats a les inversions tecnològiques i per això els encaixa el projecte blaugrana.
I ara entrem en el tema que havíem deixat pendent més enrere, l’estructura completa del negoci. Ara mateix Barça Media és la fàbrica de continguts per als tres fronts audiovisuals que el club espera obrir: Barça Studios, Barça Vision i Barça eSports. El primer d’ells consisteix en l’explotació de canals de pagament on s’oferiran continguts exclusius, en allò que fa anys es coneix com a OTT, i ara també sota el model FAST (free ad-supported streaming, o retransmissions finançades via insercions publicitàries i sense quota). Per la seva banda, Barça Vision estarà enfocada a tot l’univers digital, és a dir, metavers, explotació de NFTs i qualsevol possibilitat que ofereixi la realitat virtual. Els ingressos han de venir per la venda directa de NFTs i també per publicitat, llicències concedides o venda de localitats per a espectacles virtuals. El club assegura que ja s’han venut dos NFTs (en el sentit de dissenys o obres d’art de caràcter digital), un per 700.000 dòlars i un altre, sobre la figura d’Alexia Putellas, per 300.000 dòlars. Finalment, la tercera pota, Barça eSports, és la que fa referència a les competicions professionals d'eSports, un àmbit que ja fa temps que està en funcionament. Els ingressos han de procedir dels mateixos premis de les competicions, així com de patrocinis, llicències i marxandatge.
Barça Media és la fàbrica de continguts per als tres fronts audiovisuals que el club espera obrir: Barça Studios, Barça Vision i Barça eSports
Partint dels suposats 420 milions de seguidors que té el Barça a xarxes socials, el club ha fet una matriu de possibles ingressos generats pel negoci, que van dels 47 milions de dòlars anuals fins als 189 milions. Aquesta darrera hipòtesi passa perquè, de mitjana, l’1,5% dels seguidors es gastin 30 dòlars anuals en productes audiovisuals del club.
Totes aquestes estimacions realitzades porten a concloure per part del club que Barça Media té una valoració de 973 milions de dòlars (avui, 895 milions d’euros). Com que tota l’operació està dissenyada per treure Barça Media a cotitzar a borsa (al Nasdaq dels Estats Units), ara caldrà veure de quin percentatge de la societat es desprèn el club i com ho rep el mercat, en el sentit del nivell de pressió de la demanada en funció del preu de l’oferta de sortida. Per cert, hauran sentit o llegit a algun lloc que la sortida a borsa d’aquesta societat estarà vinculada a una entitat anomenada SPAC. Això simplement fa referència a l’estructura societària del vehicle que s’emprarà, en aquest cas una Special Purpose Acquisition Company, és a dir, una Societat Cotitzada amb Propòsit per a l’Adquisició, que representa una manera més senzilla de sortir cotitzar respecte de les clàssiques OPVs (operació pública de venda).