A dues hores i mitja de Barcelona i al nord de Perpinyà hi ha una petita localitat mediterrània del sud de França que es diu Le Barcarès i que l'anomenen el "Salou francès", però amb un ingredient afegit: s'ha convertit en l'autèntica fantasia de Nadal. Un municipi que viu dels pescadors i del turisme d'estiu, mentre es transforma en el Village de Noël-Le Barcarès des del novembre fins al gener. Una inversió milionària que va començar a principis del 2000 i compta amb un recinte de 3.000 m², ple d'atraccions i ambientacions que submergeixen els més menuts i als adults en un autèntic deliri nadalenc. Una desestacionalització del turisme digna d'estudi que es mira de reüll des de Catalunya, mentre es busca competir amb diverses alternatives des de les comarques gironines. Això sí, Le Barcarès -que forma part de la Catalunya Nord- comparteix un passat històric lligat des de fa segles amb els catalans i amb una data significativa: la fi de la Guerra Civil el 1939 i l'exili de milers de republicans.
Actualment, mentre Catalunya se centra en la competició entre els arbres nadalencs més alts de l'Estat (pista: no guanya ni Badalona ni Vigo), hi ha llocs que són màgics des de fa anys pels amants -o no- de Nadal. Es tracta d'un poble de 5.933 habitants, amb més de vuit quilòmetres de platja a tan sols 20 quilòmetres de Perpinyà i molt lligat a Catalunya. I és que a finals del segle XIX, Le Barcarès va guanyar popularitat gràcies a les segones residències dels francesos disposats a banyar-se al mar Mediterrani amb un clima més agradable que a l'Atlàntic o a la zona de Bordeus. Ara bé, amb el final de la Guerra Civil Espanyola, les autoritats franceses van confinar a tots els republicans catalans i espanyols que van travessar la frontera escapant del franquisme en un camp disciplinari que, sota el règim de Vichy amb la Segona Guerra Mundial, va ser utilitzat com un camp de concentració.
Le Barcarès també es conegut per comptar amb un camp de concentració després de la Guerra Civil Espanyola que va acollir entre 60.000 i 80.000 exilitats en barracons i dormint a la platja
Construït durant quatre setmanes, el camp de Le Barcarès havia de ser provisional, però va acollir els milers de refugiats en "condicions molt lamentables", segons els diaris de l'època. Fins i tot van ser definits com "els camps de la vergonya". Dissenyat per 31.500 persones, va arribar a tenir entre 60.000 i 80.000 exiliats distribuïts en barracons i, vigilats de prop per les autoritats franceses, ja que no se'ls permetia la sortida sense autorització. Amb la Segona Guerra Mundial, es va fer servir per entrenar a soldats formats per voluntaris del camp, mentre posteriorment es va desmantellar a finals del 1942 i els internats van ser traslladats a altres camps. Un passat que sovint s'ha qualificat d’”oblidat" i que molts supervivents s'han encarregat de recordar amb el pas del temps. De fet, l'escultor Emili Armengol va inaugurar el 2019 l'obra La port de la liberté a Le Barcarès en record als exiliats.
Una autèntica “fàbrica” de turistes
Le Barcarès, que es troba immers en l'enorme mercat nadalenc, té una població que a l'estiu arriba als 90.000 visitants i en dies puntuals de Nadal pot assolir aquestes xifres, segons les estadístiques oficials. Al llarg de l'any ofereix activitats com llargs passejos a peu o en bicicleta per les platges, els boscos o els rius. També tenen activitats com el submarinisme o l'esqui aquàtic i han apostat pels principals festivals musicals com l'Electrobeach i The Breakers.
El parc temàtic de Nadal ha inaugurat portes des del 18 de novembre i durarà fins al 7 de gener de 2024. Nòries gegants, pistes de gel, la cabana de Santa Claus, zones de trineu, carrussels d'animals fantàstics i fins i tot un bosc encantat, formen part de la proposta d'enguany. El preu és de cinc euros l'entrada i que molts turistes catalans aprofiten per planificar una escapada a Perpinyà i a Carcassone, que també compta amb un dels mercats nadalencs més encantadors. En aquests moments l’ocupació hotelera del municipi francès és del 88% durant les vacances nadalenques.
El turisme nadalenc de Catalunya (i sobretot gironí)
A Catalunya hi ha centenars de propostes per fer del turisme nadalenc una desestacionalització d'ingressos molt anhelada. Malgrat el "barcelonacentrisme" que hi ha per part de molts turistes estrangers, la demarcació de Girona "té molt a dir". Tal com apunta a VIA Empresa Joan Plana, vicepresident segon del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, “durant el pont de la puríssima i les vacances de Nadal s'espera un gruix de turisme de proximitat, del sud de França i d'altres zones frontereres d'Espanya”. “No es pot obviar tampoc, diversos perfils del nord d'Europa, d'edat avançada i gran poder adquisitiu que busquen gaudir d'un ambient nadalenc i allunyar-se del fred”, destaca l’expert. A les zones rurals i d'interior gironí el gruix d'ocupació es troba entre el 70% i el 80% durant les dates assenyalades. Respecte a la Costa Brava, aposten per ofertes de tipus gastronòmic i cultural per intentar retenir un cert nombre de visitants que no els agrada ni l'esquí o el fred i busquen alternatives. Un retorn econòmic que encara ara continua sent majoritari durant l'estiu, però que cada vegada més es complementa amb l'hivern. Això sí, uns promotors turístics que es miren de prop Le Barcarès, el "Salou francès" que revoluciona Nadal.