El sector tecnològic fa temps que no està tancat dins les seves pròpies quatre parets. Tot i que l'economia purament digital és un dels grans motors econòmics de les dècades que venen –suposa, de fet, un 10% del PIB català, amb una facturació superior als 20.000 milions d'euros durant el 2021– el creixement constant va lligat a una digitalització que s'ha fet lloc a totes les indústries del país. Com explica el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Joan Ramón Barrera, la pandèmia ha servit d'accelerador d'una transició digital que ha fet d'"eix vertebrador de la transformació de l'economia". Tant és així que Catalunya és el territori amb més proficiència del sector digital d'un dels estats amb una major força de treball tecnològica d'Europa, com és l'espanyol, amb uns 800.000 treballadors que s'hi dediquen –només per darrere d'Alemanya o França, amb dos i 1,2 milions d'empleats tecnològics, respectivament–.
Així ho confirma la quarta edició del Digital Talent Overvew, elaborat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona i presentat en col·laboració amb el Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals de la Generalitat i el mateix Cercle Tecnològic. Segons recull l'informe dedicat el 2021, la transformació digital és un corrent que recorre Europa. En la darrera dècada, la Unió ha guanyat un total de tres milions de treballadors digitals, i l'ocupació al sector TIC o les seves iteracions dins d'altres indústries creix vuit vegades més que la força de treball general. En el cas català, aquest increment de formació, oferta i demanda de talent digital es concentra de forma significativa a Barcelona. A la capital del país es pot trobar el 95% de l'ocupació digital catalana, i el 97% de les ofertes laborals d'aquest perfil. Amb tot, Catalunya registra el 2021 un creixement del 12% en treballadors TIC, amb uns 10.000 més durant l'exercici; un creixement que l'apropa als 100.000 professionals digitals.
Barrera: "El talent digital és l'element vertebrador que dona riquesa al país"
Segons confirma el director del programa de talent digital de Mobile World Capital Barcelona, Jordi Arrufí, l'alta ocupació catalana en llocs de treball relacionats amb les TIC té un caràcter ample, multisectorial, que supera les barreres de les empreses especialitzades. Així, segons les dades recollides per l'informe, només el 25% de la força de treball TIC es concentra en empreses que es dediquen exclusivament a aquestes activitats; mentre que un 75% treballa a altres verticals, en la cobertura de les creixents necessitats tècniques i digitals que s'hi observen.
El protagonisme de la ciutat respon principalment a dos vectors: la generació de talent i l'atracció de perfils internacionals. Dels més de 10.000 treballadors tecnològics que va rebre la ciutat durant el 2021, 4.700 provenien de fora de Catalunya, amb només un 5% provinents d'altres ciutats de l'Estat espanyol, principalment Madrid i València. Com celebra Arrufí, Barcelona ha "recuperat la tendència del 2019", quan la capital catalana havia assolit un estatus de pol de captació de treballadors altament capacitats de tot el continent. Tot i que els salaris de les empreses tecnològiques de la ciutat no poden competir amb els d'altres ecosistemes, com el de Berlín –amb uns ingressos de mitjana de 41.700 a Barcelona i 60.000 a la capital alemanya– el baix cost de la vida en comparació amb la resta del continent i la qualitat de les empreses fan de Barcelona un "entorn molt competitiu", segons el director de talent. El talent britànic, de fet, mira cap a la regió amb assiduïtat; amb un 10% de treballadors internacionals procedents de Londres. La tendència al teletreball, avisa Arrufí, és "una oportunitat i una amenaça alhora"; en tant que si bé moltes empreses podrien atreure talent de mercats menys competitius, com l'est d'Europa; altres amb millor ofertes salarials, com Alemanya, tenen encara més capacitat per incorporar treballadors catalans.
Bretxa formativa
Tot i el marcat creixement de la formació reglada i no reglada en tecnologies al país –la UPC és la millor tecnològica de l'Estat segons el rànquing QS, tot i que encara se situa en el lloc 73 del rànquing europeu– i l'augment de la base de treballadors disponible, des del sector avisen que hi ha una gran tensió entre oferta i demanda. A Catalunya manquen professionals tecnològics, especialment en les branques més tecnificades, com la ciberseguretat o el Cloud, on el reskilling d'altres professionals és especialment complicat. Segons l'informe, mentre que a Barcelona hi ha uns 60 treballadors per cada oferta de treball, en el cas de les tecnològiques hi ha uns 15 perfils per lloc de feina. "Any rere any reclamem que el talent és el gran motor de futur que tenim", explica Barrera, que lamenta que "com a sector, no veiem que ens arribin prou treballadors capacitats".
Jordi Arrufí, director del programa de Talent Digital de la Mobile World Capital Barcelona i portaveu de Barcelona Digital Talent, Joana Barbany, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya i Joan Ramon Barrera, president del Cercle Tecnològic de Catalunya | Cedida
En aquest sentit, la directora de Societat Digital del departament de Polítiques Digitals de la Generalitat, Joana Barbany, afegeix que, tot i que cada cop hi ha més titulats en especialitzacions tècniques, les ofertes de treball no es cobreixen. Barbany reconeix "un gran gap entre oferta i demanda", però es mostra optimista amb l'stream de treballadors des dels períodes formatius cap a l'empresa. Com confirmen les dades del Digital Talent Overview, Catalunya ofereix cada any més carreres i programes de formació professional reglada, amb un 10% més de places i un 8% més d'estudiants en graus TIC. Un gran problema, però, és l'elevada ràtio d'abandonament de les formacions tecnològiques; un obstacle que la directora general reconeix que encara "s'ha de veure" com resoldre. Arrufí confirma que, durant el 2021, a Catalunya es van graduar de formació reglada en tecnologia uns 4.000 nous treballadors. Els titolats universitaris en TIC van créixer un 7,8% si es compara amb el curs 2020, fins als 1.896; però en l'àmbit de la Formació Professional es va patir una caiguda del 18%.
Barbany: "Encara hi ha un gran gap entre l'oferta de talent digital i la demanda de professionals"
Si s'observa la demanda per sectors, és el desenvolupament web i d'aplicacions, unit a la consultoria en software empresarial, els que ocupen la gran majoria de la demanda a Catalunya, amb un 67% dels treballadors cercats per les empreses. Tot i això, algunes tecnologies menys implantades, com l'Agile, registren els creixements més importants en nova força de treball, amb un increment del 20% durant el 2021. Per la seva banda, el creixement més rellevant en noves ofertes laborals s'ha concentrat en el cloud computing, amb un 65% més d'ofertes durant el curs. En sectors com la Intel·ligència Artificial, l'IoT o el Blockchain, l'augment és similar, amb un 57% més de demanda laboral de mitjana el 2021. Arrufí, però, reconeix que la cerca de professionals en aquestes especialitats és "encara modesta"; i que també concentren les principals tensions al mercat. La IA i la ciberseguretat, així, són els àmbits en què les empreses tenen més dificultats per cobrir les seves necessitats laborals.
Massa poques dones
La bretxa de gènere al sector tecnològic és un problema estructural pel qual encara no s'ha trobat una solució, clara, ni a Catalunya ni al conjunt d'Europa. Barbany reconeix que "continua havent-hi una desigualtat important en l'àmbit de les dones i la tecnologia"; tot i que Catalunya presenta un percentatge de professionals tecnològiques més elevat que a altres indrets d'Europa. Al conjunt del continent, segons explica la directora general, el percentatge de dones en entorns digitals volta el 20%, mentre que a l'ecosistema de la capital catalana frega el 30%. Els augments interanuals són modestos, però des de Digital Talent reconeixen a Barcelona una "posició rellevant" en la lluita contra la bretxa de gènere.
Arrufí confirma aquesta consideració, tot situant Barcelona com una de les tes capitals europees amb els ecosistemes digitals amb una menor bretxa de gènere. Tot i que encara queden lluny de ser igualitaris, els entorns empresarials tecnològics de la capital del país comparteixen amb Madrid i Lisboa el lideratge europeu en dones al sector TIC. El sector amb més paritat, amb diferència, és el de l'experiència i interfícies d'usuari, on la proporció és propera al 50% a Barcelona. A l'altra banda de l'espectre hi ha algunes de les tecnologies emergents, on la quantitat d'homes encara supera amb molt la de dones, tant en els processos formatius com en les oficines. A la blockchain (10% de dones) o la ciberseguretat (17% de treballadores), la bretxa és encara molt real. Com a solució, coincideixen Barbany i Arrufí, polítiques de foment de les vocacions stem entre les joves. La col·laboració publicoprivada i la promoció de casos d'èxit, de grans dones professionals en el sector tecnològic, són les recomanacions del director de talent digital.