Del 22 d’agost al 20 d’octubre d'enguany, Barcelona acollirà la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela. Segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, l’esdeveniment generarà un impacte econòmic de 1.200 milions d’euros a la capital catalana i la resta del país. En aquest sentit, l’increment d’activitat representarà la creació de 19.000 llocs de treball equivalents a temps complet. Durant la celebració de la Copa Amèrica, l’organització preveu la presència de 2,5 milions de visitants. L'informe contempla que les despeses amb impacte associades a la celebració de la Copa Amèrica ascendeixen a 1.115 milions d’euros. 195 corresponen a inversions i organització, 231 milions a les despeses dels equips participants (entre els quals s'inclouen els 6 equips de la categoria principal i els equips femenins i de joves) i 689 milions d’euros són les despeses derivades dels visitants.
La competició de la vela ha ocupat bona part del Llegat dels esdeveniments esportius: reptes i oportunitats, una xerrada organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, dins la Jornada dels Economistes. “Quan parlem de llegat no és del curt termini”, descriu Carles Murillo, economista i president de la Sociedad Española de Economía del Deporte. També al Port de Barcelona, sense deixar de banda la competició esportiva, la zona del Port Vell serà sotmesa a un rentat de cara amb 17 actuacions que representen una inversió de 86,1 milions d’euros. L’aportació de recursos, 51 milions públics i 35 privats, es vehicula a través de la col·laboració publicoprivada amb el lideratge de l’Autoritat Portuària de Barcelona, els concessionaris del Port i l’empresa gestora del World Trade Center.
Rigor i anticipació, elements imprescindibles
A l’hora de valorar la salut dels esdeveniments que arriben a Barcelona i la resta de Catalunya, Josep Mateu considera que “cal actuar amb rigor i anticipació, en cas contrari quedes fora del circuit”. Les paraules del president del RACC van relacionades amb la lluita del Circuit de Catalunya per no quedar fora del calendari de la F1. “L’organització de les curses, d’alguna manera, ens obliga a realitzar actuacions, cada any, per complir amb les seves necessitats”, recorda Mateu. Des de principis del 2023, els gestors de les instal·lacions han executat una inversió de 30 milions d’euros per tres grans projectes: la instal·lació de 18.480 metres quadrats de plaques fotovoltaiques, la implementació d’un sistema pioner d’emmagatzematge per garantir la suficiència energètica del circuit i diverses inversions en carregadors elèctrics. A més de la sostenibilitat ambiental, el pla també aposta per la diversificació per tal de generar nous ingressos.
Tornant al món nàutic, Albert Vilumara, director corporatiu d’America’s Cup Events, reconeix que les infraestructures del Port de Barcelona, derivades dels Jocs Olímpics del 1992, “han estat claus per lligar la Copa Amèrica”. En clau negativa, Mateu ha alertat que els grans esdeveniments “no només els fan els clubs o les entitats, sinó també han d’entrar les administracions”. Les paraules del dirigent del RACC s’han extrapolat a competicions com el Trofeu Godó de Tennis. Per minimitzar la complexitat, Carles Murillo ha indicat que el camí passa per “reforçar la professionalització. Actualment, l’impacte econòmic del Circuit de Catalunya és de 450 milions d’euros anuals, dels quals 270 corresponen a la Fórmula 1. La pista de Montmeló és ocupada el 89% dels dies de l’any.
La recepta per monetitzar un esdeveniment
Sota el criteri del president de la Sociedad Española de Economía del Deporte, el llegat d’un esdeveniment es pot mesurar a partir dels següents criteris: quantificació de les inversions, la despesa dels organitzadors i la despesa dels assistents. “S’han d’analitzar variables alienes com per exemple la construcció de les Rondes pels Jocs Olímpics o quina despesa és aprofitable després de l’esdeveniment”, recull Murillo. Per la seva part, Josep Mateu visualitza el benefici esportiu, “parlem d’activitats que generen un increment d’aficionats i practicants”. Vilumara i Murillo han coincidit a posicionar tot l’ecosistema empresarial i econòmic que es pot generar pel futur.