Quan The District va anunciar el seu trasllat de Barcelona a Madrid, la lectura immediata va ser territorial. La lectura rellevant, però, és econòmica. El moviment no respon només a un canvi d'escenari, sinó a una tendència més profunda: el mapa firal espanyol s'està reorganitzant segons la lògica de negoci que cada ciutat pot oferir.
No es tracta d'un cas aïllat. Coincidint amb aquest moviment, Barcelona ha tornat a acollir l’ISE, mentre Madrid consolidava una nova edició de Fitur. Dues grans cites, dues ciutats i un missatge de fons. No totes les fires encaixen igual a qualsevol lloc. I cada cop és menys casualitat on decideixen quedar-se.
Hi ha una raó estructural darrere d'aquesta divergència. A l'Estat, les principals institucions de l'Administració, els reguladors i bona part dels centres de decisió públics i corporatius tenen seu a Madrid. Això fa que determinades activitats —especialment les que depenen de relació institucional, regulació o grans contractes— s'entenguin millor des d'aquesta proximitat física i relacional. Qui necessita interlocució directa amb ministeris, organismes reguladors o grans corporacions troba a Madrid un entorn on aquestes connexions es produeixen amb més facilitat i rapidesa.
Barcelona ha construït el seu posicionament des d'un altre lloc. Sense ser capital política, ha apostat durant dècades per un model basat en universitats, centres de recerca, hospitals de referència i un teixit emprenedor internacionalitzat. Aquest ecosistema ha afavorit esdeveniments on el valor principal no és tant l'accés al decisor institucional com l'intercanvi de coneixement, la innovació aplicada i la connexió entre talent global. Les fires que hi funcionen millor no busquen influir en regulacions o grans licitacions, sinó generar idees, projectes i aliances amb recorregut a mitjà i llarg termini.
Cada ciutat ha acabat optimitzant un tipus de capital diferent: Madrid, el capital institucional i financer; Barcelona, el capital intel·lectual i d'innovació
Convé, però, no llegir aquesta especialització com si hagués estat sempre inevitable o predeterminada. Madrid no va néixer capital institucional del sector financer i immobiliari: ho ha esdevingut per acumulació de decisions individuals i per una estratègia deliberada d'atracció d'inversió que s'ha intensificat en els darrers anys. Barcelona, per la seva banda, no va triar ser hub d'innovació per decret: va ser el resultat d'apostar durant dècades per universitats i una cultura emprenedora que inicialment no tenia gaire glamur. L'especialització no és un punt de partida, sinó un punt d'arribada. I precisament per això pot canviar, si els incentius canvien.
El resultat és que cada ciutat ha acabat optimitzant un tipus de capital diferent. Madrid, el capital institucional i financer. Barcelona, el capital intel·lectual i d'innovació. Aquesta diferència explica per què determinats esdeveniments troben un encaix gairebé natural en una ciutat o en l'altra.
El cas de The District
En aquest context, s'entén millor el trasllat de The District. L'esdeveniment va néixer a Barcelona el 2022 i durant quatre edicions va créixer en assistents —fins als 14.537 de l'última— i en perfil: fons d'inversió internacionals de primer nivell hi tenien presència habitual i el seu impacte econòmic a la ciutat s'estimava, segons els organitzadors, en 35 milions d'euros. No era una fira menor ni mal plantada. El moviment cap a Madrid respon, en paraules de la mateixa organització, a tres factors estratègics: el posicionament de la capital com a destinació preferent per al capital immobiliari europeu, la seva connexió amb inversors llatinoamericans i un ecosistema institucional i financer que facilita el tipus de decisions que The District vol activar.
A Barcelona, l'esdeveniment trobava visibilitat; a Madrid, busca proximitat a la decisió. El trasllat, per tant, no és una derrota de Barcelona com a hub firal en general, sinó un senyal molt precís: hi ha tipologies de negoci per a les quals l'entorn institucional pesa tant o més que el prestigi del recinte.
Els exemples recents reforcen aquesta lectura des de l'altre costat. L’ISE ha tornat a demostrar la fortalesa de Barcelona com a hub tecnològic i audiovisual internacional, amb un perfil d'assistents orientat al coneixement, la innovació i la col·laboració global. Un posicionament que alguns donen per amortitzat, però que continua colant-se a totes les agendes internacionals sense gaire esforç. I la coincidència d’aquest article amb el Mobile World Congress no fa sinó reforçar l'especialització de la ciutat en aquells àmbits on el valor principal és l'intercanvi de coneixement i la generació d'ecosistemes tecnològics de llarg recorregut.
El Fitur, en canvi, funciona com un gran punt de trobada institucional i corporatiu, on conflueixen governs, grans operadors i decisions que afecten fluxos econòmics sencers. És un entorn menys orientat al relat i més a l'agenda, on la proximitat als centres de decisió pesa tant com el contingut de la mateixa fira.
Les fires que es queden i les que es mouen no ho fan per casualitat: responen a quina ciutat maximitza millor el seu retorn
Darrere d'aquesta evolució també hi ha estratègies empresarials deliberades. Fira de Barcelona ha apostat per la internacionalització i pels esdeveniments d'alt component tecnològic, mentre que Ifema Madrid ha reforçat el seu perfil institucional en sectors on el pes de les administracions públiques i dels grans grups és determinant. Dos models rendibles i sostenibles, però no intercanviables.
No hi ha guanyadors ni perdedors immediats, però sí una especialització progressiva que ja es reflecteix en els moviments del calendari firal. Les fires que es queden i les que es mouen no ho fan per casualitat: responen a quina ciutat maximitza millor el seu retorn, el perfil d'assistents i la capacitat de generar negoci real. El trasllat de The District, llegit en aquest marc, deixa de ser una excepció per convertir-se en un indicador.