El currículum d’una ciutat també són els seus pretèrits i els seus presents; els participis i els gerundis; els condicionals i els imperatius. La projecció d’un entorn qualsevol a partir de les seves fortaleses sembla tan obvi que massa sovint no es pot entendre la pèrdua d’oportunitats i la falta de determinació per part dels decisors públics i la iniciativa privada.
L’any 1992, Barcelona va tenir un pretext excepcional per promoure una gran campanya de comunicació. Com a seu de l'esdeveniment planetari més gran, la capital catalana va aprofitar per a mostrar-se i exhibir els seus atributs; sobretot, va proposar-se com a metròpoli oberta i acollidora i, tanmateix, va exposar els seus arguments culturals, patrimonials, artístics i característics de la mediterraneïtat. A més, va seduir els visitants amb la seva capacitat de resposta; tot un eixam de prestacions per afrontar grans successos. Això no treu que sempre hi trobarem algú que no ho veu així i que en malparli.
Sigui com sigui i ho digui qui ho digui, hi ha un avanç i un després de la moguda olímpica. Ara bé, no són tan conegudes les llavors d’aquella fita i allò que va impulsar la vocació i la intenció d’atraure certàmens internacionals. Entre d’altres, uns 25 anys abans -la segona meitat de la dècada dels seixanta- algú havia tingut la visió i havia estat impulsor d’allò que més tard seria un extraordinari punt d’encontre. Es tractava d’enfilar la marca Barcelona com a referent de trobades sectorials i professionals; alhora, transformar la imatge de la ciutat i estendre-la.
Parlem del barceloní Esteve Bassols (1923-1986), advocat, locutor de ràdio i, per damunt d’això, un entusiasta de la seva ciutat. La seva trajectòria professional, a cavall de les relacions públiques i el turisme, va emergir sobre manera com a precursor d’una urbs oberta a l’exterior i, en particular, receptora de grans cites. Ara fa seixanta anys, el Sr. Bassols va ser l’artífex de l’eslògan Barcelona, ciudad de ferias y congresos. Ho reblava amb una consigna prou vehement: Fem-ho per Barcelona!
Sovint, la fotografia representativa d’aquella campanya era la del Palau Nacional de Montjuïc, per emblemàtic i per donar el major relleu a l’emplaçament del primigeni recinte firal. De fet, com a curiositat remarcable, en els textos promocionals (els copys de l’època) es feia ostentació dels actius arquitectònics i l’urbanisme com a senyals d’identitat, prestigi i modernitat. Tenien molt clar que calia vendre Barcelona tot esmunyint els seus punts forts i posar l’accent en els factors de proximitat, els equipaments i les infraestructures.
En els textos promocionals de l'època es feia ostentació dels actius arquitectònics i l’urbanisme com a senyals d’identitat, prestigi i modernitat
Ja en aquells moments a Fira de Barcelona s’hi feien salons com ara Expoquimia, Graphispack, Sonimag, Hogarotel i Lontex, a més dels dedicats a la confecció, la nàutica, l’automoció, l’esport i el càmping, com també el festival de la infància i la Feria de Barcelona. A més, en els calendaris anuals ja s’apuntaven seminaris, simposis i convencions d’àmbit internacional. Totes aquestes mostres són els precedents de les nombroses manifestacions que avui dia fan de Barcelona un gran punt de trobada per a la innovació i les noves tendències; el Mobile World Congress (MWC) i l’Integrated Systems Europe (ISE), entre elles.
L’agenda de salons mou espirals d’activitats complementàries i multiplica la demanda de serveis adreçats tant a consum final com a les empreses; no només l’hostaleria i el comerç. A banda, afavoreix el desenvolupament de negocis i perfils professionals experts en el disseny, la producció i la projecció d’esdeveniments. Si afegim la formació i l’especialització, estem completant tot un clúster poliatòmic al voltant de la indústria de fires i congressos.
L’onatge d’eventualitats fa exigible la millora constant i la posada al dia en mode de corrent continu de tots els aspectes tangibles i també dels factors intangibles que intervenen en les mogudes intersectorials. Explicat d’una altra manera, aquesta indústria és coadjutora de competitivitat, cosa que confereix un progrés evident en les condicions ambientals, socials i econòmiques del nucli metropolità, que alhora s’escampa arreu del territori. La regió metropolitana no tindria els mateixos atributs de marca sense l’agenda de certàmens firals i congressuals. Aquesta li atorga major polarització de talent i atractivitat d’inversions.
Hem de reconèixer certs fiascos decantats per la fal·lera exhibicionista i per la irrupció de consonants polítiques més que no pas de vocals estratègiques, com ara el Fòrum Universal de les Cultures (2004)
Des del darrer terç del segle passat, Barcelona ha envolat successius projectes agosarats. Sí que és cert que en algunes ocasions s’han rebutjat iniciatives que haurien pogut dimensionar encara més la seva capitalitat en els àmbits de la cultura i les arts; cosa que han aprofitat altres ciutats mediterrànies que s’han vist afavorides per les reticències de determinats governs municipals i el seu efecte de sobreeixidor; parlem de Màlaga, per exemple.
També hem de reconèixer certs fiascos decantats per la fal·lera exhibicionista i per la irrupció de consonants polítiques més que no pas de vocals estratègiques; el Fòrum Universal de les Cultures (2004) podria venir al cas, com també se’n podria parlar de la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern 2030, massa original.
Convé aprendre’n. Quan es tracta de projectar una demarcació, mai no són bons els rampells d’un determinat càrrec il·luminat. Cal compondre una partitura estratègica que garanteixi alhora l’auge i la sostenibilitat de les actuacions promocionals. Fem-ho per Barcelona!