L'habitatge és la principal preocupació dels catalans, per sobre de la seguretat, la gestió de la immigració o la feina, tal com destaquen els últims estudis d'opinió. Un fet que també es dona, en gran mesura, a les principals capitals europees, com ara a París i Roma. Així ho ha exposat Anne Hidalgo, alcaldessa de París a la 40a Reunió Anual del Cercle d'Economia, en un debat amb el seu homòleg barceloní, Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i que ha estat moderat per Miguel Trias, vocal de la Junta Directiva del Cercle d'Economia. "A Europa, els joves i les classes populars i mitjanes tenen moltes dificultats per accedir a un habitatge si no reben ajuda de la família", continua Hidalgo. I unes xifres que fan palès fins on arriba el problema: el preu del lloguer de l'habitatge ha pujat un 80% a Barcelona durant els últims anys i a la resta de ciutats europees ha estat del 50%. Una pressió creixent sobre el mercat immobiliari, però amb respostes polítiques i estratègies desplegades que difereixen considerablement en cada ocasió.
Per exemple, Anne Hidalgo, alcaldessa de París i que parla un fluid castellà fruit de la seva ascendència espanyola -va néixer a Cadis-, destaca que la capital francesa ha implementat durant els darrers 25 anys una "política sostinguda i ambiciosa en matèria d’habitatge". Amb una clara "voluntat de planificació a llarg termini", segons Hidalgo, s’ha passat del 3% al 24% d’habitatge social. Actualment, més de 700.000 persones viuen a París en habitatges protegits, inclosa una part important de la classe mitjana.
Més de 700.000 persones, inclosa una part important de la classe mitjana, viuen en habitatges protegits a París
Només el darrer any, la ciutat ha destinat 800 milions d’euros a garantir la sostenibilitat i l’accessibilitat dels habitatges. Aquesta aposta no només té un component social, sinó també econòmic: “Treballar sobre l’habitatge és clau per la solidaritat, però també per reactivar un sector com el de la construcció, que està en crisi”, afirma Hidalgo.
La capital francesa també ha detectat un greu problema amb el lloguer turístic: cada any es perden fins a 8.000 habitatges que passen al mercat de lloguer de curt termini. Això ha portat París a intensificar la regulació i a demanar eines a escala europea per afrontar aquest repte conjuntament. “Si no hi ha una inversió pública i privada coordinada, perdrem la confiança dels ciutadans”, adverteix la política socialista.
Entre diferències i un "mix" comú de solucions
Per la seva banda, Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, assenyala que el lloguer a la ciutat comtal ha pujat un 80% en els darrers anys, molt per sobre del 50% observat a altres ciutats europees. Aquesta escalada de preus ha expulsat no només la població més vulnerable, sinó també moltes famílies de classe mitjana cap a la perifèria metropolitana.
Collboni denuncia el dèficit estructural en habitatge protegit a Espanya, que només representa el 2% del parc residencial, molt lluny del 24% de París. Per revertir aquesta situació, defensa la necessitat de “posar ordre en les prioritats” i regular l’habitatge turístic. De fet, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar fa uns mesos que no renovarà cap de les 10.000 llicències d'habitatges d'ús turístic (HUT) quan caduquin el novembre de 2028. Aquesta mesura pretén retornar aquests pisos al mercat residencial per abordar la crisi d'habitatge a la ciutat. Davant d'aquesta situació, l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) ha iniciat una ofensiva legal, presentant reclamacions patrimonials per valor de 4.280 milions d'euros corresponents a 7.200 pisos.
L'habitatge de protecció oficial a Espanya només representa el 2% del parc residencial, molt lluny del 24% assolit de París
Les mesures "pal·liatives", a parer del mandatari socialista, com la regulació de preus, han tingut cert impacte: el 2024 s’ha registrat una caiguda entre el 5,5% i el 6% en els preus dels lloguers, segons dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Tanmateix, el focus està a "incrementar l’oferta d’habitatge públic". Per exemple, el 50% del sòl a zones com els barris de la Marina, la Sagrera o el Poblenou s’ha reservat per a habitatge social, mentre que a l’Eixample, Gràcia o Sant Andreu es treballa per flexibilitzar un 30% del sòl per al mateix ús.
Collboni insisteix també en la necessitat d’una aliança europea per invertir en habitatge social: “Necessitem accedir als fons socials europeus per augmentar el parc d’habitatge protegit i reforçar la col·laboració publicoprivada”. Ambdós alcaldes coincideixen que la crisi de l’habitatge no es pot abordar només des del municipalisme. Reclamen que la Unió Europea reconegui l’habitatge com una prioritat estratègica i doti als governs locals de fons i instruments per respondre al repte.
Hidalgo i Collboni defensen un “mix d’habitatge” entre el sector públic i privat, amb normatives clares i estables que donin seguretat jurídica
Si s'analitzen més xifres, avui, el 76% de la població a Espanya viu en habitatge en propietat i només el 24% en règim de lloguer, molt per sota de la mitjana europea. A més, cada any es formen 200.000 llars noves, però només es construeixen 90.000 habitatges, una dada que posa en evidència la desconnexió entre oferta i demanda.
Hidalgo i Collboni defensen una fórmula de “mix d’habitatge” entre el sector públic i privat, amb normatives clares i estables que donin seguretat jurídica i alhora protegeixin la funció social de l’habitatge. “Si una família ha de destinar més del 30% dels ingressos al lloguer, som davant d’una situació tensionada”, alerten.
I, finalment, Collboni llança una pregunta als més de 500 assistents de la jornada: "Ens resignem que al centre de les ciutats només hi puguin viure els rics?" "Si no es canvien les regles del joc, les classes mitjanes i els joves continuaran expulsats dels nuclis urbans", continua el socialista. La resposta, coincideixen, ha de ser estructural, coordinada i amb visió europea.
Els pròxims passos: Mayor for Housing i la presentació de polítiques efectives al cor d'Europa
Durant la jornada d'avui, també s'ha fet oficial que Barcelona, París i Roma portaran la setmana que ve al Comitè de les Regions la seva demanda per reclamar fons europeus específics -com ho van ser els Next Generation- per a les capitals europees més internacionalitzades per facilitar l'accés a l'habitatge públic davant la manca d'oferta no només per a col·lectius vulnerables sinó per a famílies de classe mitjana i amb feina però amb dificultats per accedir a un pis.
El mateix Collboni i Hidalgo, juntament amb l'alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, s'han reunit aquest migdia al Cercle d'Economia després de la ponència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez per obtenir el seu suport en la iniciativa Mayors for Housing i en la línia de traslladar-la als caps de govern.
Collboni (alcalde de Barcelona): "Ens resignem que al centre de les ciutats només hi puguin viure els rics?"
Collboni ha remarcat que les ciutats comparteixen el problema d'accés a l'habitatge, que a la zona euro ha crescut un 50% en els darrers deu anys, ha indicat. En aquest sentit, ha reivindicat la regulació dels preus del lloguer inclosos en la Llei de l'habitatge i que, segons ha insistit, ha comportat una reducció de les rendes d'un 5%, tal com s'ha mencionat anteriorment.
En la mateixa línia, l'alcaldessa de París ha afegit que els fons han de servir per construir aquests habitatges, però també ha apuntat a les transformacions perquè siguin més sostenibles amb finançament públic tant dels governs nacionals i de les ciutats com de les institucions europees. A més, ha comentat que aquests fons haurien de comptar amb suport privat i ha dit que també servirien per donar suport al sector de l'habitatge, "avui en crisi a tot Europa".