A l'Àsia es menja amb bastonets. No és cap secret, es pot comprovar a qualsevol restaurant asiàtic del món. Pels europeus, és una de les gràcies de menjar a restaurants xinesos o japonesos del barri, i ens agrada fantasmejar fent veure que hi mengem amb expertesa, com si fóssim "d'allà". Recordo un amic xinès que em deia que no entenia per què la gent se sorprenia, quan menjava tan bé amb bastonets: "Què t'he dit mai, jo, que menges molt bé amb forquilla? És ridícul, Ari!". Es queixava de la condescendència de moltes persones quan el veien menjar a taula, i afirmava que no trobaria mai ningú en tota l'Àsia que em lloés per menjar molt bé amb forquilla, perquè era una fotesa. Els meus amics solen tenir un sentit de l'humor aspre, però aquell amic en especial. El cas és que, malgrat el seu to, tenia raó: donem massa importància a les minúcies.
Però d'on surten, aquestes diferències en l'ús dels coberts? La veritat és que si ho busques a Internet no obtens una resposta clara. Algunes persones al·leguen que els bastonets són una pràctica històrica de la regió del Nord i Centre d'Àsia, altres que les cultures de l'Àsia Oriental tenen una forta tradició de menjars comunals i que, gràcies a aquest fet, els bastonets eren una forma molt més senzilla d'agafar trossets petits d'un plat gran, al contrari de l'etiqueta europea on les racions se servien de manera individual al plat. La cuina oriental ho deixa tot preparat al plat, per practicitat i també per evitar l'ús d'utensilis violents com el ganivet a la taula. En canvi, la cuina occidental posa ganivets grans per verdures senceres i trossos de carn durs de mastegar.
"La cuina oriental ho deixa tot preparat al plat, per practicitat i també per evitar l'ús d'utensilis violents com el ganivet a la taula"
Algunes veus també argumenten que es tracta de la filosofia del menjar de cada cultura, que alguns comprenen com una pràctica tranquil·la i sense presses (els bastonets), i d'altres com una mostra de dominació (el ganivet). Així, les normes i costums socioculturals han anat arrelant al territori i han fet que algunes persones tendeixin a unes pràctiques i altres a unes altres sense saber ben bé per què exactament aquestes pràctiques han persistit i s'han convertit en un element distintiu de la cultura d'un grup determinat de països en una regió concreta.
Amb la globalització els costums d'un lloc s'han convertit en l'exotisme de l'altre, i és que, de la mateixa manera que el sushi és el menjar de moda de molts indrets a Europa, la cuina italiana és la líder a l'Àsia Oriental. I després, és clar, trobem formats mixtos en alguns països en el tipus de cobert utilitzat, com és el cas de Tailàndia o l'Índia, on es fan servir per a diferents propòsits ambdues formes de servir i acompanyar el menjar.
"De la mateixa manera que el sushi és el menjar de moda de molts indrets a Europa, la cuina italiana és la líder a l'Àsia Oriental"
Hi ha filosofies senceres de l'art de la menja i de la manera com cada cultura s'acompanya i ajuda per servir els seus diferents plats i menges, però el que intento expressar amb aquest article no és una ressenya culinària, sinó el fet que, al cap i a la fi, tot serveix per menjar i tots coberts, siguin bastonets, forquilles, ganivets o les pròpies mans, duen a terme la mateixa funció.
De maneres diferents, amb significats diversos, però totes per menjar. I és que les diferències culturals són un aprenentatge continu de diferències superables que, amb pràctica i constància, amb errors i rialles tímides del qui fa una cosa per primera vegada, s'esborren com els nostres prejudicis i permeten gaudir en bona companyia al voltant d'una taula plena d'aliments.