L’any 2025 arriba envoltat de turbulències geopolítiques, tensions comercials i una política monetària amb camins oposats entre Europa i els Estats Units. Les preguntes són moltes: quin serà el futur de l’euro? I del dòlar? Quin marge de maniobra tenen els bancs centrals? I sobretot, poden col·laborar Europa i Estats Units de forma sincera per evitar una fragmentació econòmica global? A la segona jornada de la 40a Reunió Anual al Cercle d’Economia, dos pesos pesants del món econòmic han abordat aquests interrogants: Francisco Blanch, director gerent del Bank of America, i Pablo Hernández de Cos, que assumirà aviat la direcció del Banc de Pagaments Internacionals. I una recomanació: hi ha una finestra d’oportunitat per Europa
Els Estats Units, entre l’èxit econòmic i els riscos interns
Francisco Blanch, membre del Bank of America, ha estat contundent des d'un bon inici: “Europa necessita un wake-up call amb exclamacions, no amb interrogants”. A parer de l'expert, en comparació amb Europa, els EUA han impulsat un creixement potent, en gran part finançat per una forta expansió del dèficit públic. “El creixement laboral ha estat similar, però la diferència és com s’ha utilitzat el dèficit. Els nord-americans han duplicat el seu deute públic, impulsant sectors com l’energia i la indústria química, mentre Europa ha estat tímida”, apunta Blanch.
Però aquest dinamisme, segons Blanch, té un preu: més desigualtat i majors tensions financeres. "Quan el republicà Trump ha guanyat aquest segon mandat, han vingut més aranzels, retallades de despesa i menys impostos per als rics. Una fórmula de creixement a curt termini, però amb conseqüències a llarg termini", destaca Blanch.
Europa, davant del repte d’actuar unida i amb ambició
Paral·lelament, Pablo Hernández de Cos, pròxim director del Banc de Pagaments Internacionals, s'ha centrat en el Vell Continent i ha fet èmfasi en la baixa productivitat europea i la necessitat de reformes estructurals. “El diferencial de creixement entre EUA i Europa s’explica, en gran part, per la productivitat en el sector tecnològic”.
Davant l’estratègia econòmica nord-americana, plena d’incertesa, Hernández de Cos insisteix que Europa ha de respondre amb integració i polítiques comunes: “Cal una unió bancària completa, un mercat de capitals integrat i finançament conjunt per a béns comuns com la defensa o el canvi climàtic”. També ha denunciat les barreres internes al comerç europeu: “Avui les manufactures europees pateixen un cost regulador equivalent a un aranzel del 40% en manufactures, i del 110% en serveis. El potencial de creixement intraeuropeu és enorme”.
La geopolítica, que s’ha convertit en un dels grans condicionants de l’economia global, i també del debat al Cercle d’Economia, ha permès a Blanch posar èmfasi en tres grans focus de tensió que, combinats, estan redibuixant l’escenari econòmic mundial. El primer és la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, agreujada per les restriccions a les exportacions de terres rares, fonamentals per a la indústria tecnològica. El segon, la guerra d’Ucraïna i l’encariment energètic que ha impactat de ple Europa, especialment una Alemanya que ja flirteja amb la recessió. I el tercer, l’Orient Mitjà, amb la inestabilitat permanent entre Iran, Gaza i Israel, i l’intent dels Estats Units d’afavorir un acord nuclear que allunyi nous conflictes.
“Europa ha de reindustrialitzar-se i garantir la seva seguretat energètica”, adverteix Blanch. “La solució no passa pel dogmatisme, sinó per una política energètica pragmàtica i una aposta clara per l’emmagatzematge”. El continent, diu, ha d’aprendre de la seva dependència passada i reforçar les seves capacitats per evitar que el preu de l’energia torni a marcar el ritme del seu creixement.
El paper dels bancs centrals en un escenari de divergència
Un altre punt que s'ha debatut durant la jornada ha estat la política monetària. Mentre la Reserva Federal ha posat en pausa les retallades de tipus d’interès, el Banc Central Europeu encara preveu noves baixades. Aquesta divergència reflecteix no només realitats econòmiques diferents, sinó també dues estratègies per fer front a un món més volàtil i menys previsible.
Per a Hernández de Cos, aquesta diferència pot tenir implicacions de fons. "Perquè l’euro pugui aspirar a ser una autèntica moneda de reserva global, caldria un actiu europeu fort i comú, vinculat a grans projectes com la defensa o el canvi climàtic”. Sense una resposta europea coordinada, el dòlar seguirà dominant.
On invertir en un món tan incert?
La pregunta final de la sessió, de la mà de Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, ha estat inevitable: en què invertir quan tot sembla inestable? Francisco Blanch ha estat directe. "L’or continuarà sent un refugi tradicional davant la incertesa. El coure, tot i els aranzels, serà imprescindible en la transició energètica global". Però, adverteix que les matèries primeres rares, tot i el seu valor estratègic, són més difícils de gestionar i d’accedir".
Hernández de Cos: “Perquè l’euro pugui aspirar a ser una autèntica moneda de reserva global, caldria un actiu europeu fort i comú"
Hernández de Cos, finalment, ha optat per un missatge més institucional: “En contextos com l’actual, la millor inversió és la resiliència. Les empreses i governs han de tenir clares les seves vulnerabilitats i comptar amb prou coixins per resistir l’impacte de nous xocs”.
Finalment, el balanç del debat és clar: el món s’endinsa en una etapa de tensions creixents, desigualtats i canvis estructurals. Però en aquest escenari també s’obre una finestra d’oportunitat per a Europa. La nova reelecció de Trump, la desglobalització i la inestabilitat energètica obliguen el continent a reaccionar. Els dos membres coincideixen amb la mateixa solució: "si el Vell Continent sap actuar amb ambició, unitat i pragmatisme, els pròxims anys podrien ser claus per reforçar la seva sobirania econòmica i reposicionar-se en l’escena global".