Diuen que últimament les reunions anuals del Cercle d'Economia han tingut com a protagonistes fets històrics molt oportuns mediàticament i econòmicament, com ara eleccions municipals, catalanes, estatals i europees. Ja en el moment actual, quines novetats es presenten per aquest 2025? Aparentment, sembla que no hi haurà lloc per a la calma. De fet, durant el dilluns 28 d'abril de 2025, quan van presentar la nota d'opinió prèvia enfocada en el rol d'Europa, es van trobar amb la crisi d'electricitat històrica que va aturar durant unes hores el nostre país i no va donar cap moment de treva. Per tant, queden menys de 48 hores per celebrar la nova edició del 2025 i la possible OPA del BBVA al Banc Sabadell serà la gran protagonista entre bambolines d'enguany, juntament amb el paper d'Europa, l'augment del pressupost de defensa i el paper de les infraestructures (sobretot elèctriques) en temps de turbulències.
Durant el 5, 6 i 7 de maig se celebrarà al Palau de Congressos de Barcelona la 40a Reunió Anual del Cercle d'Economia. Es tracta d'una entitat singular que agrupa més de 1.300 membres que, sense ser una patronal, reuneix els principals empresaris de Catalunya, com també a diversos intel·lectuals que aspira a ser escoltada entre els polítics i la societat civil per donar resposta als grans reptes estratègics de Catalunya i d'Espanya. Nascuts el 1958, sota el nom de Club Comodín, un grup de joves empresaris volien més obertura econòmica i modernitzar l'Espanya franquista. Van tardar una dècada a ser legalitzats i un dels reptes actuals consisteix a atraure més dones (només el 15% ho són) i rejovenir l'entitat gràcies al Cercle Obert.
El terme Club Comodín defineix bé la gran capacitat dels seus membres per adaptar-se a les circumstàncies. Poc després del seu naixement, van començar a "reunir-se cada dijous" i també es van reunir anualment a la Costa Brava. Els quatre joves fundadors en foren també els quatre primers presidents: Carles Ferrer i Salat (1959-1965), Carles Güell de Sentmenat (1965-1969), Artur Suqué i Puig (1969-1972) i Joan Mas i Cantí (1972-1975). Dècades després, gran part d’ells van formar part dels promotors perquè Espanya entrés a la Comunitat Econòmica Europea.
Amb l’arribada de la democràcia, van ser moltes les persones convidades a aquestes reunions, que es van celebrar a Sitges fins al 2019, així com de socis del Cercle que, des de posicions polítiques diferents, van assumir responsabilitats polítiques rellevants. La influència dels seus documents i posicionaments va augmentar i des de llavors que té ascendència directa en diferents entitats més.
Europa, wake-up call? La gran protagonista d'enguany
Sota el lema Europa, wake-up call? la trobada abordarà la situació geopolítica i econòmica del continent en un moment de canvis i reptes globals. Aquesta 40a edició tindrà una rellevància especial, no només per la temàtica central, sinó també per la commemoració de les quatre dècades de trobades del Cercle d’Economia majoritàriament a la Costa Brava i, posteriorment, a Sitges i Barcelona. Paral·lelament, enguany es presentarà un documental que ja està llest i que repassarà la transformació de la societat catalana i espanyola i la seva integració en el context europeu a través de les temàtiques i ponents d’aquestes 40 reunions.
Les figures estrella d'aquesta edició? Antonio Costa, president del Consell Europeu; Paula Dobriansky, exsotssecretària d’Estat per a Afers Globals dels Estats Units; Li Cheng, expert en relacions entre la Xina i els Estats Units. També es comptarà amb Teresa Ribera, vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Transició Neta o Luca de Meo, conseller delegat del Grup Renault. El mateix Guardiola ha explicat al pòdcast de L'empresa al dia que “fa temps que la junta directiva va tenir clar que Europa havia de ser el tema central de la reunió”.
Entre els ponents més mediàtics d'enguany hi ha Antonio Costa, president del Consell Europeu i Teresa Ribera, vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Transició Neta
El títol fa la reflexió si Europa, davant un repte tan gran com el canvi geopolític, serà capaç de reaccionar o no. El president del Cercle ha lamentat que a escala geopolítica hi ha “més incertesa que mai” a causa de les polítiques de Donald Trump als Estats Units. En l'àmbit espanyol, ha assenyalat la “polarització política”, i, en l'àmbit català, ha celebrat que “comencen a funcionar una mica les coses”.
A la reunió, també hi haurà noms importants com Marc Murtra (Telefónica), Jesús Mantas (IBM) i Francesca Bria, autora de l’Eurostack Report sobre tecnologia i innovació, a més de Fina Lladós (Amgen i Farmaindústria), Toni Ruiz (Mango) o Francisco Blanch (Bank of America).
La presència política, que fa tres anys que s'ha reduït considerablement, comptarà el dia de la inauguració de la jornada (5 de maig) amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, seguit d'un dimarts 6 de maig amb el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo -al qual probablement se li preguntarà per la seva opinió sobre la recent decisió de la CNMV sobre l'OPA del BBVA al Banc Sabadell- i conclourà el dimecres 7 de maig amb Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya. El líder de l'oposició espanyola, Alberto Nuñez Feijóo tindrà una ponència el mateix dimarts. Com a curiositat, enguany no hi haurà la presència del Rei Felip VI, però per motius d'agenda, ja que es troba en un viatge a l'estranger.
El Cercle també vol innovar i ha creat dos tipus de sessions noves. Una titulada ‘dinàmiques inverses’, que serà una sessió restringida amb 3 eurodiputats –Javi López (PSC), Diana Riba (ERC) i Adrián Vázquez (PP)–, que girarà al voltant del que proposin els assistents. L’altra serà ‘Els ponents de prop’, que seran sessions en petit comitè entre alguns assistents i ponents, perquè puguin dialogar tranquil·lament.
La institució donarà el premi a la Construcció Europea al Programa Erasmus, que recollirà la vicepresidenta i comissària de Drets Socials, Capacitats, Feina de qualitat i Preparació, Roxana Minzatu.
Fi a un mandat marcat per les notes d'opinió i l'aposta per la reivindicació europeista
A més, la 40a edició de la Reunió Anual del Cercle d'Economia també marcarà el final del mandat de Guardiola com a president del Cercle d’Economia. Si tot segueix el guió previst, en aquesta ocasió no hi haurà eleccions i la catedràtica d'Economia i vicepresidenta de l'entitat, Teresa Garcia-Milà, serà la nova successora. Caldrà veure quin protagonisme se li dona en aquesta edició. A més, cal destacar que durant la història d'aquest think thank, han tingut 19 presidents. Garcia Milà seria la 20a i, a més, es convertiria en la primera dona que ocuparia el càrrec.
Actualment, les dues vicepresidentes del Cercle són dones: Teresa Garcia-Milà i Núria Cabutí; la secretària és Camino Quiroga i la tresorera, Carmina Ganyet. No és fins al sisè lloc de la Junta Directiva que no torna a aparèixer un home -Oriol Aspachs- secretari tècnic, després del president Jaume Guardiola. A la llista de 13 vocals de l’entitat, hi ha cinc altres dones. El director general és en Miquel Nadal.
Teresa Garcia-Milà és una de les líders acadèmiques més rellevants de les darreres dècades a Catalunya i Espanya. Especialitzada en finances públiques, la distribució de recursos, la solidaritat interregional i el desenvolupament, l’any 2018 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat, reservada “a les persones i les institucions que fan i promouen la recerca a Catalunya”.