Reduir la factura de la llum amb 'blockchain'

L'ICAEN i la conselleria d'Empresa treballen en un model energètic a través de la cadena de blocs que podria fer autosuficients les comunitats de veïns

Un sistema basat en xarxes gestionades amb 'blockchain' permetria reduir la factura de la llum
Un sistema basat en xarxes gestionades amb 'blockchain' permetria reduir la factura de la llum

Veure plaques solars sobre les teulades dels edificis és una imatge difícil de trobar. Més aviat és anecdòtic, perquè l’actual legislació ha posat moltes traves per fer el pas cap a aquest model més sostenible. Però això podria canviar en poc de temps. La consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, ha anunciat aquest dijous el projecte IoCat, que té com a objectiu impulsar l'autoconsum fotovoltaic i permetre que el ciutadà que generi la seva pròpia energia i l'emmagatzemi amb bateries que pugui compartir-la a través de la tecnologia blockchain.

Així, els ciutadans podran transaccionar l'energia emmagatzemada de manera fàcil, "segura i sense intermediaris" i rebre a canvi recompenses en forma de criptomoneda, que es preveu crear properament. L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) és qui ha estat desenvolupant la proposta, juntament amb la conselleria i ajuntaments catalans. La seva proposta és crear comunitats de veïns que, amb xarxes privades, poden gestionar la seva pròpia energia, ser autosuficients i, en definitiva, reduir la factura de la llum que ens arriba cada mes.

“La proposta és crear xarxes aïllades desconnectades de la nacional per empoderar comunitats pensades per al ciutadà de forma col·lectiva i que capitalitzen en el concepte d’energia circular”, explica de manera resumida la base del projecte una de les seves impulsores, Lluïsa Marsal, en una trobada organitzada pel CTecno.

Una llei massa restrictiva

El model del qual parla la també presidenta de l’Associació Blockchain Catalunya ha de permetre assolir el tan desitjat model on poder vendre els excedents que els edificis produirien amb les seves plaques solars o bé comprar-ne quan hi hagi dèficit. El darrer Reial Decret aprovat el 2015 pel govern de Mariano Rajoy no ho permet. “Encara que els veïns s’entenguin i vulgui intercanviar energia, no es pot fer”, remarca Marsal.

Marsal: “La llei està pensada per impossibilitar-ho. No hi ha una prohibició expressa, però no és viable"

El motiu no és cap altre que per dipositar l’excés o buscar energia per cobrir el dèficit cal accedir a la xarxa nacional, una entrada només possible per als qui operen com a productors. El qui no són més que empreses, no ciutadans, “perquè no és viable per a l’ús domèstic”, insisteix l’experta. “La llei està pensada per impossibilitar-ho. No hi ha una prohibició expressa, però no és viable i dóna com a resultat que no s’instal·lin plaques solars perquè un mateix no s’ho pot finançar i el retorn és baix”, afegeix.

Feta la llei, feta la trampa

Tota llei té la seva trampa, i aquí l’ICAEN l’ha trobat amb la creació d’aquestes xarxes complementàries i independents que haurien de complir, segons Marsal, amb les lleis del sector industrial i no elèctric.

Marsal: “El blockchain seria la via perquè pagui qui més gasta i es remuneri qui no arriba al límit de la seva capacitat diària”

La idea és que els edificis puguin instal·lar plaques solars que alimentin el consum de tota la comunitat o tota la llar. Seria un ús circular, el que significa que es podria cobrir la despesa comuna del dia a dia, inclòs un vehicle elèctric, i absorbir també l’energia que aquests aparells siguin capaços de generar.

Com que en aquestes comunitats ja no hi hauria una companyia que fes la facturació, “el blockchain seria la via perquè pagui qui més gasta i es remuneri qui no arriba al límit de la seva capacitat diària”, explica la presidenta de l’Associació Blockchain Catalunya; qui insisteix en la importància de fer una gestió comunitària del que és un bé comú com el sol i l’energia. Per això aposta per una cadena de blocs pública i de lliure accés.

Més info: Lluïsa Marsal: “El ‘blockchain’ és un Internet distribuït i sense gegants que el monopolitzin”

L’objectiu és que hi hagi tants nodes com municipis a Catalunya. Aquests nodes serien els ajuntaments, els que facilitarien al ciutadà donar-se d’alta i entrar en el model. A escala més tècnica, l’ICAEN ha conclòs a través d’un estudi que el 50% dels edificis de Catalunya podrien cobrir la seva demanda energètica amb aquest model. Es faria amb un model que mantindria l’actual connexió a la xarxa comercial energètica, però reduint la potència habitual de 5 kW a 2 kW. “Serviria com a punt de connexió en situacions de mot mala climatologia i per connectar els electrodomèstics que estan funcionant les 24 hores del dia. Seria un punt de connexió bàsic”, assenyala Marsal.

descarga

Imatge de la conferència organitzada pel CTecno | Cedida

Per tant, el gruix energètic de la llar recauria sobre la nova xarxa, el que habitualment prové de la climatització de l’espai. Amb aquest model, la membre de l’ICAEN assegura que s’assolirien habitatges autosuficients.

En el cas dels nous habitatges, construïts ja de manera més sostenibles a escala de climatització, el model canviaria, tot i que es regiria sota la mateixa lògica de fer recaure en el nou sistema la part més important del consum.

Com a extra, Marsal destaca que podria pal·liar la pobresa energètica si els veïns assumeixen un nombre determinat de famílies a qui ajudar. “Cada edifici podria tenir una llar a qui pagar el consum, que seria baix, i així se solucionaria el problema dels qui no poden pagar la seva factura”, proposa. El projecte basat en la cadena de blocs també podria ser un precedent de cara a millorar la mobilitat si es posen en circulació vehicles privats i elèctrics que cobreixin l’última milla, però cotxes compartits per fer-ho més eficient.

Un model ja validat

Alguns països nòrdics ja han implantat projectes pilot amb xarxes com aquestes, però impulsats des d’empreses privades. Catalunya seria, doncs, el primer a posar en marxa una experiència pública amb xarxes obertes i totalment transparents.

Les societats que usen 'blockchain' ja s'anomenen 'copetition', de cooperació i competició

Ara bé, per arribar-hi cal tenir una societat madura. D’aquí que, segons Marsal, siguin els països nòrdics o el Japó alguns dels pioners a posar en marxa idees similars. “Són societats amb més tradició d’organitzar-se i un comportament més cívic, en elles hi poden haver projectes de baix cap a dalt”, comenta. I explica, a tall d’anècdota, que els psicòlegs ja han definit aquest tipus de societats amb l’adjectiu copetition -de cooperació i competició-, perquè els seus veïns col·laboren però també amb una certa competició.

Una revolució més enllà de l’economia

El fundador de la consultora de blockchain BTC Guardian i tresorer de l’Associació Blockchain Catalunya, Carlos Barbero, és dels qui veu un ús potencial en la cadena de blocs, tant en la gestió de l’energia com en la dels impostos. Tanmateix, també té prou clar que fins al moment les criptodivises són l’única aplicació amb més sortida d’aquesta tecnologia.

descarga (1)

Imatge de la conferència organitzada pel CTecno | Cedida

Defineix el nou paradigma com una “tokenització de l’economia tradicional”, ja que s’estableix un intercanvi a través d’una moneda virtual a la qual se li ha donat un valor determinat. La diferència, però, és que no hi ha un intermediari, sinó que “tota la informació de tots els agents econòmics es troba en un llibre major que es descentralitza per evitar atacs i que es facin canvis”. És a dir, el blockchain té un sol llibre replicat milers de vegades. Per manipular-lo, caldria canviar cadascuna de les còpies.

Més info: 'Blockchain': una revolució real?

Aquesta cadena de blocs és privada, té unes claus que només permeten l’accés a la informació a persones concretes. Però això no significa que tot sigui secret, sinó que hi ha una total transparència i immutabilitat dels actius. Tot plegat ens porta, a ulls del tresorer de l’Associació Blockchain Catalunya, a una societat “més segura i amb més poder sobre els seus actius”, una mena de “postcapitalisme”. Ara bé, que sigui una revolució o una simple reforma dependrà de si la ciutadania, diu, està disposada a agafar les regnes i impulsar el canvi a una escala que vagi més enllà del bitcoin.

Més informació
‘Blockchain’, la nova veu de l'economia
Què és un (o una?) blockchain?
'Blockchain', la revolució ja és aquí
Avui et destaquem
Comentaris