El salari mitjà de les dones a Catalunya va tenir un augment del 6,2% interanual a tancament del 2023, fins als 27.241 euros, el més gran des de l'inici de la sèrie històrica el 2008 de les dades de CCOO. Aquest increment redueix la bretxa salarial de gènere fins a un 20,1%, quatre punts menys que l'any anterior, que suposa la caiguda més gran des d'aquell any. La sociòloga Irene Galí ha presentat aquest dijous l'informe Bretxa salarial de gènere a Catalunya a la seu del sindicat a Barcelona i ha atribuït aquest descens a la pujada de l'SMI, el creixement econòmic de l'economia espanyola i les diferents reformes laborals.
Les dades del sindicat apunten, a més, que l'increment del salari mitjà entre les dones s'ha donat amb més força entre els llocs de treball “més precaris”: els salaris van augmentar un 7,2% en el primer quartet, enfront de l'alça de gairebé un 4% en el tercer. Aquest increment també es dona en el salari per hora treballada, que elimina les desigualtats que generen els diferents tipus de contractes d'homes i dones (amb més pes en els contractes a temps parcial), que passa d'una diferència d'un 13,7% a un 10,2%.
Les dades de l'informe apunten al fet que la bretxa salarial podria reduir-se per complet el 2035 si es manté una evolució similar a la dels últims cinc anys, encara que Galí ha dit que, en cas de no haver-se produït aquest "gran" descens el 2023, les previsions de l'any passat eren de deu anys més, fins al 2044.
La parcialitat i els complements salarials, principals causes de la bretxa
El sindicat constata com a causa principal de la bretxa de gènere la parcialitat, derivada d'un “desigual” repartiment del treball de cures i de la casa, la qual cosa empeny les dones a contractes de menys hores. Galí també ha posat el focus en una altra causa d'aquesta bretxa, els complements salarials: encara que molts estan inclosos en els convenis col·lectius, han beneficiat tradicionalment els homes, en prioritzar atributs del treball com la nocturnitat i el treball físic, més associats al treball masculí.
Per acabar amb la bretxa salarial de gènere, la secretària de Dones, Feminisme i Igualtat del sindicat, Mentxu Gutiérrez, ha ressaltat precisament tant la reducció de la parcialitat entre les treballadores com la revalorització de convenis col·lectius feminitzats, i eliminar la penalització de la maternitat i el treball de cures. A més, ha posat sobre la taula la importància d’assolir la reducció de la jornada sense reducció salarial; crear un Pacte Integral de Cures, i continuar impulsant l’evolució de l'SMI “com un motor dels salaris més baixos”.
Per tipus de contracte, el sindicat apunta que la bretxa salarial de gènere entre els treballadors i treballadores amb un contracte indefinit és més gran que la bretxa global, d'un 21,2%, encara que baixa 5,5 punts respecte a l'any anterior, i amb un salari mitjà anual de 27.434 euros per a les dones. De manera contrària, entre els contractes temporals, la bretxa salarial de gènere és negativa, de fins a un -2,2%, fins a un salari mitjà anual de 25.562 euros per a les dones i 25.019 euros per als homes.
Respecte a l'estructura ocupacional, Galí valora que s'estigui movent cap a un menor pes de les ocupacions menys qualificades i cap a les més qualificades, però adverteix: “Encara que és positiu que l'estructura ocupacional avanci per a les dones, dins d'aquests llocs de treball qualificats també han de poder cobrar el mateix que els homes”.