CA | ES

Brexit: és l'hora dels adéus

Els canvis per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea no seran efectius fins l'any que ve, quan s'acaba el període transitori

Brexit: és l'hora dels adéus, el primer ministre britànic, Boris Johnson, signa el divorci amb la UE | Europa Press Brexit: és l'hora dels adéus, el primer ministre britànic, Boris Johnson, signa el divorci amb la UE | Europa Press

Ha arribat el Brexit i no ha passat absolutament res. És l'hora dels adéus sonava a cappella al Parlament Europeu després de la votació que aprovava el divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea. Tot i el dramatisme de les imatges, els canvis que provocarà el Brexit no seran efectius fins el primer de gener del 2021, quan ja s'haurà acabat el període transitori d'11 mesos en què els britànics hauran de pactar des de zero la seva relació amb els 27 Estats membre. El preu que tindrà encara es desconeix, però les teories sobre el cost econòmic del Brexit són moltes i diverses. Això sí, depèn de si hi acaba havent acord o no. La Conselleria d'Empresa i Coneixement calcula que en el pitjor cas, l'impacte econòmic per a Catalunya serà de 2.000 milions d'euros en cinc anys. El comerç serà el sector més afectat, amb nous aranzels i normes duaneres que poden entrar en escena.  

"Per si de cas, recomano no tenir mercaderies en trànsit aquella data: no sabem que passarà a efectes físics ni legals", indica Jordi Andreu Solé, cap d'Inspecció de Duanes i Impostos Especials d'Hisenda a Catalunya. Durant una jornada organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya, el segon ponent, Xavier Ferrer, president de la comissió d'Economia Internacional i Unió Europea del col·legi, recorda que "se'n va un país important; representa més o menys un 15% del PIB total dels Estats comunitaris". Els dos experts coincideixen en què qui més hi surt perdent en l'àmbit comercial, són els britànics.

Més info: El calendari del Brexit després de les eleccions

“Surtin ordenadament o sense acord, el més perjudicat és el Regne Unit, que té una relació comercial amb la Unió Europea del 50% de les exportacions”, segons Ferrer. I Solé hi afegeix: “Hauria de preocupar fonamentalment els britànics, perquè el comerç europeu cap al Regne Unit només representa un 15% del total”. De fet, la relació comercial que tindrà el país amb la UE una vegada n’hagi sortit s’haurà de concretar durant el 2020. Mentre que els Estats comunitaris només hauran de pactar un nou tractat, el Regne Unit haurà de fer-ho 27 vegades, amb uns paràmetres, ritmes i permissivitat diferents en funció de cada país.

Un tercer país

Hi hagi o no acord comercial en aquests 11 mesos, el Regne Unit passarà a ser un tercer país a tots els efectes, però “dels que tindran pitjor relació amb la UE”, considera el representant de l’Agència Tributària, ja que “Brussel·les té pactes amb tots els socis comercials, però amb els britànics no hi ha res establert; s’ha de començar de zero”. I això no només passarà amb la circulació de les persones, sinó també amb les mercaderies, la seguretat alimentària, els impostos, els moviments de diners en efectiu, d’animals de companyia, el tax free...

La llista és llarga i densa, amb tantes excepcions i elements que s’han de tenir en compte com supòsits existeixen. En el cas que no hi hagi un acord, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, assegura que l’impacte econòmic que tindrà el Brexit per a Catalunya serà d’uns 2.000 milions d’euros en cinc anys. Aquesta xifra té en compte les principals afectacions: exportacions, turisme i universitats. No obstant això, Ferrer creu que “no suposarà un trasbals per a l’economia catalana”.  

Mentre que els Estats de la UE només hauran de pactar un nou acord comercial, el Regne Unit haurà de fer-ho 27 vegades

En el cas del conjunt de l’Estat espanyol, a aquestes conseqüències s’ha d’afegir l’increment de l’aportació als pressupostos de la UE. Segons recorda Ferrer, d’entre els 9.000 i 10.000 milions d’euros amb què contribueix el Regne Unit, l’Estat espanyol n’haurà d’assumir uns 880 milions. Més enllà d’això, considera que els efectes “no han de ser molt grans, ja que les exportacions cap al Regne Unit són un 9% del total”.        

Més control, més lentitud

“Al port de Dover hi ha actualment cues de 25 quilòmetres de camions per despatxar; els que provenen de països tercers tarden 20 minuts a completar el tràmit i a partir d’ara, tots seran de països tercers”, indica Solé. La lentitud del transport de mercaderies que han d’entrar o sortir del Regne Unit és una de les conseqüències que marcarà les empreses importadores i exportadores. La documentació que s’haurà d’aportar a les duanes i els aranzels que s’hi hauran de pagar alentiran el procés i encariran el preu final.

Els productes peribles, amb especial pes en els sectors de l’alimentació i el farmacèutic, poden arribar a fer-se malbé amb l’allargament dels tràmits i els temps de transport. L’expert avisa que, a més, els productes seran més cars i la tramitació es complicarà molt: “Fins ara només s’havia d’atendre el transport i emetre una factura; el cost del producte era el preu de venda”. Ara, afegeix, hi haurà gestions prèvies i posteriors al moviment. Un dels costos extra que tindran les empreses és la contractació d’un representant de duanes, a part d’un IVA més elevat i els impostos especials que es puguin aplicar.

La documentació que s’ha d’aportar a les duanes i els aranzels que s’hi han de pagar alentiran el procés i encariran el preu final

Les devolucions de l’IVA suportat seran molt més complicades, igual que les autoritzacions necessàries pels règims duaners especials: “Actualment valen per a tota la UE perquè l’any 2013 es van uniformitzar, però ara no hi haurà un reconeixement mutu d’autoritzacions”, diu Jordi Andreu Solé. I una consideració més: les mercaderies de retorn. Solé assegura que les màquines es poden reimportar havent fet una comprovació que és la mateixa que es va entrar al país i que està en el mateix estat: “Què passarà amb les màquines que han entrat sense aquest control i ara es volen treure del Regne Unit? S’haurà de convèncer el funcionari de la duana”.   

Què passa amb les filials catalanes al Regne Unit?

Caixabank, Grifols, Abertis i Puig només són quatre de les 425 empreses catalanes que tenen una filial al Regne Unit. I Northgate i Vodafone són dues companyies britàniques de les 500 que compten amb una filial a Catalunya. Què passa amb totes aquestes? Un altre cop, incertesa. Però Solé té cinc consells per a les firmes que es vegin afectades pel divorci, que tenen algun tipus de negoci o contacte amb el Regne Unit. El primer va adreçat a les empreses que hi comercien: “Demaneu l’EORI, el número de registre i identificació assignat per una autoritat duanera, que facilita els tràmits”.

Més info: “Només hi ha una manera de fer front al Brexit: preparar-se”

Tot i que Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, ha posat al servei del teixit empresarial la Finestreta Brexit, mai no és excessiu envoltar-se de personal expert i fer-se amb els mitjans tècnics adequats. Aquest és el segon consell de Solé: “Esteu al dia amb els sistemes informàtics de la duana, tingueu-ho tot digitalitzat”. A més, és molt important conèixer l’operativa i analitzar-la per avançar-se a possibles imprevistos; és el tercer consell.

El quart també s’engloba en el coneixement: “Reviseu els contactes, tingueu molt clar qui és l’importador i qui l’exportador; quin paper juga cadascú”. I l’últim, amb el qual començava: “Intenteu no tenir mercaderies en trànsit la data del Brexit”. Dels propers 11 mesos dependrà la relació comercial del Regne Unit amb els seus fins ara socis europeus pels propers anys.

Més informació
L'automoció, el sector més exposat al Brexit
Brexit, l'imperi s'ha acabat
Com m'afecta el Brexit si sóc una pime?
Avui et destaquem
El més llegit